40 anys de bosses Vinçon

Qualsevol que sigui una mica despert sap que la bossa d’una botiga no és només quelcom que ens regalen amablement per introduir les nostres compres. La bossa d’una botiga és clau i única i ha de reflectir l’essència de la marca tant com ho faria la decoració de la pròpia botiga o el seu web. I per què, us preguntareu. Perquè quan algú surt per la porta del comerç amb una a la mà, es converteix automàticament en un anunci errant. Perquè gairebé sense adonar-nos, sense que ningú ens ho demani, ens transformem en una eina més de la comunicació d’aquesta botiga, portant alegrement el seu emblema entre les nostres mans.

Hi ha bosses de tot tipus i formes. Algunes senzilles i sòbries, altres elegants, unes de paper, altres de plàstic … n’hi ha fins i tot de boniques. Però poques són com les bosses de Vinçon. Poques aconsegueixen transformar-se en una icona de la ciutat i objecte de culte i col·leccionisme.

Aquest any, i com porten fent des de 1972, tornen a presentar una nova bossa intentant incloure un missatge amb un toc d’humor o ironia. La crisi, tema omnipresent, estén els seus llargs i inacabables tentacles i es converteix en la protagonista sota el títol “Aquest Nadal… Torró El Maó“. Leonard Beard, l’il·lustrador de la peça, apunta al cor del problema: la bombolla immobiliària, l’especulació, la corrupció, el tràfic d’influències i una infinitat d’abusos i atropellaments més.

Malgrat que Vinçon ja porta un parell d’anys fent referència a la crisi no perd l’oportunitat d’afegir un raig d’esperança esperant que, en un futur, la il·lustració de les seves bosses no tingui altre motiu que els nadalencs.

Per als curiosos aquí podreu veure totes les bosses que Vinçon ha produït des de 1972. George Hardie, Pati Núñez, Mariscal i Bàrbara Kruger són alguns dels professionals que han col·laborat amb la famosa botiga barcelonina incloent tot tipus de referències i elements memorables.

Ara només cal esperar un any més per descobrir el nou disseny. Però això serà el proper Nadal. Fins llavors encara queda molt camí per fer.

“Vinçon”
Passeig de Gràcia, 96