Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Bosses de pell de drac a Sant Jordi
El 23 d'abril dóna ales al complement perfecte per a guardar els tresors més valuosos de qualsevol donzella com cal.
En les vespres de la festivitat de Sant Jordi, les botigues de Passeig de Gràcia presumeixen als seus aparadors de noves creacions i models vintage fabricats amb la escamada epidermis de bells i terribles dracs. El delicat treball artesà és només el final d’un complex procés que comença amb la cerca i captura d’aquestes bèsties esquives, la qual població sobreviu oculta en grutes, boscos o a les profunditats abissals.
L’origen de la tradició
L’adaptació catalana del mite de Sant Jordi conclou amb la princesa Cleodolinda, alliberada per fi, tornant al seu Montblanc natal tirant del fer drac lligat a una corretja. En aquest moment, la bèstia ferotge esdevé en complement de moda i causa admiració entre la població. Aquell va ser el començament del que avui és una de les indústries més luxoses i elitistes: la confecció i venda de bosses de pell de drac. “El drac té sens dubte molts aspectes positius, revers de la seva negativitat monstruosa”, explica la medievalista i experta en simbologia Victòria Cirlot. “És el guardià del tresor, per exemple”. Igual que la bossa d’una donzella moderna.
Fa només unes setmanes, la Galeria Loewe de Passeig de exposava ‘Fragments d’una història’, una col·lecció de llegendaris dissenys de la firma madrilenya. Vam coincidir en la inauguració amb una de les fashion bloggers més influents de Barcelona, que va admirar un disseny elaborat a partir d’un descendent del drac nòrdic Fafnir. Li vam preguntar què tresors mereixia guardar un exemplar amb tal pedigrí. “Li confiaria els meus béns més preuats”, va respondre. “Els meus ulleres Lunette Kollektion, el meu eyeliner Eyeko i altres secrets que una senyoreta no ha de revelar”. Prenem nota.
La controvèrsia
Davant la visió reverencial que el món de la moda té d’aquest complement, són moltes les veus crítiques que s’aixequen en protesta per l’ús de dracs en la indústria pelletera. Recentment, activistes de l’organització ecofeminista Mothers of Dragons van irrompre al Congrés dels Diputats amb els seus cossos nus coberts d’escates per protestar contra la revocació d’una proposta de llei per frenar l’ús de pell de drac en la indústria de la moda. La líder Mothers of Dragons a Espanya, Sara Alcázar, va declarar posteriorment que “el govern legitima la matança d’animals sobre la base del mite cristià de Sant Jordi i no podem consentir que sigui la religió la que dicti la llei en aquest país“. Efectivament, al món occidental el drac es vincula amb el Maligne, amb Llucifer. A l’altre extrem, la cultura oriental admira aquests animals com a figures benèvoles. Els dracs xinesos i japonesos simbolitzen el poder espiritual suprem, el poder terrenal i celestial, el coneixement i la força, i per això són animals protegits en aquests països.
Polèmiques a part, torna una de les festes més emblemàtiques i populars de Catalunya i, mentre unes parelles s’intercanviaran roses i best-sellers a la Diada de Sant Jordi, altres segur apostaran per regalar la mitològica bellesa d’una bossa de pell de drac.
