Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Aquest és sense cap dubte, el recó més petit que apareixerà mai en aquesta secció. Seria un gran repte descobrir-lo sense que us doni un gran nombre de pistes, així que allà vaig.
L’exercici que heu de fer és un reclam a admirar uns sers que van existir fa milions d’anys i que han deixat petjada en alguns llocs del planeta. Estic parlant dels fòssils.
Tot i que sembli impossible, es poden veure fòssils en algunes façanes, terres, escultures, de la nostre ciutat. El procés per trobar-los és complicat, s’ha de ser un gran observador i inclús un estudiós del tema, però llegint el blog de l’Anna Cronella, escriptora del llibre “Guía de Fósiles Urbanos de Barcelona”, m’ha quedat bastant clar.
Les roques que s’han de buscar són sedimentàries, i s’han d’observar amb molt detall i veure si hi ha formes esfèriques, allargades, cilíndriques, còniques, que destaquin de la resta de formes que acostumen a tenir aquest tipus de pedra.
Sembla fàcil, oi? Només s’ha de vèncer la paciència i desenvolupar una vista de linx per trobar aquest fòssil en concret del que us parlo que es troba a la façana del número 61 del Passeig de Gràcia.
No només us animo a buscar aquest, sinó molts altres amagats per les façanes i els terres de la nostra ciutat. Estic convençuda de que alguns de vosaltres ja n’haurà vist algun.
Si us doneu per vençuts i no en trobeu cap, us podeu comprar la Guia de l’Anna, llicenciada en Micropaleologia i experta en trobar aquests fòssils urbans, catalogar-los i estudiar-los. En aquest llibre podeu trobar fins a 142 fòssils de la ciutat, i sembla que el número va augmentant des de que la escriptora anima a que li enviem les nostres troballes i ella ens dirà si hem encertat i inclús pot ser quin tipus de fòssil hem localitzat.
Us animo a que feu aquest esforç, ja que crec que quedarà recompensat quan trobeu alguna cosa, i també és un impuls a contemplar Barcelona des d’un nou punt de vista, a molt petita escala.
Al carrer geòlegs!
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.