Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Els avanços tecnològics han permès que en els dispositius més petits i lleugers puguem tenir multitud d’opcions i funcions – música, càmera, telèfon, GPS, etc – però sembla que la nostàlgia és un gran factor per recuperar grans èxits del passat. Qui hauria dit fa uns anys que després del boom de l’iPod, mp3 i mp4 el vinil tornaria amb tanta força? I no només el vinil, també el cassette.
Fa uns mesos, la revista Bloomberg va publicar un reportatge sobre l’augment en les vendes dels cassettes de l’empresa National Audio Company (NAC), una de les més grans als Estats Units i de les poques que encara continuen en actiu. Al 2015 van obtenir les millors vendes des que es va fundar l’any 1969. Perquè s’entengui en xifres, al 2014 es van vendre uns 10 milions de cassettes, i al 2015 es va incrementar aquesta xifra en un 20%.
Però, com és possible que les vendes de cassette hagin augmentat? L’explicació està en l’interès de bandes de música independent que volen recuperar el so càlid analògic, una tendència que està en alça.
I no solament les bandes de música independent produeixen en cassette, cantants internacionals com Justin Bieber o Kanye West, també posen a la venda els seus últims àlbums en aquest vell format a un preu molt baix. Els àlbums més comercials es poden trobar en botiques de moda com Urban Outfitters, també el lloc perfecte per als amants del vinil i altres productes retro com a càmeres Polaroid.
Qui sap, igual només cal esperar a que alguna celebrity es deixi veure amb el seu walkman i ja tindrem estiu assegurat amb cassettes a totes les butxaques.
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.