Per què tenim problemes sexuals?

Sovint, els problemes sexuals són relacionals, (específics de la dinàmica relacional de la parella), encara que altres vegades poden ser deguts a vivències relacionades amb el sexe que ens han marcat d’alguna forma.

Aquestes situacions no són objecte d’aquest article. Aquí, en termes generals, tractarem creences individuals i relacionals que tant poden servir per a parelles heterosexuals com per a altres orientacions sexuals.

A què es deu de que una de les activitats més plaents que podem fer amb el nostre cos, es converteixi en una font de dificultats innombrables?

Hi ha certes creences populars, transmeses de generació en generació, vinculades als rols tradicionals de gènere i a la falta d’informació o fins i tot a la informació desigual sobre aquests temes.

- L’orgasme de l’home ha de tenir lloc sempre, no es pot aguantar.

- Cal pensar més en l’altra persona que en un/a mateix/a durant l’acte sexual.

- L’orgasme és l’objectiu i si no ho tinc sempre, em frustro i m’enfado.

- Si el meu noi no té una erecció és que no li agrado.

- La dona que mai té ganes és una frígida.

- Les dones no es masturben, això és cosa d’homes.

I un llarg etcètera de creences que no faciliten la fluïdesa de les trobades sexuals i ens fan interpretar el que passa en les relacions a partir d’aquests filtres. Ens prenem mal aspectes que al principi no són motiu de disgust o interpretem els fets sense assegurar-nos que entenem ben el que li passa a l’altre/a l’altra.

Si a tot això li afegim les dificultats de parella, és a dir, les dificultats relacionals, les dinàmiques que es poden crear en les parelles d’exigència, de judici, les dificultats es multipliquen.

- “Si no se t’aixeca avui m’estàs demostrant que no em vols.” I això, cada vegada que hi ha trobada sexual. O, “Si no se m’aixeca no voldrà tenir relacions amb mi”. O “Haig de quedar bé, perquè no pensi que no el vull.”

L’exigència de l’home o cap a l’home fomenta la majoria de disfuncions erèctiles (si no hi ha causa mèdica).

- “Si no tinc orgasme, creurà que no el vull.”

Heus aquí una exigència que fa que la dona tingui dificultats per arribar a l’orgasme. Es diu anorgasmia. Pensar i obsessionar-se amb si arribarà o no arribarà l’orgasme no permet que l’organisme flueixi i fa que no ens deixem anar del tot.

- “Si em centro en l’altra persona m’oblido de mi i llavors no gaudeixo del tot. Si se’m baixa l’excitació cal parar. Llavors ell/ella creu que no m’agrada.”

I per què penses tant? El sexe és gaudir, es flueix, no es pensa… Això pot desembocar en una baralla que no té cap sentit, ja que l’excitació pot pujar i baixar, i es pot seguir jugant i gaudint.

- “Tinc mal de cap.” “Ja estàs amb l’excusa de sempre! o Ja no t’agrado.” Si la parella no pot o no vol, la comunicació és la millor manera d’arreglar les coses, mai el retret.

En lloc de treure conclusions precipitades, per què no preguntes? I alhora, per què no t’expliques si no tens ganes?

- Les diferències entre homes i dones en l’expressió de la sexualitat són origen de disputes: l’home pot estar enfadat i voler tenir una relació sexual per arreglar les coses. La dona si està enfadada no tindrà ganes de tenir relacions sexuals. Així com l’home pot utilitzar el sexe per relaxar-se estant enfadat, separant el físic del psicològic, en el cas de la dona és el contrari. Necessita que tot estigui ben i parlat per poder tenir relacions. (Sempre pot haver-hi excepcions, parlem en termes generals).

I com aquests exemples hi ha molts uns altres… Segur que se t’han ocorregut mentre llegies… Existeixen moltes altres disfuncions sexuals.

L’instint sexual no té res a veure amb la raó, en canvi, amb la nostra racionalitat, destruïm l’expressió més “animal” dels nostres comportaments.

En el proper article parlarem de com prevenir aquest tipus de pensaments i actituds i afavorir una pràctica sexual sana.

Si vols conèixer més informació consulta la web de Gisela Oliva.