R t V f F I
NÚMERO 1. SORT
Fa ja més d’un mes del nostre número 0. Des de llavors tot han estat afalacs i felicitacions. Sí, estem molt contents i agraïts de l’acceptació i el suport que estem rebent. El nostre primer repte s’ha aconseguit: no deixar indiferent al visitant esporàdic i convertir-lo en vistant habitual. Com? Ens preguntem cada dia…
Deia Albert Einstein que “en temps de crisi s’aguditza l’enginy”. D’això no en falta, a Barcelona. Som la generació de les idees, i hem d’actuar en conseqüència, encara que probablement necessitarem una mica més del que alguns pensen que és l’origen de tot: la sort.
No és una sort admirar cada dia un dels singulars vestíbuls que a un costat i a l’altre del passeig ens conviden a entrar-hi?
Sort, o potser fortuna, és poder portar calçades aquesta tardor les meravelloses textures que ens presenta la nova col·lecció de Stuart Weitzman.
Semblarà difícil a primera vista trobar el racó recòndit del Passeig de Gràcia, però amb una mica de sort serà molt més fàcil.La mateixa que necessiten centenars de boletaires cada any per caçar aquestes meravelles de la terra, en les quals s’inspirava l’arquitectura de l’inigualable Gaudí.Sort és compartir un cafè amb Pablo Juncadella, coautor del llibre “No som formigues”, ple de bones idees i de missatges positius. No tot està perdut.

Sort és viure cada dia en aquesta meravellosa ciutat, com ens explica l’enigmàtica Artemisa, o conèixer la realitat oculta darrere les persones que ens trobem per atzar en les nostres freqüents passejades.

Us proposem en aquest número donar-li nom o raó de ser a l’#obeliscbcn, monument que dóna la benvinguda al viatger en la intersecció amb la Diagonal, i que des de fa menys d’un any, sembla abandonat a la sort del destí.

Algú es preguntarà què té a veure una pedra amb tot això. Poc o molt, segons com es miri. Una troballa fortuïta d’una de les últimes escapades de pesca submarina en les meravelloses aigües de L’Escala. No va haver-hi sort, potser, però sí un trofeu singular, marcat pel pas dels anys, meravellós, com la selecció de continguts que tenim l’honor de presentar aquí i ara.

La primera pedra d’un projecte que adquireix identitat pròpia.

Categoria: Revista | 20 octubre, 2011 | Autor: Javier Pereda
Revista / 4 abril, 2014

Opening Ceremony x René magritte

Revista / 4 abril, 2014

EFE: 75 anys en fotos

Revista / 3 abril, 2014

Colita perquè sí La Pedrera

Revista / 3 abril, 2014

Where we belong eskenaziencursiva

Revista / 3 abril, 2014

L’Art reciclat de Jane Perkins

Revista / 3 abril, 2014

Verticals

Revista / 23 gener, 2014

Feeling Manuel Bolaño in 080 by My Umbrella

Revista / 17 desembre, 2013

Perfums d’autor