Ens trobem a primera hora del matí amb Anastasia Kazenkova. Pugem a la cafeteria de Santa Eulalia per conèixer-la millor i perquè ens expliqui els detalls del seu últim projecte.

El que va experimentar Anastasia amb Barcelona va ser veritable amor a primera vista. Després de viure cinc anys rodejada de cultura espanyola, ha aconseguit tirar endavant un petit gran projecte propi: la revista TVOI GOROD, una guia per conèixer en profunditat la ciutat de Barcelona en rus.

Parlem amb l’editora, que parla amb passió de la seva feina i de la ciutat.

Com ha estat la teva experiència personal amb Barcelona?

Em vaig traslladar a Espanya fa un 5 anys i des de llavors que estic enamorada de Barcelona. Aquesta ciutat m’inspira sense parar. Fa temps em vaig adonar que si em trobo en una mala situació o qualsevol cosa no funciona correctament, només haig de sortir a passejar pels seus carrer perquè tot canviï. Barcelona encén una flama creativa molt potent, que literalment et porta a crear alguna cosa. Precisament ara acabo d’acabar el meu llibre sobre Espanya on hi reflecteixo les meves impressions sobre la vida aquí.

Com va aparèixer el projecte de TVOI GOROD?

Va emergir d’una casualitat. Va aparèixer com un gran repte. Fa uns anys estava treballant com a editora en una altra revista publicada a Torrevieja amb la idea en ment de començar un projecte a Barcelona. Però mai apareixia l’oportunitat. Tot i així, alguns inversors russos van veure i apreciar la meva feina i em van oferir l’oportunitat de començar a Barcelona. La idea del projecte era tan viva, alegre i estructurada que no vam tardar pràcticament res en materialitzar-lo.

Quan es va començar a publicar?

El primer número va sortir el Desembre de l’any passat (2012).

Quins són els seus objectius?

Mentre vivia a Barcelona i estava bojament enamorada de la ciutat em feia mal veure com els turistes russos només la veien com un gran centre comercial. Venen a comprar tones de roba i mengen deliciosa paella. Ok, alguns d’ells també fan fotografies als edificis de Gaudí o a la màgica font de Montjuïc. Però es perden moltíssimes de les coses realment interessants, com les catacumbes de Montjuïc, els carrerons de Gràcia amb la seva història, i cap d’ells coneix bé la Barceloneta. Llavors, jo sempre intentava ser la millor guia per als meus amics que en venien a visitar. Ara he trobat l’oportunitat de fer-ho a gran escala. A més, crec que la nostra publicació és una bona guia de la ciutat per als turistes. Aconsellem en qüestió de compres i gastronomia però alhora expliquem precioses històries dels punts culturals.

Com es distribueix la revista i quants exemplars?

La nostra circulació depèn de la temporada de l’any. Entre 3.000 i 5.000 exemplars a l’hivern i fins a 7.000 a l’estiu. La revista es pot trobar gratuïtament als locals que visiten habitualment els turistes russos. Hotels, punts d’informació, bars i restaurants i, òbviament, a les botigues del Passeig de Gràcia.

Quina ha estat l’acceptació de la revista dins el mercat rus?

Per ser sincera, mai vam esperar aquesta gran acceptació – no et pots imaginar el que és rebre cartes i correus d’agraïment pràcticament cada dia! Podria dir que és una de les millors parts de la meva feina.

Què busca el rus a Barcelona? I al Passeig de Gràcia?

Primer de tot hauríem de diferenciar entre el turista rus y el que viu a Barcelona. Els primers es mouen pel luxe ja que és el que mana quan vius a Moscou. Alguns diuen: “Fine feathers ought to make fine birds” (vesteix elegant per a que els altres creguin que ets elegant). La manera de vestir-se, les marques que portes i el que t’ha costat tot plegat és molt important allí. Degut a les diferències de preu moltíssims turistes compren aquí alegrement. Però aquells que resideixen aquí ja s’han oblidat de tot allò ja que a Barcelona (i a Espanya en general) no importen tant les marques i pots assistir a una reunió de treball sense haver d’anar mostrant logos de firmes.

Podries donar-nos algunes estadístiques de com creix el número de visitants russos? Continuarà creixent aquesta xifra?

No hi ha unes estadístiques oficials – sempre es publiquen després de la temporada alta de turisme. Però hi ha altres exemples ens el que ens podem fixar com que s’han creat noves línies de vol directes a regions de Rússia. Han començat a portar gent de Sibèria, Rússia Central i altres regions del Caucasus. Fa uns anys Vueling només tenia dos vols diaris: un a Moscou i un altre a Sant Petersburg. Avui ja n’hi ha 5 diaris només a Moscou. A més, el Consolat Espanyol a Moscou està treballant com mai aquests dies fent uns 1.000 visats diaris.  Sembla ser que el russos tenen pressa per venir a Barcelona.

Què els agrada als russos d’Espanya?

Els russos adoren Espanya, en general, sense conèixer ni la seva cultura ni la seva història. Tenen una preciosa imatge de la seva passió, l’esperit ardent, el menjar saborós, el mar, la sorra, el sol, les muntanyes, la preciosa música i els balls. És impossible però ho volen tot! A més, diria que els russos creuen que s’assemblen als espanyols: els russos no són tan ombrívols i lents com semblen. Nosaltres també som generosos, mandrosos i ho enviem tot “a la merda” com els espanyols.

Tens algun projecte de futur?

Sempre tinc projectes en ment. Però potser encara és una mica massa aviat per explicar-los.

Finalment, quin és el teu lloc preferit del Passeig de Gràcia?

És increïble però és exactament el que no sabria dir-te. Adoro el Passeig de Gràcia en el seu conjunt. No puc destacar res. És una unió fantàstica entre botigues, empreses i una arquitectura exquisida. M’agrada per igual estar a la increïble Apple Store que a Dolce & Gabbana. Passeig de Gràcia va ser una de les coses que més em va impressionar el dia que vaig arribar a Barcelona. Era un dia plujós de setembre i el taxi em va deixar al centre del Passeig. La primera idea que em va venir al cap va ser: “Deu meu, això s’assembla a Haussmann Boulevard de París”. I el meu segon pensament va ser: “Ostres no! Això és deu cops millor que Haussmann!”.