Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
The Boys are back in Town
Sense importar quant canvies, al final et veus atrapat en cicles que es repeteixen, en ritmes constants que a vegades ressalten el que desentona en la teva vida i altres et recorden que algunes velles cançons sonen tan bé com sempre.
Tornes a casa després de molts mesos. Tot i que estem a finals de desembre encara fa calor i el sol et molesta a través de l’eixugaparabrises. Escoltes una vegada i una altra un disc que et recorda als teus amics, aquells que t’esperen impacients. Un a un han anat avisant -sms, correu electrònic, Facebook, whatsapp- de la seva arribada al poble. Només faltes tu. Marques en el volant el ritme d’una vella cançó de Thin Lizzy.
Acabes el sopar familiar de la Nit de Nadal i surts al carrer fent esses. Et dirigeixes als bars de sempre, a trobar-te amb la teva altra família. A la porta del garito on heu quedat et saluden alguns coneguts que fumen al rellent. Algú et pregunta si segueixes a Madrid quan fa cinc anys que vas marxar d’allà. Fas una broma i et dones mitja volta (sempre va ser el teu millor pla de fuga). Les salutacions de compromís donen pas a un repertori d’abraçades i rudos afalacs. Te veo bien, cabrón. Tú sí que estás bién, mariconazo. Se nota que vienes bien follado, hijo de puta. Així es saluden els amics, o almenys així es saluden els teus. Al voltant hi ha més gent, gent que mira el ritual de retrobament i es somriu, però per a vosaltres no hi ha ningú més. Bé, potser el cambrer, inevitable intermediari entre vosaltres i l’obligada ronda de Etiquetes Blanques.
El temps ha passat per vosaltres, les vostres vides porten ara ritmes diferents. Alguns de vosaltres van donar de costat a costat salvatge i ara es limiten a tocar els vells hits quan us reuniu en festes. Altres segueixen amb la seva carrera com a solistes, amb més o menys sort. No obstant això, aquí esteu, junts de nou, sonant com una banda ben compassada malgrat el distanciament, com els Beatles a la teulada de Savile Row. Que poc us costa seguir el compàs tot i que ara les vostres vides s’assemblin tan poc entre si. Res és igual ja, però per una nit tots compartiu alcohol i rialles, i les velles anècdotes es barregen amb les aventures en solitari que, a partir d’avui, passen a ser de tots.
Aquesta nit les rondes es paguen en euros, en lliures, en francs suïssos i fins i tot en cedis ghanesos, divises que arriben des de lluny, tan lluny com heu arribat encara que de vegades ningú va donar un duro per vosaltres. Heu conquerit Manhattan i Berlín, i aquesta nit brindeu per vosaltres. Brindeu per tu, que li vas tirar valor i pisaste l’accelerador com el Boss a la carretera del tro, sense mirar enrere però amb bona companyia en el casset i al seient del copilot. També brindeu per qui es marxar del poble amb el cor trencat i avui torna narrant històries de sirenes que canten ‘London Calling’. Ai, on és ara aquella noia d’ahir? Tot i que aparegués ara mateix, ja no s’alentiria el temps ni sonaria al teu cap Nico cantant ‘These Days’.
És veritat que els vostres ritmes han canviat, que alguns ja no encaixeu en els vells tornades i que demà aquestes cançons semblaran desfasades, però avui la nit fa olor de esperit adolescent. Llavors us llancen un gest de complicitat des de la cabina del DJ i comença a sonar una guitarra que sona a benvinguda, que sona a llar, i Thin Lizzy s’arrenca a cantar: “Guess who just got back today …?”
