Una sofisticada i esvelta experta en protocol. El seu tarannà és diferent, misteriós. Podria ser un d’aquests personatges cool dels retrats de carrer de The Sartorialist o un de les atractives protagonistes de Sex in the City. No podria ser més apropiada: ve des de Madrid a fer les seves compres, o potser es va escapar d’una avorrida reunió de negocis per fer una ruta del must. La qüestió és que reconeix estar viciada al Yves Saint Laurent de Passeig de Gracia. Cada vegada que trepitja aquest carrer no pot evitar retocar-se en El Salon i buidar Jofré.

Fanis passeja per primera vegada pels carrers de la ciutat de la mà d’una de les seves filles. Mai abans va viatjar. Va vindre a Barcelona a veure-la, però no canviaria per res del món la seva industrial ciutat, Ulyanovsk, a Rússia. És un comunista de la vella escola. Un veritable proletari; va ser paleta tota la seva vida. Alucina amb els carrers asfaltats i amb la quantitat de motos que circulen. Té la impressió de que els espanyols sofreixen la crisi per la senzilla raó de no voler treballar.

Una galeria d’art ambulant. Alguns anys enrere tenia la seva pròpia exposició “itinerant” i habitatge en un dels laterals del Museu del MACBA. Ara, en un dels laterals del Palau Robert. Encara que fa dècades va abandonar Haití, les seves arrels, el seu passat li obsessionen. Cadascuna de les seves obres explora melancólicament la seva infància entre recol·lectores de cotó, sensuals dones de color i una certa atmosfera colonial i antiga, saturada de colors brillants.