La Casa Amatller ens retorna al 1900
La restauració de la residència del xocolater Antoni Amatller permet conèixer de primera mà com era un autèntic habitatge de principis del segle XX.
He sentit dir alguna vegada que el lloc on oficialment es troba la representació diplomàtica d’un país es considera territori d’aquest país. Les ambaixades i consolats són una espècie de territori cedit al país. Però això no vol dir que hi estigui lliure de lloguer. Aquest lloc passa a ser estranger al seu país i es converteix en territori extern d’un altre. Aquest lloc pot ser una part d’una habitació, o una habitació sencera o vàries. Clar que també una balconada. Passeig de Gràcia conté sis països, al llarg del seu traçat, des de Plaça Catalunya fins més enllà de la Diagonal, ha deixat lloc a les representacions consulars que ho han considerat oportú. Podem veure banderes i plaques diverses al llarg del Passeig.
El país més proper a Plaça Catalunya és Turquia. Es veu onejar la bandera a la seva balconada.
A la mateixa vorera, a l’edifici que fa xamfrà amb Gran Via, el número 11 acull el consolat d’Argentina. Des del carrer veiem la seva bandera apuntada a una balconada.
Sense bandera, al costat oposat i creuant un carrer ens anem a Panamà, solament una placa a la porta ens avisa.
Seguim pujant, en el número 34, està Cuba, amb la bandera a la balconada.
El segon consolat sense bandera, està en un edifici sense balconades, és d’Uruguai, veí de diverses oficines, una placa ens informa.
I per arribar a Alemanya, caminarem fins la Diagonal, allí en un edifici de molta altura posa el punt final de balconades diplomàtiques del Passeig.
Amb aquestes sis cases no s’acaba la història de la diplomàcia. En el número 60 del carrer, destaca una balconada amb una figura que representa a Elcano, de posat tant fanfarró, que l’estàtua ha fet que la casa es conegui com la Casa del Pirata. Es tracta de la Casa Olano, construïda per Tiberi Sabater entre 1880 i 1885. Als peus del pirata hi ha una firma: A. Font i la data 1882.
Si ens fixem en la casa en aquesta mirada diplomàtica és al fet que es recorda en una placa. Després de la caiguda del País Basc davant les tropes franquistes va ser la seu del Govern Basc en l’exili juntament amb altres llocs com l’asil situat en el Palau del Baró de Maldà del carrer de Pi. M’agraden les frases amables que es dediquen els pobles, com les quals el Lehendakari Aguirre va manifestar, en roda de premsa, en arribar a Barcelona el primer dia del seu exili. “Tinc una magnífica impressió del viatge. En tots els pobles es notava una explosió d’afecte sincer i profund. Em va cridar l’atenció especialment la generalització dels crits de Gora Euzkadi!, perfectament pronunciats pels catalans. Voldria que fessin constar el meu agraïment cap a aquest poble germà que ve demostrant-me tanta simpatia”. Poc després diria per ràdio: “En aquests moments en què Catalunya i Euzkadi lluiten unides han de quedar al marge tots els pessimismes. La victòria ha de ser nostra”.
La restauració de la residència del xocolater Antoni Amatller permet conèixer de primera mà com era un autèntic habitatge de principis del segle XX.
Si tingués una màquina del temps, no seria molt ambiciós. Em conformaria amb prendre el vermut al Torino, conegut en el seu dia com el palau del vermut.
Al passejar pel Passeig de Gràcia, ens podem fixar en les façanes dels diferents edificis i apreciar on estava situada la zona més destacada dels habitatges
L’any 1927, La Unión y el Fénix Español, va adquirir un solar situat al Passeig de Gràcia, amb el propòsit d’edificar-hi la seva seu barcelonesa i instal·lar-hi la subdirecció de Catalunya.