Racons recóndits 2
Aquest és un racó per imaginar com des de les seves balconades, havien d’admirar el Passeig de gràcia del segle XX, ple de tramvies i bicicletes.
Tyson Sing Tyson és un Singh sense turbant. Amaga la seva religiositat, ha de guanyar-se la vida. El turbant li va tancar moltes portes. Va arribar fa deu anys i els últims tres els ha passat treballant en un conegut restaurant de Passeig de Gràcia, traslladant-nos amb la seva presència a un altre lloc i […]
Tyson és un Singh sense turbant. Amaga la seva religiositat, ha de guanyar-se la vida. El turbant li va tancar moltes portes. Va arribar fa deu anys i els últims tres els ha passat treballant en un conegut restaurant de Passeig de Gràcia, traslladant-nos amb la seva presència a un altre lloc i a una altra època. A Panjab, a l’Índia, era agricultor. Va arribar a Barcelona per veure món, experimentar i millorar la seva qualitat de vida. Estàtic, passa bona part del temps observant el carrer davant del seu restaurant. “M’encanten les noies i els famosos que passen per aquí”.
A mig camí entre Burberry i Karen Miller interceptem a l’Ajda. Prové d’una balcànica Ljubjana. Fa justícia a la bellesa que se sol atribuir a les dones eslovenes i, a més, és el que li posa el plat a taula. És model i actriu d’una coneguda agència. És una habitual del carrer, sol passar moltes tardes o nits a la terrassa de l’hotel Majestic o al Casa Fuster.
El subsòl de Passeig de Gràcia és un dels més dinàmics de la ciutat. Molts dels seus habitants no són aliens, invisibles, transparents. Mercedes és una de les responsables de la neteja i manteniment de l’estació de Renfe en què no ens solem fixar quan passem pel seu costat. Tímidament, només surt a la llum del dia uns minuts. La seva manca de temps no ens deixa de intercanviar ni una sola paraula.
Aquest és un racó per imaginar com des de les seves balconades, havien d’admirar el Passeig de gràcia del segle XX, ple de tramvies i bicicletes.
Benvingut gener. I és que Desembre, no és ni noviembre, ni gener, és desembre. D’això vaig adonar-me’n anys enrere, i aquest és un dels grans inconvenients del Passeig: si pots, al desembre, fot el camp. Per què?
Barris, Rajoles, Trencadís i Balcons són els quatre foulards dissenyats per l’artista Ona Boix
Una selecció de ‘delights’ de EL Colmado Quilez per a ocasions en les quals el paladar contagia la resta dels sentits.
Sí, tres vegades gràcies. Perquè si de ben nascuts és ser agraïts, tenim tres raons per ser-ho amb les Rebaixes.