Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
De l’arbre al bit
L'acte de llegir — Amb l'arribada de la revolució d'Internet, continuem llegint de la mateixa manera? Canviarà el concepte mateix de la lectura?
Acabeu de conèixer algú. Xerreu una estona i us diu que li agrada llegir. De seguida us ve al cap la típica imatge d’algú assegut al metro mentre llegeix “Els pilars de la Terra” —mai en versió de butxaca, sempre en format gran— o d’algú estirat al llit girant pàgines fins que s’adorm. Llavors li pregunteu qui és el seu autor preferit, però us diu que no en té cap, que de fet llegeix més coses per Internet. I ara què? Us deixa amb un pam de nas? O potser se us dibuixa un somriure a la cara i li dieu que vosaltres també?
El fet és que no ens hauria de sorprendre tant. Hi ha qui pensa que la revolució de la lectura posa punt final amb el pas als llibres electrònics, ben guardadets i ordenadets en els nostres Kindle o iPads, però jo crec que es pot anar molt més enllà. L’Internet ens deixa a l’abast una quantitat ingent de textos per llegir: blocs personals, revistes en línia (com la que esteu llegint ara mateix!), llocs web especialitzats en informàtica, en moda, en cotxes o en qualsevol altra temàtica que se us acudeixi per més insignificant que sigui. I tot això sense tenir en compte els diaris i les revistes que s’han passat a Internet.
De ben segur que llegiu alguns dels tipus de text anteriors, oi? Tampoc se’m faria estrany que em diguéssiu que passeu més temps llegint continguts per Internet que llegint una novel·la. Tot i això, la majoria de textos que llegim per Internet no es consideren LLEGIR en majúscules. Ben mirat no suposa cap canvi radical, simplement ens trobem davant d’un canvi en els nostres esquemes típics: ara podem llegir novel·les escrites a Twitter (més d’una), les reflexions que cada nit et donen voltes pel cap i no et deixen dormir ara apareixen ben posadetes en entrades de bloc i fins i tot els llibres de receptes que cal tenir a la cuina ara es complementen amb un vídeo a YouTube gravat pel mateix creador del plat. De tot aquest embolic de textos, potser el que trobo més interessant són els autors: molta gent que abans només llegia ara s’anima a escriure, però seria millor que deixéssim aquest tema per un altre dia i un altre article.
En definitiva, ja no llegim els mateixos textos que abans, es comencen a introduir gèneres i suports nous. Però per molt que canviï tot allò que l’envolta, l’acte de llegir continua aquí amb nosaltres en l’era digital. Continuem LLEGINT.
