“L’altra meitat d’Ailanto, Iñaki Muñoz ss’ha quedat treballant” bromeja el dissenyador. Als seus 44 anys, Aitor porta més anys vivint a Barcelona que a Bilbao, la seva ciutat natal. “Quan vaig arribar, a principis dels anys 90, Barcelona no tenia res a veure amb Madrid o Bilbao”. Actualment viu a Gran de Gràcia juntament amb “dues-centes mil plantes que no em deixen sortir a la terrassa” i es un habitual del Passeig. “Cada dia creuo pel Jardí del Palau Robert per arribar a la feina”.

Viu a Barcelona des de fa 3 anys tot i que hi treballa des de fa uns 6 anys. Arribada directament des de Milà. “Tenia un client que em va passar Prada, Santa Eulalia, per fer l’aparador. Poc a poc em vaig enamorar de Barcelona i vaig decidir venir aquí”. Manté un fort vincle amb Milà, on hi manté amics, feina, moda “tot està allà, però Barcelona te un encant que Milà no te”. És una habitual dels Jardins del Palau Robert, on acostuma a escapar-se per fumar una cigarreta i per desconnectar. Però sobretot ens recomana la nova terrassa de l’ Hotel Alma “decorada amb fusta rústica i amb unes vistes impressionants” i la botiga de nens 248, a Rosselló, on acostuma a comprar-s’hi cosetes. “Visc enamorada. De la ciutat” remarca.

Ens trobem a Raul quan va direcció al banc, en un break entre feina i feina. El periodista és redactor en cap de H Magazine i director de Fantastic Plastic Mag. Un mitjà off-line i un altre on-line. Tots dos relacionats amb el món de la creativitat i Barcelona. “El més recomanable del Passeig de Gràcia és el Deluxe” tot i que el periodista no s’oblida del seu barri, Sant Antoni, on cada dia hi obren nous bars i botigues de moda.

Retrats: Bernat Camps