“Si algú està en contra de la capitalitat de Barcelona, que ho digui clarament”

A diferència del seu homònim Albert, el candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona Alfred Bosch no és alpinista. Tot i així, aquest escriptor i diputat és un veritable home de mon, amb una llarga carrera al darrera. Seguint amb la nostra sèrie d’entrevistes als candidats a l’alcaldia de la capital catalana, ens trobem amb ell a l’Hotel Omm i parlem durant una bona estona sobre la bombolla del turisme, els serveis socials i, com no, de avantatges de la independència.

P: Tinc la impressió de que vostè és el més viatjat de tots els candidats. Els seus viatges a Àfrica li donen una visió diferent del Raval?

R: A mi m’ha servit. M’ha fet una persona més lliberal. Una persona de mon és aquella capaç de reconèixer els grans drames a primera vista. Guanyar o perdre unes eleccions no és una gran tragèdia humana. Veure a un pare que surt d’un campament amb el seu fill de dos anys mort al braços, si ho és. Quan has vist això, et dius: millor si guanyem, que per això estem, però cap fracàs és comparable.

P: Tot i així hi ha votants tradicions d’ERC que creuen que el partit ha estat menys esquerra i més republicana, menys social i més independentista.

R: Això li van dir a Gandhi, a Mandela, a Arafat, al Dalai Lama. Li diuen a Alex Salmond a Escòcia, quan clarament és gent que s’ha posicionat en contra dels conservadors i el neoliberalisme que prové de Londres. Per a nosaltres tots dues coses van juntes. Estem parlant d’un procés de sobirania popular. He estat parlant amb Alexis Tsipras i ell em va dir que ens entenia. Totes aquestes demostracions massives són una recuperació del poder que inclús pot portar a una insubordinació com el 9N. La insubordinació contra el poder de veritat, l’espanyol, el que te l’exercit.

P: La independència no és una simple transferència de poder als partits de Catalunya?

R: No, la independència és un procés de sobirania popular. I no és un capritx. És un instrument per a millorar les condicions de vida. En aquest sentit, no és que ERC hagi abandonat l’esquerra, és que totes dues coses van de la ma. Sense una serà molt difícil fer l’altra. Per què en lloc de gastar-nos 150 milions dels nostres diners catalans per combatre la pobresa infantil, ens els gastem en un Eurofighter 2000? Perquè no tenim sobirania.

P: Però molta gent pensa que un govern de CIU a una Catalunya independent compraria l’Eurofighter.

R: El cas Pujol, el poder de Convergència, tot això ha suggerit una Catalunya autònoma. Nosaltres volem anar més enllà. Superar aquella fase. Superar el pujolisme i la tradició espanyola, aquest sistema de les autonomies que ha sustentat aquesta forma de corrupció. A Catalunya hi ha molta corrupció i està concentrada en uns partits i uns interessos que han sustentat l’establishment fins ara i nosaltres estem nets i volem anar a un altre lloc, la gent sabrà què ha de votar.

P: Vostè passa molt temps a Madrid, al Congrés dels Diputats, i és el candidat independentista a l’alcaldia de Barcelona. Amb què es queda de Madrid que podria ser bo per Barcelona i quines coses seria negatiu importar?

R: Jo evitaria duplicar la llotja del Bernabéu. En el seu aspecte més simbòlic, el que allí es deriva, la xarxa d’interessos passa per allí. Fins a cert punt, tota la trama entorn a la família Pujol, tot i que més petita, es sembla molt. Aquell amiguisme de les empreses del BOE que es beneficia dels pressupostos de l’Estat. El que si que voldria a Barcelona és un metro com el de Madrid. Gallardón va tenir el suport de l’Estat que aquí ni tenim, però va fer una xarxa de metro excel·lent.

P: El metro de Barcelona es insuficient?

R: Aquí encara estem parlant de la famosa línia 9 i 10 quan a Madrid han construït tres línies noves en els últims anys. Per a nosaltres és una obra important perquè és la que tanca el perímetre de Barcelona. Les Rondes el van tancar en el seu moment, però per al trànsit privat. Aquest seria el nostre pla urbà. Per què el Bon Pastor està tan desconnectat de Pedralbes? Per què són mons tan diferents? Per què hi ha problemes enormes a llocs que tenen tan fàcil solució a altres? En part és perquè no estan connectats. Si tens un metro que et porta d’un lloc a un altre en deu minuts, pots començar a reparar aquestes desconnexions i començar a somiar en una sola ciutat.

P: Es pot invertir aquest procés històric tan llarg de la Barcelona amb la seva Torre de Marfil i els seus barris baixos, aquest esquema classista? O és una senya d’identitat de la ciutat?

R: Clar que es pot modificar. Els primer ajuntament democràtics, on hi havia gent d’esquerres, es feia urbanisme social. Es feien places, monuments, portaven la cultura a tots els barris, es reparaven les diferències, es construïen centres cívics. Es van fer coses impensables durant el Franquisme. Quan es decideix fer la Vila Olímpica a Poble Nou, s’està fent urbanisme social. Hi ha una intenció de portar la ciutat cap al Besòs, que és la banda que més pateix. S’ha de tancar el perímetre pel litoral, amb transport urbà ara inexistent, s’han d’acabar les obres de la Sagrera. Volem fer una sola ciutat, no partir la ciutat entre la dels pobres i la dels rics.

P: I també està la ciutat dels turistes. Quina visió tenen de la forma en la que el turisme està afectant a la vida a la ciutat?

R: La problemàtica de los pisos turístics la tinc sobre el cap, sota els peus, a un costat i a l’altre.

P: Però no només són els pisos turístics. Al carrer també. O la Barceloneta, un barri popular que ara també te davant una marina de luxe. Els pisos turístics, no són només un detall electoralista?

R: No, és un problema sistemàtic, igual que la marina del Port Vell. És la filosofia de massificar, de comercialitzar, de vendre… d’abaratir Barcelona. Barcelona te valor. El mateix que va passar amb la bombolla immobiliària pot passar amb la bombolla turística. El barat ens sortirà caríssim. Ara mateix estem massificant, amb sous baixos i treball precari. S’ha permès un turisme descontrolat. Si no ho regulem, se’ns escaparà de les mans. No estic en contra del turisme. Qui està en contra del 14% del PIB és un boig i un suïcida.

P: Què faria?

R: Moratòria d’allotjament turístic en el centre de Barcelona. Tots els il·legals tancats i a partir d’ara, durant uns anys, si algú vol allotjament turístics, a la perifèria. A Roquetes m’ho reclamaven l’altre dia, i estan a 20 minuts del centre amb la línia verda. Per esponjar la ciutat i repartir aquesta riquesa.

P: Per a vostè hi ha graus en els pisos turístics, o posa en el mateix sac el veí que treus uns duros del turisme que abarrota el seu barri i l’empresari que te dos o tres pisos i que es lucra?

R: Hi ah dues qüestions de principi: la primera, és que tothom que te un cotx no creiem que pugui ser taxista? S’ha de treure una llicència, ha de pagar uns impostos, rebre formació… doncs de la mateixa manera, tothom que tingui un pis no pot ser hostaler. Si no vigiles, si no estàs allí, si no pagues impostos, no estàs contribuint al bé comú. No podem ser frívols amb això. El turisme te un valor i l’hem de cuidar. S’ha de professionalitzar l’atenció a aquesta part tan important de l’economia de Barcelona. L’altra principi és que ningú dona per suposat que pugui anar a Venècia a la Piazza San Marco a un pis turístic i per 25 euros estar allà emborratxant-se. Aquesta gent va a Mestre, a una cosa més barata i fora del centre. Barcelona és un focus de magnetisme internacional i s’ha de revaloritzar el centre. A Nou Barris, l’economia col·laborativa te tot el sentit del món. A la Barceloneta és un conte de xinesos. Els veïns volen que es redueixi el nombre d’allotjaments.

P: Sobre altes manifestacions de l’economia col·laborativa com Can Vies, què en pensa?

R: Tot el respecte del mon als moviments alternatius com Can Vives. Molts tenen una relació excel·lent amb els veïns, s’entenen amb l’ajuntament, eviten que caiguin en rutina certs edificis… Hi ha molts models diferents. En el cas concret de Can Vies hi ha un increment extra: portava 17 anys i de cop l’administració ho fa mal. En lloc de fer servir la intel·ligència, decideixen utilitzar la força. No és una bona recepta. Amb intel·ligència, un tema com Can Vien no hauria estellat. Si, com sembla, els moviments alternatius segueixen reclamant que Can Vies no es desenroqui, s’haurà de revisar el procés de participació popular. Per revertir una decisió que es va prendre amb un procés de participació se n’ha de fer un altre.

P: Li vam preguntar a un altre candidat si hi havia problemes de violència en algunes de les comissaries de Barcelona i va respondre: jo no ho se. Què respon vostè?

R: Jo no sóc jutge, no sóc fiscal, no sóc policia. Veig que hi ha denúncies i que moltes són creïbles, com el cas 4F. Igual ara és diferent, però en qualsevol cas hi ha feina per fer amb la Guàrdia Urbana. El primer que s’ha de fer és que el Assumptes Interns no depenguin de la jerarquia pròpia de la Guàrdia Urbana, sinó que estigui, per començar, físicament en altres llocs. I que estigui millor dotada. Allí hi ha quatre persones per tres mil agents de la Guàrdia Urbana. S’ha de reforçar i esqueixar Assumptes Interiors per què depengui de qui pren les decisions. Una altra cosa que s’ha de fer és canviar l’accés: millorar el procés de selecció. Ara mateix, només cal un grau escolar per entrar-hi. No estaria malament pensar en un curs d’accés que ara mateix no existei. Tot això milloraria bastant a partir de la preparació dels agents. La crítica a la Guardia Urbana s’ha de fer i les males pràctiques s’han de castigar. Però al mateix temps s’han de donar recursos per millorar-la, perquè quan hi ha problemes, a qui es truca?

P: Als Cazafantasmas.

R: Doncs haurem d’equipar als Cazafantasmas.

P: Hi ha un altre punt negre per la vida dels barcelonesos. Les Rambles. Les hem de donar per perdudes? És algo que es respira encara que no es diu clarament. Les Rables són recuperables?

R: Jo no em rendeixo, sóc “rambler”. Tinc més d’un llibre dedicat a Les Rambles. No hem estat a l’alçada.

P: Qui?

R: Per començar l’Ajuntament, però tampoc hem estat a l’alçada dels ciutadans. Hem d’anar a les Rambles, hem de quedar a Canaletas com quan érem joves. Hi ha una assignatura col·lectiva i l’administració ha d’ajudar a prendre decisions. S’ha de fer un pla d’usos. Existeix una proposta de pla d’usos de l’ajuntament totalment insuficient. S’ha de parlar dels bars, de les terrasses. S’han d’introduir altres usos. S’ha d’evitar la reiteració de botigues de souvenirs. Durant un temps, la Pompeu Fabra estava a la Rambla. Això generava un flux enorme de barcelonesos. Si hi hagués mitja dotzena de Palaus de la Virreina, no seria un parc temàtic com ara. Un pla d’usos serveix per evitar els abusos.

P: Un problema quan es creen ordenances per intentar millorar la qualitat del turisme és que els habitatges i els locals comercials s’encareixen automàticament. Què ha de passar per evitar això a les zones on es millora la qualitat del turisme?

R: No és una tonteria la moratòria dels apartaments turístics. El gran problema socials és el dels pisos. Quan un propietari sap que pot treure tres mil euros al mes als turistes, no ho llogarà per 400. Això dispara els lloguers i expulsa a la gent. Això és especulació, i a sobre sense llicència. A Ciutat Vella, cada 8000 allotjaments il·legals, n’hi ha 800 de legals. Si no dones més llicències, acotes molt el problema.

P: Però què en dius dels locals comercials? Les llibreries, per exemple, han hagut d’abandonar el centre.

R: Si som d’esquerres, i ho som, creiem en la capacitat reguladora de l’administració. Es poden fer coses en aquest sector. Necessites la col·laboració ciutadana, però es poden fer plans d’usos per regular quants locals es destinen a cada activitat.

P: Però en aquests moments, el centre està gairebé tot conquistat per grans cadenes i botigues “escobraria”. Està disposat a fer-los fora?

R: No, clar. El que s’ha fet és molt difícil de corregir. Però si que pots evitar que proliferi. Pots aplicar polítiques de taxes. La proliferació de les terrasses es deu a que és molt barat posar-les. Doncs s’han de regular les taxes fiscals i l’ús dels espais públics. Es poden gravar més unes activitats que altres per desincentivar unes i inventivar unes altres.

P: Ahir vaig descobrir una web on la gent regala coses que li sobren i altres demanen coses que els hi falten. Si vas a la segona part, veus que les peticions demostres que els serveis socials estan fallant de manera catastròfica. Allí vaig veure que a Barcelona falten moltes coses. Què ha passat amb els serveis socials?

R: Fan un bon treball, però no tenen recursos. Van desboradíssims. Gent sense sostre, actualment n’hi ha uns 2000. Quants allotjament hi ha? Mil docents. És obvi que vuit-centes persones no tinguin on anar. Els treballadors socials no donen a l’abast. No es tracta d’invertir diners, es posar-los bé. Hi ha problemes com el Housing First que hem d’aplicar. Dona habitatge a la gent sense recursos en un moment donat per evitar que passin per un alberg, amb la degradació social que comporta. Això és fer servir els recursos de forma intel·ligent, i en alguns casos més econòmica.

P: Tinc la sensació de que els problemes d’habitatge, com els desnonaments, són més mediàtics que altres. Hi ha famílies que aconsegueixen un piset i naturalment està vuit. A la pàgina que li deia, hi havia gent que demanava coses bàsiques: des de llits a escalfadors d’aigua. Els serveis socials no haurien de cobrir aquestes necessitats?

R: Després també hi ha gent que fa el seu petit negoci amb aquestes històries. Això també s’ha d’abordar.

P: Segur que hi ha abusos però, creu que és generalitzat?

R: És part del problema, però l’arrel és l’escassetat de pisos socials. Barcelona te un parc d’habitatges de lloguer social d’entorn al 3%. París, 20%, Amsterdam 30%. No s’han fet els dueres aquí, i no ho han fet gran part dels ajuntaments d’esquerres. Durant 32 anys han governat socialistes i ICV, que han portat els temes d’habitatge. El més idoni seria la rehabilitació de pisos vuits i gravar impostos.

P: Un alcalde independentista és un alcalde contra la pluralitat de Barcelona?

R: Al contrari. Aspiro a ser l’alcalde de tots els barcelonesos, i espero que els unionistes pensin el mateix. Algú vol que Barcelona sigui una capital de províncies? No volem que sigui una capital en serio, amb un Estat que l’afavoreixi? L’Estat Espanyol saboteja els interessos de Barcelona. Això ho trobem al port, a l’aeroport, a les connexions ferroviàries… i ho veus en els pressupostos de l’estat. Si algú està en contra de la capitalitat de Barcelona, que s’aixequi i ho digui clarament.

P: Però Venècia i Nova York tampoc són capitals de país. És tan important? I dins un estat independent, segons aquesta logística, no passaria Barcelona a ser més important que Girona?

R: Perquè no estem en els Estats Units. Barcelona ha de semblar-se a Nova York, ha de mantenir el seu component industrial, que ha de tenir turisme i ser dinàmica. Però Barcelona ha de ser també com Berlín. Amb la capitalitat de Berlin en generen 40.000 llocs de treball. Amb la capital torna a ser una ciutat de moda, ben connectada, que te tot el que necessita. Estem aquí, no estem allí. Així que, first we take Manhattan, then we take Berlín. Si hi ha algú que vol que Barcelona sigui segrestada pel poder espanyol, que ho digui immediatament. Per què Barcelona fa dues exposicions universals, una olimpíada i un Fòrum de les Cultures? Perquè Barceloan sempre ha perseguit aquesta capitalitat.

P: La pregunta final sempre és la mateixa: què li agrada més del Passeig de Gràcia? L’estem perdent els barcelonesos debut al turisme de luxe?

R: Els paisatges que flanquegen el Passeig de Gràcia són llocs de pas i al mateix temps de recollits. Llocs que tenen amb personalitat i caràcter. Qualsevol dia podem convertir-lo en un parc temàtic. Barcelona és ambiciosa i expansiva, però també ha de ser una ciutat de dimensió humana. Aquella barreja que la fa tan desitjable.