A l’encreuament de Diagonal amb Passeig de Gràcia, també conegut com “el Cinc d’Ors” pels grans fanals que ho envoltaven antigament, s’aixeca un dels monuments més famosos i alhora més desconeguts de Barcelona. Cada dia passem per davant del “llapis” milers de barcelonins, la majoria dels quals desconeixem la seva història o significat. Gens estrany, tenint en compte que des de la seva inauguració ha anat de mà en mà, canviant de causa segons el moment polític.

Una mica d’història

L’obelisc va ser inaugurat el 12 d’abril de 1936 en homenatge a Francesc Pi i Margall, segon president de la I República Espanyola. Poc li va durar el nom perquè tres anys després, després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van decidir canviar el seu signe i reconvertir-ho en un monument a la Victòria (la seva, s’entén).

L’estàtua original que ho coronava, obra de l’artista Josep Viladomat, va ser retirada i va passar quaranta anys criant pols en un magatzem municipal, fins que va anar novament situada a la plaça Llucmajor. En el seu lloc es va col·locar una altra figura femenina de bronze amb un llorer a la mà dreta i una petita victòria alada en l’esquerra, creada per Frederic Marès qui, curiosament, havia quedat segon en el concurs que va organitzar l’Ajuntament per escollir el monument a Fransesc Pi i Margall.

Amb l’arribada de la democràcia, el monument va deixar de tenir sentit, si en algun moment ho va tenir. Per calmar a defensors i detractors, l’Ajuntament va prendre la salomónica decisió de substituir la placa en honor a la victòria franquista per una altra en homenatge a la Casa Reial i va rebatejar la intersecció d’ambdues avingudes com Plaça Joan Carles I, sense que es conegui cap barceloní que l’hagi anomenat així en vint anys.

La polèmica

Com es veu, la història del “llapis” ha estat mogudeta tirant a convulsa. Però encara es podia complicar una mica més. El 30 de gener de 2011, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, l’estàtua, d’origen franquista, va ser retirada i amb ella la placa commemorativa, quedant l’obelisc orfe de significat. Des de llavors, l’encreuament més fotografiat de Barcelona està presidit per un monument al No-res.

Partits polítics i institucions tenen clar el sentit que li donarien. Mentre CiU i ERC aposten per dedicar-la a la Llibertat, concepte ampli a més no poder, el PP preferiria recuperar l’homenatge al Rei. Ricard Gomà, d’ICV-EUiA, també ha expressat públicament en alguna ocasió que hauria de recuperar-se el medalló original en memòria a Frances Pi i Margall, com a gest de restitució de la memòria històrica. De moment només són intencions i ningú s’atreveix a tocar el monument. No estan els temps per ficar-se en més tolls ni polèmiques. Però és qüestió de temps.

Li posem nom?

En 75 anys d’història, algú ens ha preguntat mai què ens agradaria fer amb l’obelisc? I si entre tots li busquem un sentit al “llapis”? Per què no? Potser així deixa de ser quelcom molest i aliè, i es converteix en un autèntic símbol de Barcelona, benvolgut per tots.

Avancem-nos als polítics, obrim el debat, proposem causes i noms, decidim junts. I si al final determinem fer d’ell un Monument a la Maquineta estarà bé, perquè ho haurem decidit entre tots. Lliure i democràticament. Sense imposicions de ningú.

Tu a qui o a què ho dedicaries? 

T’apuntes al debat? Et convidem a participar deixant la teva proposta aquí, a la nostra pàgina de Facebook o en Twitter amb el hashtag #obeliscbcn. Vegem si entre tots li traiem punta al llapis i li posem nom.