Please Don’t Tell a Barcelona
La cocteleria clandestina novaiorquesa s’instal·la a l’hotel Mandarin Oriental
“A lo Juan Palomo…”
Ho tastem tot, en la varietat està el gust. Busquem nous plats, noves cuines i noves experiències gastronòmiques.
Aquest cap de setmana he quedat per menjar amb un grup d’amics, i em toca escollir a mi,… on anem? Tots coneixem l’extensa oferta gastronòmica que ens ofereix aquesta ciutat; no serà difícil trobar unes “gyozes” japoneses, un “mezze” grec, uns “noodles” tailandesos, pasta fresca italiana, unes costelles basques o un típic menjar casolà. No ho sé, no em decideixo,…
En peus o assegut, fumant en el jardí o al carrer, amb vistes, mar o muntanya, xef de reconegut prestigi, fàcil accés, pàrquing, bon preu, cupó descompte, cuida d’autor, creativa, de mercat, temàtica. Seguim.
Si ho penses bé, un cop realitzada l’elecció del restaurant, el menú, demanes, esperes, menges, pagues i marxes. No és sempre el mateix? Ha arribat el moment de donar-li una mica de ritme, de creativitat, de participació…
Una interessant possibilitat, ens l’ofereix, per exemple, Espai Boisà: reuneixes un grup d’amics, tries un menú i decideixes una data. Un cop allà, et faciliten els ingredients i el local, un xef t’ajuda a elaborar els plats del menú triatt, t’aconsella i… Tu participes, tu aprens i, un cop acabes de cuinar, en el mateix local degustes els plats amb el grup.
En definitiva, com diu la dita castellana, “yo me lo guiso, yo me lo como”.
Text d’Alfredo Resano
