La paraula “estiu” simbolitza moltes coses i una d’elles és sens dubte “vacances” i de rebot, “viatjar”. Arribat el moment, —normalment quan els nostres treballs ens alliberen de les cadenes— tanquem el quiosquet, fiquem 4 coses a la maleta i fugim. Fugim lluny de tot i de tots.

Moltes vegades em pregunto què és AIXÒ que ens motiva a viatjar. Oblidar-nos de la nostra monòtona vida? Conèixer noves cultures? Desconnectar? Anar a la recerca d’aventures? Perquè està de moda? O potser és simplement perquè podem permetre’ns-ho? Ha d’haver-hi mil i un motius, cadascun tan divers com el seu protagonista.

Al meu semblar el “boom” viatger es va produir no fa tant i la principal raó va ser que sí, per fi les nostres humils butxaques podien pagar un vol d’una punta a un altre del planeta. Per això les companyies lowcost per a mi són Déu i, cada vegada que em putejan amb les maletes o amb aquests incòmodes seients que podrien servir com a element de tortura, penso que si no fora per ells, no hauria pogut realitzar la majoria dels meus viatges. Però la cosa és sempre queixar-se. Suposo que si alguna vegada desapareixen aquestes companyies tots estarem més contents veritat? Però ja parlarem d’això en alguna altra ocasió —o no—.

Tornant al tema del qual us parlava, potser el quid de la qüestió radica precisament en els protagonistes dels viatges. L’esperit viatger sempre ha estat latent en les persones des dels temps més antics, i així ho demostren grans exploradors com Fernando de Magallanes, Alejandro Magno, Amelia Earhart, Ibn Battuta o el que diuen va ser el primer viatger, Marco Polo.

Aquesta gent en realitat no eren viatgers. Eren autèntics conqueridors, aventurers i expedicionaris. Les sensacions que ells van viure nosaltres mai les coneixerem. A nosaltres ja no ens queda gens nou per descobrir, però sí per viure. Aquí fora hi ha un món massa gran per cansar-nos d’ell.

Per això aquest any, des de Passeigdegracia.com, vull recomanar-vos la meva destinació estiuenca particular. Una recomanació que sorgeix de manera casual i alhora, amb premeditació. Un país que ho té tot per delectar-nos i enamorar-nos: ciutats màgiques inundades de laberíntics carrers empedrats, castells i palaus situats en boscos embolicats per boira, llogarets ancestrals, platges de somni i sorra daurada o monumentals penya-segats… Un país que té moltes i grans històries que explicar al voltant de la seva magnífica taula, mentre es gaudeixen de sabors i aromes tan senzills però exquisits com el pa rencent hornejat, el formatge, el vi o les sardines a la brasa.

Els que hàgiu endevinat de quin país us estic parlant ja sabreu que no és un altre que Portugal. Aquest any, el nostre país veí promet ser una magnífica destinació no només per totes les meravelles de les quals us acabo de parlar —i les moltíssimes que es queden en el tinter—, sinó perquè aquest any ho ha guanyat tot a nivell europeu: Porto ha estat la ciutat seleccionada com a millor destinació europea 2012 i Lisboa (que va aconseguir aquest títol ja en 2010) no s’ha quedat lluny, en 8º lloc. La guinda del pastís la posa Guimarãés, una petita ciutat propera a Porto que ha estat designada ciutat europea de la cultura 2012. Així que en fi… necessiteu algun altre argument?

Si aquest any encara no teniu destinació triada, Portugal està cridant a la vostra porta. I si ja ho teniu, no dubteu a explicar-nos on us marxeu i per què. Estem desitjant escoltar propostes!