Amèlia era una nena curiosa i intrèpida que ràpidament va donar símptomes de ser diferent. No li interessaven les avorrides i típiques activitats de nenes de la seva edat. Ella buscava aventures, ja fos trepant els arbres o jugant amb un trineu a la neu.

Va passar la seva infància de ciutat en ciutat juntament amb la seva família. Des Moines (Iowa), St. Paul, (Minnesota), Springfield (Misuri), Chicago… sempre a la caça d’un treball per al seu pare.

Durant la seva època a l’institut, Amèlia col·leccionava retalls de diaris de dones famoses que sobresortien per les seves activitats o gestes. Potser va ser així com Amèlia va començar a alimentar els seus somnis tan poc convencionals.

Va cursar els estudis superiors a la Universitat de Columbia (NY) i va completar la seva formació amb els cursos d’estiu de la Universitat de Harvard. Es va convertir en una dona rebel amb uns alts ideals. No es conformava amb el que la societat oferia a una noia de la seva edat. Ella volia més.

Va ser amb 23 anys quan va començar a interessar-se pel món de l’aviació. Un món d’homes que no li va posar les coses fàcils.

El seu primer vol, després de pagar $5, va ser en un biplà amb la cabina oberta amb el que va sobrevolar Los Ángeles. Tot just va durar 10 minuts. Després de baixar de l’aparell les seves paraules van ser: “Tan bon punt ens vam enlairar sabia que hauria de volar d’ara endavant”.

Amèlia va aconseguir que una altra pionera de l’aviació, Neta Snook li donés classes d’aviació per $1 el minut. Va aconseguir estalviar suficient per comprar-se el seu propi aparell i va obviar les exigències de la seva mare per convertir-se en una autèntica senyoreta i deixar de banda els seus somnis inabordables i inútils. Amèlia va encertar amb la seva tossudesa. A partir de llavors, només van venir èxits.

Amèlia Earhart va saltar a la fama el 1928, quan es va convertir en la primera dona que va realitzar com a passatgera la travessia de l’Atlàntic entre Terranova i Gales. El 1932 va realitzar en solitari la travessia de l’Atlàntic. Va ser la primera dona en aconseguir-hi i, a més, va establir una nova marca de velocitat al arribar a Irlanda en 13h i 50 minuts. Va ser guardonada pel Congrés dels Estats Units amb la Creu Distingida de Vol, la primera atorgada a una dona. El 1935 va realitzar en solitari la travessia entre Honolulú i Oakland, una distància que supera la existent entre EEUU i Europa. Va ser la primera pilot que va completar amb èxit aquest difícil viatge sobre aigües del Pacífic que havia acabat en desastre en tots els intents anteriors. A finals d’aquest mateix any, va establir un nou rècord de velocitat, volant sense escales entre Ciutat de Mèxic i Nova York en algo més de 14h.

Amèlia es va fer tremendament popular. Era la sensació del moment, una heroïna a la que tot el país adorava i aplaudia.

El 1937, després de tants i tants èxits, Amèlia va decidir enfrontar-se al repte més gran que ningú abans havia intentat. Donar la volta al món seguint la línia de l’equador. Seria el vol més perillós de la seva vida i per allò, Amèlia necessitaria mesos de preparació i molta sort. Al final, l’estrella que sempre l’havia acompanyat es va apagar. Amèlia mai va arribar al seu destí i va desaparèixer juntament amb el seu copilot.

Amèlia no va aconseguir el seu últim desafiament, els seus somnis, el seu coratge i el seu afany per canviar les regles la van convertir en un autèntic icona de superació per a totes les dones del país i del món.

Com a icona, la vida d’Amèlia ha estat explicada i utilitzada com a exemple per a tots. Compta amb nombrosos documentals, una pel·lícula i inclús Steve Jobs es va recordar d’ella quan va realitzar el spot “Think different” (segon 40). La va incloure en aquest gran homenatge als “crazy one” on la seva imatge apareix al costat de personalitats com Gandhi, Martin Luther King, Picasso o Einstein.

Amèlia creia en el que feia i en la seva manera de viure. Creia que si l’objectiu valia els riscos que implicava no havia de què preocupar-se, l’aventura mereixia la pena en sí mateixa. Creia en superar-se, en arribar més lluny. On ningú mai havia arribat.

Amèlia deia: “Women must try to do things as men have tried. When they fail, their failure must be but a challenge to others.” Les dones han d’intentar fer coses tal i com ho han fet els homes. Quan fracassen, el seu fracàs no ha de ser sinó un repte per als altres.