La Casa Amatller ens retorna al 1900
La restauració de la residència del xocolater Antoni Amatller permet conèixer de primera mà com era un autèntic habitatge de principis del segle XX.
La Unión y El Fénix
L'any 1927, La Unión y el Fénix Español, va adquirir un solar situat al Passeig de Gràcia, amb el propòsit d'edificar-hi la seva seu barcelonesa i instal·lar-hi la subdirecció de Catalunya.
Si féssim postals amb les vistes més populars del Passeig de Gràcia, sense cap dubte un a d’elles ens mostraria la cantonada superior del Passeig amb Diputació, banda Llobregat. Allí s’alça, majestuós, un edifici de planta baixa i sis pisos, coronat amb una esvelta cúpula rematada per una estàtua en la que hi apareix un jove despullat sobre una estranya au. Aquest curiós coronament no és exclusiu de Barcelona, el trobem també a altres ciutats com Madrid, Córdoba, Bilbao, València, Sevilla, Saragossa, Alacant, Osca, La Coruña, Múrcia, Salamanca, Les Palmes de Gran Canària, Vigo, Cádiz, Albacete, Valladolid….
(1)
Aquest edifici va ser la seu d’una de les més importants companyies d’assegurances: La Unión y el Fénix Español, empresa nascuda a Madrid el 1879, com a resultat de la fusió de “La Unión”, fundada el 1856, i “El Fénix Español, Compañía de Seguros Reunidos”, fundada el 1864. L’empresa, després de la crisi de Banesto serà intervinguda per l’Estat i es fusiona amb el grup francès AGF (1994) i més tard amb el grup alemany Allianz (1999). Des dels seus orígens i al llarg de la seva història, la companyia va tenir un especial interès en amortitzar el seu patrimoni mitjançant l’adquisició d’immobles (el 1964 posseïa 68, 46 a Espanya, 16 a França i els 6 restants a Europa i Àfrica) en el que situaria les seves subdireccions, buscant una projecció propagandística que es aconseguia amb l’adició de l’emblema de la companyia coronant l’edifici. D’aquí la proliferació de tantes ciutats espanyoles rematades amb aquesta particular escultura.
L’elecció del nom i el símbol no és original de la companyia. En una època, com el segle XIX, en el que és important el llegat del món clàssic i en el que són constants les referències mitològiques, ja existien companyies anomenades el fènix anglès, francès o austríac. L’au fènix era una referència adequada per a una companyia d’assegurances: el fènix és una au mitològica de la mida d’una àguila, de vistós plomatge (vermell, taronja i groc), un fort bec i potes, que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després tornar a ressorgir de les seves cendres. Se’ns presenta com el millor símbol de la salvació i la superació d’allò catastròfic.
Però la companyia no s’acontentaria amb la simple representació de l’au i hi afegeix la figura d’un home jove, bell, assentat a una de les ales del Fènix i aixecant un braç com si cridés al futur, detingués el vent o saludés als homes. Potser que això fos la fusió entre dues companyies. El canvi va motivar que la imatge de l’Au Fènix es transformés en la de Ganímedes. El bell i elegant Ganímedes va despertar l’amor de Zeus que, desitjant tenir-lo al seu costat, el va reptar amb l’ajuda d’una àguila, i el va obsequiar amb la joventut eterna. Les nostres metàfores s’afegeixen a la del au: Ganímedes, símbol de la joventut i una promesa de futur, segueix de la necessitat i la bondat que l’assegurança tindrà el seu humà s’equipara a la que Zeus va sentir per Ganímedes que serviria la beguda dels deus com la companyia d’assegurances que serveix les seves assegurances.
El disseny definitiu de l’emblema de la companyia, l’escultura amb l’au i el jove Ganímedes, va ser realitzat el 1911, per l’escriptor francès Charles René de Saint-Marceaux.
(2)
La companyia d’assegurances es fa present en les ciutat més importants del país i en el 1927 adquireix un solar en el cèntric Passeig de Gràcia, on pensa traslladar la seu que està fins llavors al número 10 del carrer Trafalgar. Per l’erecció de la nova seu es convoca un concurs que s’adjudica Eusebi Bona Puig, arquitecte i durant gairebé 40 anys catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Nascut a Begur el 1890 i mort a Barcelona el 1972, Eusebi Bona va destacar en els seus treballs per un estil que ha estat qualificat de monumentalitat, ja que es tracta en general d’edificis de dimensions considerables en els que utilitza un repertori formal que beu dels estils del passat més grandiloqüents, entre ells el barroc i el rococó francès. Eusebi Bona va realitzar altres edificis a la ciutat, entre ells el Palau Reial de Pedralbres, juntament amb Francesc Nebot (1919-1924), el Palacio de Proyecciones, juntament amb Francisco Aznar, per a l’Exposició Internacional de Montjuïc (1929) o el Banco Español de Crédito, avui la Apple-House de Plaça Catalunya (1942-1947). Passejant-nos per Passeig de Gràcia des de el número 21, seu de la Unión y el Fénix Español, baixant fins el número 1, seu del Banesto, es pot apreciar perfectament l’evolució estilística d’Eusebi Bona, de un monumentalisme historicista a un monumentalisme auster.
(3)
A part de la cúpula, marca de la casa, l’edifici d’Eusebi Bona destaca per presentar una doble alteració de la normativa constructiva aplicada ens els edificis de l’Eixample: per una banda és més alt, amb 59 cm., i per altra presenta una façana arrodonida, diferent a la resta d’edificis de la zona. Això respon a la voluntat de monumentalitat l’edifici d’acord amb la voluntat d ela burgesia del Passeig. Formalment destaquen també la composició vertical de l’edifici, amb set cossos, els dos cossos lleugerament sortint. La planta baixa s’organitza a base de grans arca amb la porta d’accés en el centre i la resta, amb entresol, destinades a les botigues. El primer pis es concep amb una àmplia balconada balustrada. Dobles columnes de capitell coríntic unifiquen la segona i la tercera planta i serveixen de base per ubicar una sèrie de figures que representen la indústria, la agricultura, les arts i la navegació que són clares al·legories a l’activitat i que s’unifiquen a la quarta planta. La cinquena presenta balcons metàl·lics i l’últim pis es concep com una espècie de golfes de tipus francès, mitjançant la cobertura amb pissarra.
Mereix que parem atenció a les parelles escultòriques del quart pis, realitzades pel prolífic escultor Frederic Marès (1893-1991), autor d’altres relleus que van ornamentar en el seu dia les oficines bancàries i avui s’integren a botigues i hotels del Passeig. Enfilats a la façana de la Unión y el Félix es succeeixen:
(4)
1 una dona amb un nen petit (la vida)
2 una dama amb fruits i un home despullat, estratègicament vestit segant blat (l’agricultura)
3 un home amb un martell i un altre amb una roda dentada (la indústria)
4 un personatge amb un àbac i una dama (el comerç)
5 una dona amb un vaixell i un capità barbut guiant el timó (la navegació)
6 un vell amb un esquelet (la mort)
El diumenge 22 de març de 1931 s’inaugura l’edifici amb la presència de les forces vives de la ciutat. La Vanguardia ho explica així:
El passat diumenge, a les onze del matí, es va inaugurar oficialment el palau construït en el Passeig de Gràcia per la Companyia d’Assegurances reunits La Unión y el Fénix Español.
Va presidir l’acte d’obertura oficial del palau, on ha instal·lat les seves oficines dita entitat, el capità general, senyor Despujol, a qui acompanyava el seu ajudant, senyor Deus, rebuts amb els acords de la “Marcha Real”, que va executar la bonda de la Cruz Roja, que amenitzava l’acte.
Van assistir a l’acte també el senyor Azcárraga, en representació del governador civil; el senyor Lesala, president de la Audiencia, el senyor García Tornel, en representació del president de la Diputación, el primer tinent alcalde, senyor Maynés, representant el Municipi; el comissari general de vigilància senyor Miguel; el R.P. España, en representació del bisbe de la diòcesis; el consell d’administració de la companyia; el subdirector a Barcelona i els de les altres principals capital del país.
En un dels salons del palau s’havia aixecat un altar, on es va celebrar la cerimònia de la vendició, per el R.P. España. Acabant l’acte religiós, el president del Consejo de Administración pronuncià unes breus paraules fent ressaltar la importància que tenia l’acte per l’entitat i per Barcelona, agraint després als convidats la seva assistència i donant gràcies a les autoritats per haver prestat la seva presència a la cerimònia de la inauguració.
Els assistents a l’acte van ser obsequiats, seguidament, amb un lunch, celebrat a les dues de la tarda, amb el mateix motiu, un banquet a l’Hotel Ritz, on hi van assistir uns 400 comensals, i en el que van fer us de la paraula, a l’hora del brindis, el secretari de la subdelegació a Catalunya i Balears, senyor Fernández; el senyor Verdú, alt funcionari de la companyia, el degà dels agents de la província de Tarragona, senyor Vera; l’agent senyor Graells, en representació dels de Lleida; el senyor Saja, en nom dels de Girona; el doctor Vilar, en representació dels farmacèutics de la entitat; el doctor Aballí, en nom del metges; el senyor Farinós, en representació dels inspectors; el senyor Fernando, subdirector de Catalunya i Balears, i per últim el senyor Iparraguirre, director general de la companyia, qui va felicitar a tots els treballadors per la seva solvència moral i econòmica a La Unión y el Fénix Español.
Es conserva un documental a youtube de la inauguració, lamentablement sense so.
