Up and Coming: Pale Swimwear

Si ens fixem en els dissenys que imperen en la moda de bany dels grans del street wear enseguida en adonem de que els colors cridaners i els estils tropicals regnen any rere any en els dissenys de banyadors i bikinis. Pale Swimwear, la marca rere la qual s’amaga Marta Sanmartin, aposta per tot el contrari. Línies pures i depurades, colors suaus i dissenys senzills però no simples.

Segons ella mateixa ens explica, sempre hi ha hagut una línia divisòria entre els colors utilitzats en llenceria i els de bany, siguent els primers colors més apagats i els segons més vius. A la Marta li agrada la idea de creuar aquests límits i invertirlos, tot i que la primera col·lecció, que podem veure en breus, si que ha decidit explorar colors més crideners. Va fer unes pràctiques a Women Secret i ha treballat també a Oysho el que l’ha permès conèixer el sector des de grans empreses abans de crear la seva pròpia. Parlem amb ella en el seu estudi del Raval, on ens explica les claus de Pale Swimwear.

La teva marca és molt jove, existeix des del 2014. Quines diferències hi ha entre treballar per un gegant de la moda i crear la teva pròpia marca?

La part bona de treballar per una gran empresa és que tens accés a molta informació i recursos que d’una altra manera no et podries costejar. Et paguen viatges de shopping a Miami, Los Angeles… també tens accés a una àmplia base de dades de proveidors, tot i que a mi això no m’ha servit de massa perquè ells produeixen a la Xina i jo treballo amb tallers de Barcelona. La forma de treballar és semblant, tot i que més a mi és millor per la proximitat i la comoditat. Si treballes amb la Xina sempre hi haurà algun problema de comunicació, de temps etc. Els tallers amb els que jo treballo cuiden molt els detalls, tenen uns estàndars de qualitat diferents perquè estan molt especialitzats i no treballen en massa. Forren les peces, et diuen com millorarles amb diferents acabat…

És més fàcil crear peces de bany o de llenceria que roba normal?

No m’atreveixo a dir què és més fàcil. Alexander Mcqueen, per exemple, pot fer un vestit llarg amb patrons complicats. A nivell de moda més casual, sí que és veritat que fer una samarreta és més senzill perquè només són 4 costures i un banyador te més complicacions a nivell tècnic, tot i que sempre pots complicar-ho més o menys. Jo tinc peces molt senzilles i d’altres amb aros, varilles, tirants reguladors, anelles… Podem portar més elements però si vols pots fer-ho més simple. Sempre intento combinar-lo segons em sembli. Tot i que és veritat que necessites tenir uns coneixements a nivell tècnic per a bany, està bé tenir tota la informació i després decidir si fas algo més senzill o més complicat.

Coco Chanel va dir “La moda canvia l’estil és únic”. És possible mantenir l’estil a la platja quen estàs ensenyant part de les teves vergonyes?

Jo crec que si. Sempre hi ha trucs. Es poden utilitzar el que s’anomenen teixits de control que fan un efecte moldejador, si que crec que tens opcions per estar digna a la platja. A mi a vegades em sorprèn perquè tinc peces que pensava que la gent no entendria, com banyadors molt tapats o que deixen moltes marques amb el sol. Precisament aquestes peces més complicades són els que millor m’han funcionat, així que sembla que si, la gent vol estar elegant a la platja i hi ha maneres. La gent pot buscar el seu estil per sentir-se còmode i que no sigui el moment de “quina vergonya, vaig a la platja”, sinó “estic súper guapa”.

Amb roba interior o nus sempre ens sentim vulnerables. Què és el que vols que sentir les persones que porten les teves creacions?

Doncs precisament que la gent es senti segura. Procuro que les peces que faig afavoreixin al màxim, tant en el patró com en la contruccuí de la peça. Quan faig un top, potser per fora no es veu, però per dins està reforçat amb aros perquè tot estigui al seu lloc. És una bona manera de que la gent vagi a la platja, es senti bé i no li faci por exposar-se. Vui que les meves peces ofereixin la millor verisó s’un mateix.

Estàs nominada al WGSN Global fashion awards a la categoria de bany. Com vas rebre la notícia?

WGSN és una plataforma de tendències on diuen què es posarà de moda, els colors que es portaran la propera temporada, què està passant a festivals com Coachella, les botigues que valen la pena visitar a cada ciutat… ofereix una mica de tot i són molt influents a nivell mundial. M’hi vaig presentar sense cap mena d’esperança perquè en altres edicions han guanyat marques com Acne, & Other Stories i em va sorprendre molt que m’escollissin com a finalista en la categoria de bany. Això és el millor de les tendències, que són molt democràtiques i aquest tipus de plataformes impulsen tant les grans marques com les petites. La cerimònia es celebrarà el proper 14 de maig i no se si guanyaré, però amb la nominació ja em dono per satisfeta.

Apart de la teva botiga online, on més podem trobar els teus productes?

A Barcelona hi ha tres botigues: Happ, Colmado i Colmillo de Morsa. A Madrid podeu trobar-les a Coccole. M’he preocupat molt de la botiga online i perquè el disseny estigués molt cuidat però quan comences és molt difícil que la gent es conegui i pel tipus de producte que és, la gent necessita emprovar-s’ho. Per això m’interessa molt trobar nous punts de venda, perquè crec que a botiga funciona millor, a més que es podrà tocar i apreciar els amterials amb els que està fet.

Ja que les teves col·leccions estan desticanes a l’època estival, què és el que més t’agrada de l’estiu?

Primer que es fa de nit més tard. A mi em va molt bé el tema de les estacions, a l’hivern soc una mica os; entro a la meva cova, treballo, veig sèries… A l’estiu surt tot a la llum, la gent s’anima més, surt més, estan de vacances… El meu producte també va molt destinat a això i en un context molt positiu i evidenment l’estiu és per a mi la millor època de l’any. Gaudeixo molt del procés creatiu, però veure com les teves creacions neixes és el més gratificant. Em famolta il·lusió quan a les xarxes socials veig a una clienta amb un bikini o banyador Pale.