R t V f F I
#obeliscbcn

Llavors, què fem amb l’obelisc?

Des de gener de 2011 l’obelisc de la Diagonal és un gran monument al No-res. Després de 75 anys de polèmica existència, potser és el moment que els barcelonins decidim el seu futur.

Categoria: Revista | 20 octubre, 2011
Redacció: Alfredo

A l’encreuament de Diagonal amb Passeig de Gràcia, també conegut com “el Cinc d’Ors” pels grans fanals que ho envoltaven antigament, s’aixeca un dels monuments més famosos i alhora més desconeguts de Barcelona. Cada dia passem per davant del “llapis” milers de barcelonins, la majoria dels quals desconeixem la seva història o significat. Gens estrany, tenint en compte que des de la seva inauguració ha anat de mà en mà, canviant de causa segons el moment polític.

Una mica d’història

L’obelisc va ser inaugurat el 12 d’abril de 1936 en homenatge a Francesc Pi i Margall, segon president de la I República Espanyola. Poc li va durar el nom perquè tres anys després, després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van decidir canviar el seu signe i reconvertir-ho en un monument a la Victòria (la seva, s’entén).

L’estàtua original que ho coronava, obra de l’artista Josep Viladomat, va ser retirada i va passar quaranta anys criant pols en un magatzem municipal, fins que va anar novament situada a la plaça Llucmajor. En el seu lloc es va col·locar una altra figura femenina de bronze amb un llorer a la mà dreta i una petita victòria alada en l’esquerra, creada per Frederic Marès qui, curiosament, havia quedat segon en el concurs que va organitzar l’Ajuntament per escollir el monument a Fransesc Pi i Margall.

Amb l’arribada de la democràcia, el monument va deixar de tenir sentit, si en algun moment ho va tenir. Per calmar a defensors i detractors, l’Ajuntament va prendre la salomónica decisió de substituir la placa en honor a la victòria franquista per una altra en homenatge a la Casa Reial i va rebatejar la intersecció d’ambdues avingudes com Plaça Joan Carles I, sense que es conegui cap barceloní que l’hagi anomenat així en vint anys.

La polèmica

Com es veu, la història del “llapis” ha estat mogudeta tirant a convulsa. Però encara es podia complicar una mica més. El 30 de gener de 2011, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, l’estàtua, d’origen franquista, va ser retirada i amb ella la placa commemorativa, quedant l’obelisc orfe de significat. Des de llavors, l’encreuament més fotografiat de Barcelona està presidit per un monument al No-res.

Partits polítics i institucions tenen clar el sentit que li donarien. Mentre CiU i ERC aposten per dedicar-la a la Llibertat, concepte ampli a més no poder, el PP preferiria recuperar l’homenatge al Rei. Ricard Gomà, d’ICV-EUiA, també ha expressat públicament en alguna ocasió que hauria de recuperar-se el medalló original en memòria a Frances Pi i Margall, com a gest de restitució de la memòria històrica. De moment només són intencions i ningú s’atreveix a tocar el monument. No estan els temps per ficar-se en més tolls ni polèmiques. Però és qüestió de temps.

Li posem nom?

En 75 anys d’història, algú ens ha preguntat mai què ens agradaria fer amb l’obelisc? I si entre tots li busquem un sentit al “llapis”? Per què no? Potser així deixa de ser quelcom molest i aliè, i es converteix en un autèntic símbol de Barcelona, benvolgut per tots.

Avancem-nos als polítics, obrim el debat, proposem causes i noms, decidim junts. I si al final determinem fer d’ell un Monument a la Maquineta estarà bé, perquè ho haurem decidit entre tots. Lliure i democràticament. Sense imposicions de ningú.

Tu a qui o a què ho dedicaries? 

T’apuntes al debat? Et convidem a participar deixant la teva proposta aquí, a la nostra pàgina de Facebook o en Twitter amb el hashtag #obeliscbcn. Vegem si entre tots li traiem punta al llapis i li posem nom.

Categoria: Revista | 20 octubre, 2011
Redacció: Alfredo
Tags: 

Ad

Subscriu-te

Subscriu-te!

Moda, cultura, gastronomia, shopping i l'agenda per no perdre's res.
Un cop al mes a la teva bústia.

Sign Up Paseo de Gracia

Ad

Continguts relacionats

Revista / 19 novembre, 2011

Nº1. SORT

Cultura / 20 octubre, 2011

El cafè. Pablo Juncadella, co-autor de “No som formigues”

Un llibre a contra corrent. Una lliçó d’optimisme il·lustrada i molt documentada en tan sols 3 intensos capítols.

Revista / 20 octubre, 2011

Contributors núm 1

Revista / 20 octubre, 2011

People

Revista / 20 octubre, 2011

Numero 1. Sort

Shopping / 18 octubre, 2011

Stuart Weitzman, forma, linea i textura

Unes línies que delaten l’elegància, per crear una arquitectura en caminar, com una suau carícia de dues pells privilegiades. Nova col·lecció Tardor-Hivern.

Revista / 17 octubre, 2011

Reality Bites

El Passeig de Gràcia és un gran carrer on no només hi ha botigues de luxe, la Borsa, oficines i hotels, encara que sembli mentida, sí, també hi viu gent. Creieu-me, en sóc veïna.

Revista / 14 octubre, 2011

La Gracia, Javi Royo

Gastronomia / 14 octubre, 2011

De la terra al plat

Cinc tipus de bolets típics de Catalunya: ous de reig, rovellons, rossinyols, ceps i fredolics. Podem desgustarles a diferents restaurants de Passeig de Gràcia com el Divinus, Tenorio, Mordisco, Samoa o Brown 33.

Revista / 14 octubre, 2011

Zaguanes, Jaume Albert Martí

Cultura / 14 octubre, 2011

Racons recòndits 1

Podria semblar que al Passeig de Gràcia ja no existeixen recessos de pau, que la seva constant activitat no permet contemplar, però si ets capaç d’esbrinar-ho, gaudiràs d’ells.