Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
En el moment en el qual Pep Guardiola va anunciar la seva retirada com a entrenador del F.C. Barcelona la ciutat (amb el permís dels pericos) es va paralitzar. Va començar una etapa d’inquietud i preocupació, i els admiradors de Pep Plaza van començar a preguntar-se “i ara què?” sense parar.
D’aquí va sorgir el nom del nou espectacle de Pep Plaza. L’humorista i imitador es puja a l’escenari en solitari per interpretar a més de 60 personatges i deixar clar que, després de l’era Guardiola, la vida segueix (també per a ell).
L’escenari del Teatre Capitol, un referent de l’humor i els monòlegs, acollirà aquesta nova obra a partir del 19 de març, on podrem veure les imitacions més conegudes de l’actor del “Crackòvia” i algunes altres que mai hem vist en televisió.
Durant hora i mitja, l’humorista respondrà a les inquietuds dels seus seguidors amb personatges com Eugenio, Quim Monzó, Joan Pere, Boris Izaguirre, Matías Prats, Albert Om, Jordi González, o polítics com Artur Mas, José Luís Rodríguez Zapatero, Xavier Trias, Jordi Pujol o Mariano Rajoy entre uns altres.
A més, acompanyat al piano de Miquel Tejada, mostrarà una vintena de cantants, entre els quals descobrirem a Lluis Llach, Dyango, Miguel Rios, Serrat, Savina, Maná, Víctor Manuel, Jarabe de Palo o Elvis Presley. De fet, Plaza comença l’espectacle cantant (la seva vocació frustrada) la cançó “i ara què?”, amb la qual ja des d’un inici integra al públic dins de l’espectacle… Preparats per fer-li els cors?
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.