Stan Smith, les sabatilles que es menjaran la primavera

Si necessites alguna prova de que el 2014 va ser l’any de la moda esportiva, només has de mirar cap avall. En concret, cap a les teves sabatilles. No sé si això es deu a la febre del running que va contaminar a tot el món (per cert, no m’importa quants kilòmetres has fet amb Stravda, treu-ho del teu Fb plis), o si un sentiment generalitzat de que el món s’acaba, més ens val posar-nos còmodes; però sembla que la societat sencera ha pres la decisió de desfer-se dels brogues i apostar per les sabatilles.

I no unes qualsevols. En el 2014, les més lluïdes van ser les Nike Air Max. En ple revival dels 90, aquesta sabatilla, que abans regnava a les pistes de ball de la Ruta, o als grans estadis de futbol, de cop va començar a aparèixer a llocs tan inesperats com als barris d’extraradi o a les sales de reunions de les marques de publicitat. Amb xinos tallats al turmell (atenció! no arremangats!), o leggins i jaqueta beisbolera, les Air Max parlaven del carrer, del relax i sobretot (gràcies a uns “colorways” que només es poden descriure com “fluo italià”) de la individualitat.

Però cap regnat és per sempre. Sobretot en el món de la moda, on les tendències canvien més sovint que els camells de mòbil. Aquest any, després de tant color, era inevitable que les tendències es tornessin algo més neutrals. I justament, si miraves al terra durant les setmanes de la moda de Nova York o Londres, tot era blanc. En concret va ser el model de tennis icònic de Adidas, Stan Smith, l’escollit per les fashionistes com el look de l’any. I amb raó; a qui no li agraden les Stan Smith? Aquesta sabata tan estimada per rapers i rockers, al igual que les Reebok Classic, la sabata que millor definia la de britpop, Loaded, i el lad britànic. Un estil, si prenem la popularitat de l’actor Jack O’Connell, o els dissenyadors de Christopher Shannon en compta, que apunta a ser el look de l’any.

Sobretot, la popularitat d’aquesta sabatilla icònica i senzilla marca un altre pas dins l’evolució de la moda masculina cap a la comoditat i la idiosincràsia. D’allí l’encant de portar-les amb un vestit blau marí amb camisa blanca i sense corbata. Ha arribat el moment de trencar les regles. I que sigui molt benvingut.