Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Racons recòndits 1
Podria semblar que al Passeig de Gràcia ja no existeixen recessos de pau, que la seva constant activitat no permet contemplar, però si ets capaç d'esbrinar-ho, gaudiràs d'ells.
Darrera meu, un edifici de 1898. Em trobo al centre de la ciutat, un lloc on va viure Ramón Casas i va ser taller de costura, que és a més edifici històric de la ciutat.
Des d’aquí puc inclús gaudir d’un edifici patrimoni de la Humanitat. Tot això en un mateix lloc. Inimaginable. M’esglaia pensar en tot el que aquí ha succeït al llarg de la història, i com la seva conservació ha aconseguit que segueixi sent un espai de desig. Estar aquí es com allunyar-se de tot, del soroll, del turisme, de les teves preocupacions. Em deixo portar pel que aquí se sent i s’ha viscut, i que gràcies a això, segueixi sent un espai de contemplació que a més alberga objectes perfectes, curiositats funcionals i una infinitat d’objectes de desig.
Però m’estimo més quedar-me aquí, perquè puc contemplar-ho tot sense tan sols veure-ho. M’envolten arbres i plantes, mobiliari actual, però també mosaics i estructures de fa quasi bé 125 anys. Poca gent s’atreveix a apoderar-se encara que sigui per uns instants d’aquest sorprenent lloc, des del que puc veure La Pedrera d’una altra perspectiva i puc tafanejar les formes gaudinianes sense adonar-me de les llargues cues plenes de càmeres de fotos amb persones. Des d’on puc apreciar la preciosa arquitectura dissenyada per Antoni Rovira i Rabassa.
Llavors, ànim, deixa el teu comentari i veiem si saps quin és aquest lloc que t’abstreu de tot i des del que tens una visió totalment allunyada de la bullícia de la ciutat just al centre d’ella.
