I encara que molts creguin que viure a un carrer modernista del centre és un luxe i un privilegi, que en part ho és, les coses no són sempre tan boniques i meravelloses com semblen a les revistes d´art, moda i cultura com aquesta. I és que ningú no és perfecte.

Veureu, crec que el Passeig de Gràcia és un bon carrer on arribar després de qualsevol tipus de ruptura. I això és bo. Un carrer bonic, un espai bell sempre t´anima. Pel què fa a les ruptures, quan dic qualsevol tipus de ruptura, em refereixo realment a qualsevol tipus, ja sigui pròpia o sobrevinguda, el Passeig de Gràcia ho cura tot.

Que estàs trista i no t´agrada cridar l´atenció? fantàstic, és un carrer prou ample com per tirar-se sota les rodes del bus i no causar molèstia a cap dels carrils contraris.

Que et ve de gust montar el numeret i que fins i tot li arribi a la teva ex-sogra? pots optar per precipitar-te a la via del tren de rodalies o, si ho prefereixes, al metro i bloquejar tota la xarca pública de transport urbà.

Que et sents culpable perquè has enganyat i ets un mal bitxo? Gràcies a la teva Visa o Mastercard pots arruinar-te a Vuitton, Hermàs o Rabat de 10h a 21h sense parar i ajornar els pagaments de la teva targeta fins a la jubilació a un raonable interès del 21%.

Com us comentava, tot en un mateix carrer, què més podem demanar?

Faig constar que amb tot això no vull dir que totes les persones que hi viuen siguin extranyes, però una mica especial sí s´ha de ser per viure al bell mig de la ciutat. Perquè sincerament, per molt que diguin, no tot són aventatges, i és que quan un nou veí arriba al Passeig, o alguna paral.lela, hi ha certa informació que ningú comenta però que s´ha de conèixer per ser aquesta de vital importància.

Per sort, www.paseodegracia.com és una revista que tot ho pensa, així que en aquesta columna descobrirem la realitat i el dia a dia del Passeig. La propera entrega, una nova persona important a la teva vida: el porter de casa teva.