Torino, el palau del vermut
Si tingués una màquina del temps, no seria molt ambiciós. Em conformaria amb prendre el vermut al Torino, conegut en el seu dia com el palau del vermut.
Com si d’un viatge en el temps es tractés, a partir d’ara, entrar a la Casa Amatller (1898-1900) serà com submergir-se en un dels moments de màxim esplendor del modernisme català.
La restauració i conservació del mobiliari, les columnes, el terra, el sostre i la decoració original de la residència de l’industrial xocolater Antoni Amatller ens permetrà conèixer de primera ma un dels edificis més emblemàtics de Barcelona, obra de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.
Com a part de “la mançana de la discòrdia” de Passeig de Gràcia, la Casa Amatller ha recuperat tota la seva essència modernista després de les obres efectuades en el pis principal.
La restauració ha durat més de cinc anys i, tot i tractar-se d’una obra de lo més complexa, ha estat culminada amb gran satisfacció gràcies als artesans, restauradors i especialistes en art que hi han participat.
El president de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, Francesc Fontbona, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i el director general de la Fundación Montemadrid, José Guirao, van presentar la que va ser la residència del xocolater Antoni Amatller i la seva filla Teresa Amatller, que després de la restauració ha recuperat el seu esplendor original.
Aquesta presentació suposa l’inici d’una nova etapa per a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, que inicia el repte de gestionar un nou equipament cultural de Barcelona com és la Casa Amatller, i difondre entre la ciutadania i els visitants el context històric, econòmic i social en el que va tenir lloc el modernisme mitjançant la interpretació i la difusió de tot el que representa la renovada Casa Museu Amatller.
Si tingués una màquina del temps, no seria molt ambiciós. Em conformaria amb prendre el vermut al Torino, conegut en el seu dia com el palau del vermut.
Al passejar pel Passeig de Gràcia, ens podem fixar en les façanes dels diferents edificis i apreciar on estava situada la zona més destacada dels habitatges
L’any 1927, La Unión y el Fénix Español, va adquirir un solar situat al Passeig de Gràcia, amb el propòsit d’edificar-hi la seva seu barcelonesa i instal·lar-hi la subdirecció de Catalunya.
Les ambaixades i consolats són un territori cedit per cada país, però ells tampoc es lliuren de pagar el lloguer.