Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Japó, Pau per a l’ànima
Ahir em vaig ficar al llit preguntant-me quin era la destinació en el qual havia sentit més pau en la meva vida. El meu cap ha d'haver estat donant-li voltes i més voltes entre somnis. Aquest matí sabia la resposta: Japó.
Pot la pau ser alguna cosa tangible? Pot veure’s, tocar-se i olor-se, a més de sentir-se? La resposta és sí. Per a aquells que hem tingut la sort de conèixer-la, ho sabem. La recordo bé. Un s’apaga a poc a poc. Deixa fugir -o més aviat caure- totes les cadenes, els lligams, els pesessis. Tot es va. Però tu et quedes. Nu. I llavors arriba.
És relativament fàcil arribar a aquesta espècie de letargia, deixar a l’esperit descansar quan estàs en un país com Japó. Amb molt poc i gairebé sense voler-ho, un es converteix en un henro (pelegrí) que passeja pel país purificant el seu esperit mentre escolta sutras, fa olor encens i infinitat de símbols mil·lenaris emboliquen el seu dia a dia com la boira d’una alba. La meca del país hauria de ser la desconeguda i mística Shikoku, on hi ha una peculiar peregrinació que recorda molt al nostre conegut camino de Santiago. Aquest camí circular discorre a través de 88 temples sagrats, al llarg de 1400 quilòmetres. El punt que sol prendre’s com a inicial i final és la famosa muntanya Koya. Aquí, amagat entre un dens bosc i embolicat per centenars de temples està el Okunoin. Un cementiri que et toca l’ànima i et deixa sense alè a cada pas. Lloses envaïdes per la molsa i cedres mil·lenaris custodien el mausoleu del sacerdot Kobo Daishi, una de les figures més místiques i importants de la cultura japonesa, fundador de la secta budista Shingon.
Però hi ha llocs més propers on la pau brota uns instants en el teu cor com les cirerers ho fan durant el hanami. En el Miyajima tindrem el privilegi de trepitjar una illa que està considerada un déu. Pot haver-hi una manera més màgica de començar una visita? Una illa que és un déu! I aquí no acaba tot perquè la vostra memòria mai oblidarà l’estampa de la majestuosa torii flotant del santuari Itsukushima-jinja. Asseieu-vos en un dels bancs de granit i espereu a la posta de sol. Els cérvols passejaran al vostre costat però ja no els fareu cas. Ja no podreu desviar la mirada. La torii bermellón us haurà atrapat sota el seu encanteri.
Kyoto és un altre dels grans amb infinitat d’opcions: el Kinkaku-ji, un temple que brilla més que el sol, el Royanji i el seu jardí de roques que, diuen, guarda el significat de l’infinit. Kiyomizudera, Fushimi Inari Taisha o el majestuós bosc de bambús de Arashiyama. Tots tan extraordinaris com per ser capaços de donar harmonia i assossec a la nostra ànima. De la mateixa manera ens sentirem en el Kenrokuen, el jardí més bonic del país, a Kanazawa, o en les localitats de Kamakura o Nikko, properes a Tòquio.
Però Japó no només us oferirà llocs. Trobareu serenitat en cada un dels racons imaginables. L’inconfusible i aromàtica olor a bambú dels tatamis. En la perfecció d’un menjar kaiseki, en la bellesa dels gestos d’una cerimònia del te o en els colors del quimono d’una geisha.Si busqueu serenitat i descans, Japó serà la vostra millor medicina per a l’ànima i el cos. Només un petit consell: aneu amb compte. Enganxa.
