Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Com donar vida a un fènix
La raó per la qual avui en dia encara existeix el fènix és que uns escultors li han donat vida al llarg dels segles.
El fènix ocupa un lloc curiós en la literatura. Hi apareix de forma recurrent, de la mateixa manera en que mor i reneix de les seves cendres una vegada i una altra. És un símbol de la nostra fascinació per la mort i pel temor que ens produeix, un símbol que ja es coneixia en temps egipcis, grecs i romans. Des de llavors, el fènix s’ha associat amb la idea d’una millora, de deixar enrere els llasts del passat i tirar endavant renovat.
Avui en dia tenim molt clar què és un fènix i què representa ja que al llarg dels segles aquesta au mítica ha sobreviscut de llibre en llibre: Heròdot, l’historiador grec, la descriu detalladament en els llibres que narren les gestes hel·lenístiques; protagonitza nombrosos poemes de Shakespeare, i fins i tot J. K. Rowling li dóna vida en la saga de Harry Potter. No obstant això, el fet curiós és que aquest ocell immortal no hagués sobreviscut sense l’ajuda d’uns escultors.
Es tracta d’uns escultors que realitzen un treball minuciós durant hores, dies, setmanes, mesos. No treballen ni amb marbre ni amb bronze, sinó amb un material més mal·leable: la paraula. Molts consideren que la seva feina és senzilla i mecànica, res més que un simple canvi d’una columna dòrica per una de coríntia, unes paraules per unes altres. Però les columnes que esculpeixen han de sostenir grans conceptes i idees, com la del fènix.
Una mostra de la importància d’aquest ofici és que avui s’ensenya a les universitats. Tot i això, és una feina que segueix sense ser reconeguda. S’ha intentat substituir-los per màquines, però el resultat ha estat un fracàs. Malgrat la importància del seu treball i la delicadesa que requereix, molts d’ells viuen en l’anonimat. Per conèixer el nom d’un d’aquests escultors només cal agafar un llibre, obrir-lo per la pàgina de crèdits i buscar el lloc on diu traductor.
El traductor. La seva feina és essencial per conèixer el passat, ja que construeix molts dels pilars i columnes que ens uneixen amb els temps remots i que permeten que idees com la del fènix continuin vives. I també és essencial per al futur: no podem renéixer sense saber com érem abans de morir. El dia 23 d’aquest mes és sens dubte un bon dia per oblidar-nos de dracs; en canvi, hauríem de pensar en el fènix i en els escultors que han permès que segueixi viu i que tant ens han aportat a nosaltres i a la nostra societat.
