Entrevista a Xavier Trias

En primer lloc, el voldríem felicitar per ser el primer alcalde de Barcelona del seu partit, CiU. Ara que ja porta uns mesos al càrrec i en el moment de crisi que li ha tocat governar, realment l’hem de felicitar o hauríem de donar-li el nostre condol més sentit?

Ser Alcalde d’aquesta ciutat és un honor i un privilegi, però també és una responsabilitat enorme. És un càrrec que requereix el cent per cent d’un mateix, sobretot en un moment tan difícil com l’actual, amb una crisi econòmica tan greu. Quan vaig jurar com a Alcalde era perfectament conscient que tenia molts reptes per endavant, però jo no defujo les dificultats. Sóc aquí per treballar de valent pels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona.

Què porta una persona a presentar-se a l’Alcaldia de la seva ciutat? S’ha d’estar fet d’una pasta especial? Si tot va bé, cap problema, però si venen maldades s’ha de trobar amb els votants a la cua del pa…

Jo parteixo de la base que la política requereix un compromís, uns valors molt concrets: el rigor, l’autoexigència, la responsabilitat i també la humilitat. Els polítics estem al servei de les persones, som aquí per treballar de valent, per aportar solucions. I, sobretot, per escoltar tothom.

Jo em vaig presentar a l’Alcaldia de Barcelona, primer perquè sóc un enamorat d’aquesta ciutat i crec que té uns actius enormes que no sempre han estat potenciats com calia. Segon, perquè calia donar un nou impuls a Barcelona, imprimir un nou lideratge i unes noves maneres de fer. Calia un canvi en el fons i en les formes, i ara que ja portem sis mesos al capdavant de l’Ajuntament hem donat proves concretes que en poc temps es podien fer moltes coses i, sobretot, fer molt millor les coses.

Ser Alcalde d’una ciutat com Barcelona és sens dubte un gran repte per a qualsevol polític, però quins són els grans reptes que ha d’afrontar la ciutat en els propers anys?

Jo tinc dos grans reptes –dues obsessions, si em permeteu l’expressió-. El primer és la lluita contra la crisi econòmica, ajudant a la creació de llocs de treball; el segon és garantir l’accent social de les nostres polítiques de benestar i treballar al servei de les persones.

En Pasqual Maragall, per exemple, passarà a la història com l’alcalde olímpic. Com li agradaria que la gent recordés a l’alcalde Trias?

El Pasqual Maragall va ser un alcalde magnífic, però no només per les Olimpíades: ell va ser l’artífex de la Barcelona que avui coneixem. L’alcalde Maragall va tenir la valentia i la visió de transformar aquesta ciutat i posar-la al món. Ara precisament que hem celebrat el 25è aniversari de la nominació dels Jocs Olímpics del 92 crec que és el millor moment per lloar tot el llegat que ens va deixar com a alcalde.

Jo el que vull és recuperar aquella mateixa il·lusió que vam viure a finals dels anys vuitanta per donar un nou impuls a Barcelona. Aquesta ciutat té uns actius únics: una marca de prestigi, una posició privilegiada, infraestructures de primer nivell, emprenedoria, cultura, tradició, una economia competitiva, gent molt formada i podríem afegir-ne molts més. Hem d’aprofitar totes aquestes potencialitats per mirar endavant amb optimisme i avançar en la Barcelona del futur amb determinació.

Parlem del Passeig de Gràcia. Vostè va néixer a la Rambla de Catalunya amb el carrer Consell de Cent, molt a prop d’aquí. Què representa per vostè, com a barceloní, aquesta emblemàtica avinguda?

Per a mi, és un dels millors exemples d’allò que és realment Barcelona, del nostre esperit mediterrani: la conjunció de cultura, d’arquitectura, de tradició, de comerç, de persones. Però, sobretot, una de les coses que més m’agraden del Passeig de Gràcia és que és un eix de trobada, on s’apleguen establiments de referència mundial al costat d’una àmplia oferta de restauració i d’art.

Expliqui’ns alguna vivència o anècdota especial viscuda al passeig…

Jo de petit vivia a la Rambla Catalunya 45 i me’n recordo que cada diumenge anava caminant des de casa dels meus pares fins al Passeig de Gràcia 31, perquè allà hi havia la pastisseria Prats-Fatjó, que estava tocant el carrer Diputació. Els meus pares hi compraven el pastís del diumenge –uns pastissos boníssims- i després tota la família, els meus pares i tots els meus germans, anàvem caminant des d’allà fins a la Plaça Tetuan, que era on vivien els meus avis.

Tots tenim un lloc secret o un racó preferit al Passeig de Gràcia, quin és el seu?

Hi ha llocs del Passeig de Gràcia dels quals tinc molt bons records, sobretot de la meva infantesa. Me’n recordo molt d’un lloc que es deia el “Saló Rosa”, que estava entre els carrers d’Aragó i València, just on ara està el Boulevard Rosa. Allà vaig celebrar la meva primera comunió. Va ser un dia molt especial com us podeu imaginar. A més, me’n recordo que aquell dia va venir el mag Cartex (en Ramon Camprubí), que llavors era molt popular i que donava la casualitat que era un parent llunyà de la meva família. Ens va entretenir molt a tots els nens amb els seus jocs. Sempre que passo ara per davant d’aquest lloc me’n recordo.

I com a Alcalde, què representa el Passeig de Gràcia per a la ciutat? Quin paper juga en la projecció de la imatge de Barcelona al món?

Sens dubte és un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat i un actiu que hem de saber potenciar. Acabem de celebrar fa pocs dies, per exemple, el Shopping Night, que va atreure molta gent i que va posar en valor tota l’oferta comercial de qualitat i de restauració magnífica que té el Passeig de Gràcia.

Molta gent pensa que el Passeig de Gràcia ha donat l’esquena als barcelonins per llançar-se als braços del turisme de luxe. Què en pensa?

Ho hem de fer compatible. Hem d’apostar per un turisme de qualitat que beneficiï Barcelona, que permeti que Barcelona hi guanyi i, sobretot, que no faci sentir cap ciutadà exclòs de la seva pròpia ciutat. M’ho haureu sentit dir sempre: aposto per un turisme que ens faci créixer, no minvar, i això implica un turisme de més poder adquisitiu i, sobretot, que respecti allò que és Barcelona, els nostres signes d’identitat.

Recentment s’han engegat les obres de millora de la font de la Gran Via. És aquest el primer pas per afrontar la reforma del Passeig de Gràcia que, des de fa temps, reclama l’Associació d’Amics de Passeig de Gràcia?

Som conscients del dèficit de manteniment molt greu que ha patit el Passeig de Gràcia durant força temps. Volem dur a terme una tasca de manteniment exhaustiva i permanent del passeig, vetllant per la qualitat de l’espai públic i l’excel·lència en el disseny urbà.

Al llarg de la història, pel Passeig de Gràcia s’ha circulat a cavall, en tramvia, en trolebús, en cotxe, en moto… per quan un carril Bicing?

Hi ha un element que, si em permeteu, no heu dit: i és que sobretot pel Passeig de Gràcia s’ha circulat a peu. Si em permeteu el joc de paraules, és un passeig per on es pot passejar, i fer-ho amb calma, gaudint de joies de l’arquitectura increïbles, d’una oferta comercial i de restauració molt destacable. I això s’ha de mantenir. Ara bé, pel que fa a la resta de transports, jo aposto per un equilibri en els modes de transport que prioritzi els vianants i el transport públic.

La línia de metro del Passeig de Gràcia és coneguda com la línia dels carteristes. Quines mesures està prenent l’ajuntament per millorar la seguretat dels que hi viatgen?

Per a mi, millorar els nivells de seguretat d’aquesta ciutat és una obsessió. Per això una de les primeres mesures que vaig prendre com a alcalde va ser precisament la de millorar la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, perquè veníem d’uns anys on s’havia produït una manca de coordinació que no beneficiava a ningú. Vam fer, a més, que la Guàrdia Urbana baixés al metro i que es donés una atenció preferent a aquest lloc especialment sensible. La major feina conjunta està donant fruits molt importants: els fets delictius han disminuït un 25%, les detencions s’han incrementat i l’atenció a les víctimes ha millorat substancialment.

Altre focus freqüent de queixes és l’estació de tren de Renfe. A l’estiu és com un forn i quan plou més del compte s’inunda. Twitter en treu fum cada cop. Tot i que no depèn de l’Ajuntament, tenen previst cap pla d’actuació per millorar aquest punt “calent”?

Tenim un diàleg amb les autoritats competents en aquesta matèria per tal de millorar les infraestructures a la nostra ciutat. Aquest és un aspecte cabdal per donar un nou impuls a la nostra ciutat. Vull que Barcelona tingui unes infraestructures de primer nivell –és el que ens pertoca com a capital de Catalunya i com a capital econòmica del Sud d’Europa i de la Mediterrània-. Per això he reivindicat amb força que les estructures ferroviàries estiguin a l’altura, com he reivindicat el Corredor Mediterrani, els accessos al Port i tot un seguit d’inversions que Barcelona necessita.

Des del gener de l’any passat, i degut a l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica, l’obelisc de la Diagonal ha quedat orfe de significat. Té la seva administració cap intenció de rehabilitar socialment aquest monument que sempre ha viscut envoltat de polèmica?

Penso que són els propis ciutadans els que han de donar un nou significat a aquest obelisc i que s’ha de fer a través d’un procés gradual, establint un diàleg amb tothom. Aquest monument en concret ha tingut diferents significats en diferents moments de la història. Aquest indret es coneixia popularment com el “Cinc d’Oros”, per l’efecte que produïa el conjunt de la rotonda central i els quatre fanals que la il·luminaven. Després ha viscut vicissituds històriques i de transformacions de diferent signe i ha representat coses totalment oposades. Ara crec que els propis ciutadans hauran de donar-li un significat nou. Jo l’únic que demano és que aquest procés es faci des del respecte i l’adhesió plena als valors democràtics i de llibertat.

Des de Passeigdegracia.com hem posat en marxa una campanya mitjançant les xarxes socials per recollir idees i suggerències per donar sentit a l’obelisc. A vostè, que és un alcalde molt connectat, amb perfils a Facebook, Twitter o Instagram, què li semblaria fer una consulta popular per Internet perquè els barcelonins i barcelonines puguin dir la seva sobre aquest tema?

Crec que és molt important fomentar la participació ciutadana a tots els nivells i encoratjar les persones que participin més en la presa de decisions. I les noves xarxes socials, com el Facebook i el Twitter, ens ofereixen una oportunitat única per canalitzar i visualitzar les demandes i suggeriments ciutadans. Crec que la iniciativa que heu endegat vosaltres en aquest sentit demostra que estem avançant en aquest camp.

Abans de finalitzar, ens agradaria conèixer la seva opinió sobre el nostre projecte, Passeigdegracia.com, nascut amb l’objectiu de promoure i donar difusió als valors de la nostra ciutat, com ara el disseny, l’art, la cultura o la gastronomia, dins i fora de les nostres fronteres.

Us felicito pel vostre projecte, perquè tot allò que ajuda a donar un nou impuls a Barcelona és d’agrair. Us ho comentava abans: aquesta ciutat té uns actius únics que hem de potenciar i donar a conèixer. I el Passeig de Gràcia, molt especialment, és un d’aquests actius únics que cal posar de relleu. M’agrada molt saber que hi ha gent que estima aquesta ciutat, que és conscient del potencial de futur que tenim, i que ens està ajudant a donar aquest nou impuls que Barcelona necessita.

Quines línies de recolzament existeixen o quin tipus de suport institucional poden rebre projectes “made in Barcelona” com el nostre, fruit de la col·laboració de professionals independents i emprenedors?

Ho he dit sempre: l’Ajuntament apostarà per tots aquells que apostin per Barcelona. Això vol dir, molt especialment, ser al costat dels emprenedors que volen fer realitat el seu projecte i que saben que Barcelona té unes característiques úniques per fer néixer noves oportunitats empresarials. Tenim un actiu indubtable en aquest camp, que és la nostra marca de ciutat. Tenim una de les marques de ciutat més potents del món, una marca que és de referència internacional. Barcelona és sinònim d’èxit.

I per acabar, ara que acabem d’estrenar un any nou, quin missatge voldria transmetre als barcelonins pel 2012?

Voldria llençar un missatge d’optimisme. Sóc molt conscient que estem passant per una situació econòmica molt greu, les conseqüències socials de la qual són innegables. Tenim reptes molt importants per davant, però estic segur que amb rigor, amb esforç, amb responsabilitat i ajuntant els esforços de tots, ens en sortirem. No en tinc cap dubte.

Xavier Trias

Alcalde de Barcelona