Tyson és un Singh sense turbant. Amaga la seva religiositat, ha de guanyar-se la vida. El turbant li va tancar moltes portes. Va arribar fa deu anys i els últims tres els ha passat treballant en un conegut restaurant de Passeig de Gràcia, traslladant-nos amb la seva presència a un altre lloc i a una altra època. A Panjab, a l’Índia, era agricultor. Va arribar a Barcelona per veure món, experimentar i millorar la seva qualitat de vida. Estàtic, passa bona part del temps observant el carrer davant del seu restaurant. “M’encanten les noies i els famosos que passen per aquí”.

A mig camí entre Burberry i Karen Miller interceptem a l’Ajda. Prové d’una balcànica Ljubjana. Fa justícia a la bellesa que se sol atribuir a les dones eslovenes i, a més, és el que li posa el plat a taula. És model i actriu d’una coneguda agència. És una habitual del carrer, sol passar moltes tardes o nits a la terrassa de l’hotel Majestic o al Casa Fuster.

El subsòl de Passeig de Gràcia és un dels més dinàmics de la ciutat. Molts dels seus habitants no són aliens, invisibles, transparents. Mercedes és una de les responsables de la neteja i manteniment de l’estació de Renfe en què no ens solem fixar quan passem pel seu costat. Tímidament, només surt a la llum del dia uns minuts. La seva manca de temps no ens deixa de intercanviar ni una sola paraula.