Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004
L’exposició presenta un recorregut per 18 sales, amb obres concebudes a través d’escenes específiques que s’engloben en sis grans moments històrics.
El “No a la guerra!” deu anys després
Què ha canviat després de la manifestació internacional més gran de la història?
Precisament avui es compleixen 10 anys d’aquell 15 de Febrer de 2003 en el que els carrers de tot el món es van omplir de persones unides en contra de la guerra d’Iraq. Manifestacions multitudinàries, cadenes humanes, aglomeracions, pancartes, enganxines, samarretes, i un crit en comú: NO A LA GUERRA!
L’amenaça d’una guerra a Iraq i el suport incondicional del Govern d’Aznar al possible atac d’EEUU va aixecar a més d’un milió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona i Madrid, respectivament, i centenars de milers més a la resta d’Espanya. Juntament amb Berlín i Londres, les manifestacions del nostre país van ser les més multitudinàries de tot Europa. Marxes humanes que només es poden equiparar a les celebrades per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco i el cop del 23-F.
Una jornada de protesta global que va marcar un abans i un després. The New York Times va arribar a dir que arrel de dita mobilització, s’havien creat “dos superpotències en el planeta, els Estats Units i la opinió pública mundial”. Però, què n’ha quedat de tot allò?
El 15-F es va produir la manifestació internacional més gran de la història. Milers de persones de tot el món es van unir per mostrar el rebuig envers a la imminent invasió d’Iraq (que tindria lloc unes setmanes després). Una jornada que el Passeig de Gràcia (al igual que les vies principals de les capitals del món) recordarà com el dia en el que es va demostrar al món la força del moviment social.
A Espanya, la mobilització va ser de les més contundents ja que dites propostes no només expressaven el malestar social davant de la política exterior del Partit Popular sinó, també per les seves mesures antisocials i el talant autoritari del president, José M. Aznar, qui va aconseguir tenir el 90% de la població en contra després de set anys en el govern.
Tot i que la guerra d’Iraq va tirar endavant, les protestes mundials van servir per posar al govern de George W. Bush contra les cordes, ja que es van veure obligats a justificar allò injustificable. Invasions, mentires, bombes de destrucció massiva, morts innecessàries.
Avui, deu anys després, el context polític, social i econòmic ha donat un gir de 180 graus. Ahir ens mobilitzàvem en contra de la invasió d’Iraq; avui la gent surt al carrer en contra els desnonaments, l’atur, la corrupció, les retallades… la reivindicació és, sense dubte, una acció més quotidiana degut a l’impacte de la crisi.
