Superman necessita vacances

És gairebé mitjanit a Metròpolis. L’aire condicionat de les oficines del Daily Planet porta temps desconnectat, el que converteix aquestes en les hores extra més humides i caloroses a la cursa de Clark Kent. El treball en el diari s’acumula des que el grup editorial va dur a terme un expedient de regulació d’ocupació i ni tan sols Clark dóna abast: treballa per dos i supervisa la tasca de dotzenes de becaris sense sou ni experiència. Per a la premsa en paper tot són males notícies: el nombre de lectors disminueix cada any mentre els suports digitals transformen el sector però els propietaris dels mitjans tradicionals es resisteixen a un canvi de model. Potser és hora d’abandonar el Planet, però aquesta nit el diligent Clark Kent segueix complint les seves obligacions.

En realitat no té res millor a fer: cap raça alienígena amenaça amb destruir el món i Lois està a Istanbul cobrint les manifestacions contra el primer ministre. En aquest moment rep un WhatsApp. “No és aquest un treball per a Superman?”, Pregunta ella des de la plaça Taksim. Ell està cansat de repetir-ho: Superman no pot intervenir al seu antull en els assumptes d’un Estat sobirà. Bastant té amb ocupar-se de Lex Luthor. Precisament Luthor és el protagonista del editorial que manté a Clark a l’oficina: aquesta mateixa tarda s’ha emès el veredicte del Cas LexCorp, una trama de corrupció que implicava a membres de l’ajuntament en tractes de favor a l’empresa propietat de Luthor a canvi de finançament il·legal del partit. Tant Luthor com els polítics implicats en el cas han estat declarats innocents. Clark es pregunta si quan Superman diu defensar la justícia es refereix a aquesta justícia parcial i corrupta. Es sent frustrat, impotent, un superheroi de capa caiguda. De què serveix detenir maníacs com Brainiac o el General Zod si polítics, banquers i multinacionals segueixen aixafant al ciutadà de a peu?

Un altre WhatsApp de Lois: “Els carrers estan en flames! Quin reportatge! “. Sempre ha estat una addicta al treball, però ara Clark es pregunta si no l’utilitza com a excusa per mantenir-se allunyada d’ell. Ha estat distant des que li va plantejar la possibilitat de tenir fills. Ella no entén l’important que és per a ell perpetuar la seva estirp tractant-se de l’últim fill de Krypton, però no pot culpar: el Dr Quintum ja li va advertir sobre les dificultats perquè un úter humà convencional pugui allotjar el fill d’un súper home. Últimament medita sobre la possibilitat de buscar un ventre de lloguer, però no creu que Wonder Woman o Power Girl estiguin disposades a col·laborar.

Clark es treu les ulleres i es frega els ulls irritats. Massa preocupacions, pensa. Encara que és més ràpid que una bala li costa massa fugir dels problemes. Enmig d’aquesta sufocant nit d’estiu fantasieja amb fugir a la Fortalesa de la Solitud, el seu refugi al mig de l’Àrtic on, per uns dies, totes les preocupacions de la seva vida quedin fora de l’abast de la seva súper vista. Gaudirà d’un aire gelat i lliure de la pol · lució metropolitana, sense més companyia que la ocasional aparició de l’holograma del seu pare kryptoniano. De sobte, un so treu a Clark del seu ensonyament: a l’altra punta de la ciutat salten les alarmes d’un dels principals bancs del país, una entitat ara immersa en un judici per falsificació de comptes i estafa. No, ara no pot pensar en això. Simplement es canviarà i volarà com un ocell o com un avió a complir amb la seva obligació. Li agradi o no, és un treball per a Superman, però Superman necessita unes vacances.