Nu rooftops
O què hi ha de nou als terrats hotelers del Passeig. Les millors terrasses d’hotel per aquest estiu.
La llum dels càlids rajos de sol estivals, l’escenari canvia les seves vibracions i ens convida a oblidar-nos de nosaltres mateixos.
Les vacances són com un calidoscopi. Gaudint d’uns merescuts dies de descans les sensacions són diferents, al menys a les de la resta de l’any. La realitat es distorsiona d’una manera fantàstica per transportar-nos a un món d’il·lusions.
A la classe treballadora (la que té la sort de conservar un treball o una ocupació més enllà del pur exhibicionisme 2.0) ens envaeix en aquesta estació una tonta sensació de llibertat. Tot es veu amb uns altres ulls i els nostres problemes s’obliden al poc de contemplar els rejos de sol a l’aigua.
No tots tindran la mateixa sort. Comentava amb un amic l’altre dia que diversos dels destins que la seva filla tenia pensats per aquest estiu se li han complicat, tant Egipte com Turquia són només dos exemples d’una batalla que no cessa i que té com en molts altres casos la religió pel mig. La llum vermella ens recorda la sort que tenim de podar gaudir d’aquest estiu 2013, i recordar-nos que hem d’exprimir cada un dels nostres dies al màxim.
I això hem fet nosaltres, donar-ho tot aquests últims dies de feina per què vegi la llum un número estival que molts de vosaltres reclamàveu des de feia dies.
Obrim el número 9 amb Exposed. Un minuciós editorial en blanc i negre amb moltes lectures, d’aquests per degustar amb vertadera tranquil·litat. Produït per Elena Claverol al capdavant d’un equip de luxe en el que hi destaquem una de les noves incorporacions, l’amic Joe Buj.
Una altra de les noves incorporacions, Claudio Parentela (crec que juga amb el calidoscopi els 365 dies de l’any), ens envia una col·lecció de collages que va agradar a first sight.
Vam compartir un cafè amb Anastasia Kazenkova directora de la revista Tvoi Gorod, i ens acostem a tres perfils que tenen molt a dir en aquesta ciutat.
Fins i tot Superman necessita vacances. Potser marxa a Japó o estigui aquests dies pel passeig, descobrint la seva història i els seus recons. Diuen que l’han vist escoltant la nostra llista de spotify en alguna de les Nurooftops de la ciutat, quedeu avisats.
Hemos conquerit el segon any de vida de la revista. Aquest número s’ha enrederit una mica, però el que val la pena, sempre es fa esperar.
Que gaudiu tots d’unes estupendes vacances. Ens tornem a trobar al Setembre.
Feliç estiu amics.
O què hi ha de nou als terrats hotelers del Passeig. Les millors terrasses d’hotel per aquest estiu.
“Mentre vivia a Barcelona i estava bojament enamorada de la ciutat, em feia mal veure que els turistes russos només la veien com un gran centre comercial”.
Claudio Parentela és pintor, il·lustrador, caricaturista, periodista, fotògraf … Però el que sorprèn d’ell no és la seva quantitat d’ocupacions sinó la seva proposta artística, una acolorida i excèntrica barreja de collage i il·lustració.
L’exercici que heu de fer és un reclam a admirar uns sers que van existir fa milions d’anys i que han deixat petjada en alguns llocs del planeta.
Ahir em vaig ficar al llit preguntant-me quin era la destinació en el qual havia sentit més pau en la meva vida. El meu cap ha d’haver estat donant-li voltes i més voltes entre somnis. Aquest matí sabia la resposta: Japó.
Barcelona acull diferents activitats relacionades amb la fotografia documental com workshops, conferències, taules rodones i fotoprojeccions.
La iniciativa PDG WALKS inicia el seu camí aquest mes amb un passeig guiat pel Passeig de Gràcia de la ma de l’historiador Edu García, qui ens descobrirà els recons històrics de “la milla d’or”.
L’any 1927, La Unión y el Fénix Español, va adquirir un solar situat al Passeig de Gràcia, amb el propòsit d’edificar-hi la seva seu barcelonesa i instal·lar-hi la subdirecció de Catalunya.