Un documental sobre la desapareguda Barcelona bohèmia, candidat als Premis Gaudí
A la puta strasse. 2º Acte, un documental sobre la desaparició de la bohèmia al barri Gòtic.
A la puta strasse. 2º Acto és un documental sobre la desaparició de la bohèmia al barri Gòtic, que culmina en el tancament del bar 2º Acto, situat al carrer Roca, 18 de Barcelona. El temple de la bohèmia de la ciutat va tancar les seves portes l? de novembre de 2013 i aquella nit, els clients habituals del bar van a fer-li un homenatge.
El film és candidat en la VIII edició dels Premis Gaudí 2016 a la categoria de Millor Pel·lícula Documental, i es podrá veure el próxim divendres 18 de desembre a les 22h als Cinemes Maldà.
El documental mostra els testimonis de la clientela de tot tipus, intergeneracional, autèntica i de proximitat, que freqüentava el bar 2º Acto, des de fa més de 20 anys, quan abans era el popular Bar del Pirindolo.
Hem parlat amb Anna Cervera, directora i guionista del documental:
Què et va inspirar a rodar un documental sobre el bar?
Va ser un impuls. Vaig conèixer el bar dos anys abans que tanqués i la primera vegada que vaig entrar, em va impressionar. Em vaig convertir en un client bastant assídua i vaig anar coneixent els clients més veterans. Era un lloc lliure, sense prejudicis, on cadascun s’expressava artísticament, passaven moltes coses, lentament com si no passés res. Quan Emilio, el propietari del bar, va anunciar el seu tancament, creia de manera conscient que aquesta última nit, havia de ser gravada en vídeo. La nit va ser màgica, van succeir moltes coses, molt sinceres i simbòliques. Amb el tancament del bar, s’acaba una època que mereixia més detalls. I així va sorgir la pel·lícula.
Què poden esperar els que van conèixer el bar?
Els que van conèixer el bar i han vist la pel·lícula han sentit nostàlgia. I això m’alegra molt alhora que m’alleuja perquè són un públic molt exigent. Em feia molt respecte.
Si han vist l’esperit dels 20 anys del bar en tan sol l’última nit, no un mèrit. Segons paraules d’Emilio, són els clients que fan el bar, i jo afegiria que els clients també han fet aquest documental.
Un director de cinema em va comentar que l’endemà tenia com a ressaca, després de veure el documental. vaig riure però em va fer pensar que l’espectador arriba a viure l’experiència d’estar en un entorn artístic, bohemi, canalla, que resulta que és un bar i que tanca perquè s’acaba una etapa. Ara que ho penso, és com una al·legoria a la part bonica de tancar alguna cosa, posant-ho en valor però mirant para avanci.
Què es podrà veure al documental?
Un entorn, persones valentes i autèntiques, humor, art, pintura, fotografia, pallassos, mestres d’escacs, experts en cultiu del cànnabis, i música, molta música.
Comptem amb temes inèdits i originals de tres músics de luxe: Eduardo Casañ- El Edi, l’ànima de Chambao, Loreto P. García i el Kana. La seva música eleva el documental.
Amb què vols que es quedi el públic quan acabin de veure el documental?
Amb el que li arribi i connecti cadascun. Hi ha molts plantejaments de vida diferents, reflexions sobre la vida laboral, sobre la marihuana, es parla de la nostàlgia del passat i la incertesa del futur, dels entorns i èpoques que s’acaben i de la Barcelona que es desbarcelonaliza, com diria Quico Palomar, un fundador de la Fura dels Baus i client atípic del bar 2º Acte. – Atípic perquè anava a vendre dibuixos o a tocar la guitarra i Emilio li convidava sempre a una canya, durant 20 anys-.
Petites grans coses.
No et perdis aquesta mirada a la Barcelona bohèmia el 18 de desembre.