El pes d’un gest
El pes d'un gest, la mirada de Julião Sarmento a las Colecciones CAM, MACBA, “La Caixa”.
L’exposició El pes d’un gest, la mirada de Julião Sarmento a las Colecciones CAM, MACBA, “La Caixa” estarà disponible per visitar fins al 1 de maig.
Pintures, escultures, vídeos i instal·lacions es reuneixen en aquesta exposició per seduir la mirada i provocar un relat dedicat a l’espectador en què les obres actuen, proposen, dialoguen i també emocionen. L’artista portuguès Julião Sarmento és l’autor d’aquest projecte. Se li va proposar fer una exposició, exercint la seva mirada d’artista, amb obres de les col·leccions de la Fundació “la Caixa”, el MACBA i el CAM de la Fundaçao Gulbenkian de Lisboa. Sarmento va acceptar el repte convertint la idea en la possibilitat de crear una obra que, com una més de les seves, combinés imatges i idees per compondre una ficció a partir d’ecos, suggeriments i impressions. Aquest artista treballa a partir de la memòria col·lectiva i especula sobre possibles realitats valent-se de referències a l’arquitectura, la literatura, el cine i l’art. En la seva obra no hi ha res de definitiu, perquè deixa les conclusions en mans de l’espectador. Es recrea en l’enigma per estimular la imaginació i provocar interpretacions. Les col·leccions que formen part del projecte comparteixen la consciència de ser contemporànies, però la seva composició i identitat és diversa. La de Gulbenkian destaca per la representació de l’art portuguès, i amb una singularitat especial el de les primeres dècades del segle XX, mentre que la del MACBA i “la Caixa” té una visió més internacional.
La del museu barceloní observa una atenció especial a les produccions derivades de l’art conceptual dels anys seixanta, mentre que la de “la Caixa” acull la influència de l’art minimal i povera per estendre una narrativa amb aportacions de l’art dels trenta últims anys. Sarmento articula en l’exposició una selecció d’obres de diferents èpoques al voltant d’una enigmàtica pintura d’Edgar Degas. L’art de la primera dècada del segle XX es troba amb el més actual en un muntatge que evita l’ordre cronològic per establir una relació tàctil entre les obres.
La seva intenció és configurar la silueta d’un cos que deixa empremta, sense revelar-se del tot, en l’espai. Les depressions d’un porus, les arrugues de la pell, els orificis que s’obren en la superfície, així com el seu pressentiment i moviment, procuren un recorregut que l’artista deixa obert a múltiples interpretacions i connexions. Aquest cos s’expressa amb la mística de les pintures monocromes, el dinamisme de la geometria, tot i que a vegades és silenciat per la força d’un dic. En tota la seva diversitat, l’exposició potencia l’enigma, la incògnita, i convida d’espectador a construir el seu propi relat.