Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Textures de vellut blau. Som al futur, el crim ha estat erradicat i un grup de polis corruptes es passa la llei pel forro. L’oficial Duke (Mark Burnham) és traficant de marihuana i la camufla dins de rates mortes per no aixecar sospites. En Renato (Eric Wareheim) fa abús de l’autoritat afamat de veure pits. L’oficiala Holmes (Arden Myrin) no té escrúpols a l’hora de posar en risc la família per tal de fer-se rica. En David Dolores Frank (Marilyn Manson) no és una puta de carrer perquè “prostituir-se no està bé.” L’oficial Rough (Eric Judor) passa més hores amb el seu “organillo” Casio, buscant el “temazo” de les pistes de ball, que de servei. L’oficial Sunshine (Steve Little), que amaga una doble vida, carrega amb el “mort” a canvi de saldar deutes. El veí, que no és capaç de morir, i la música electrònica lliguen el fil argumental de tot el film.
Trajectòria delirant. ‘Wrong Cops’ (2013) és la quarta pel·lícula de l’escriptor, compositor i director de cinema Quentin Dupieux, d’origen francès i resident a Califòrnia. Al 2007 es va endinsar en l’aventura cinematogràfica, parint el seu primer film, ‘Steak’, un reflex hiperbòlic de la misèria humana. Al 2009, va presentar ‘Rubber’, una comèdia d’horror sobre un pneumàtic assassí, un homenatge al sense-sentit. ‘Wrong Cops’ és un spin-off del seu anterior film, ‘Wrong’ (2012), comèdia on el sentimentalisme i l’absurdisme irònic en són protagonistes. Cap dels anteriors films ha estat estrenat a Espanya.
Surrealisme sense filtres. Dupieux retrata la corrupció policial de Los Ángeles mitjançant l’humor negre i la caricatura disbaratada. Tot i el to còmic, no és un film amable. La correcció política brilla per la seva absència i el freakisme pel seu protagonisme. El ritme trepidant, l’obscenitat omnipresent i l’actitud bufonesca dels personatges decadents arrosseguen l’espectador fins al final. La pel·lícula és una burla en sí mateixa, una provocació.
Amb Z de Zinema. Al pur estil Do It Yourself, ‘Wrong Cops’ és un exemple de cinema realitzat amb pocs recursos i temps mínim. Cinema low cost fet a consciència, el que abans es coneixia com a ‘sèrie Z’. El rodatge es va dur a terme a Los Ángeles en tan sols 15 dies. Dupieux no se n’amaga i, amb intel·ligència, deixa testimoni a través de plans desenfocats i errors de raccord amb signes d’exclamació (atenció quan un dels polis surt de la banyera, després d’intentar-se suicidar).
Vestit fet a mida. Mentre Dupieux rodava ‘Wrong’, va quedar fascinat per la interpretació de Mark Durham fent el paper d’oficial Duke. El mateix li va passar amb en Jack Plotnick a ‘Rubber’. El cas d’en Marilyn Manson també va ser especial, ja que l’artista es va posar en contacte amb el director, fent-li conèixer l’admiració per la seva obra. I aquesta admiració es va convertir en recíproca, amb un Dupieux meravellat per la figura de Marilyn Manson, que més enllà del personatge excèntric que coneixem, sempre està endinsat en la creació de nous projectes artístics i explorant altres disciplines, com la pintura i la fotografia. Dins de les diferents maneres de treballar, el director troba la inspiració en els actors i, a partir d’aquí, escriu un guió entallat a l’artista.
El fil musical. La banda sonora original és un dels punts forts del film. No podria ser d’altra manera, sent que el seu director té una llarga trajectòria dins del món de la música electrònica. El coneixereu com a Mr. Oizo. L’any 1999 es va convertir en èxit de vendes a Europa amb el tema “Flat Beat”, fet servir en un anunci de televisió per a una coneguda marca de texans. Dupieux aprofita el seu film per llençar una crítica a la música dance estandaritzada i poc elaborada. També fa un petit homenatge a la figura del DJ, fent aparèixer alguns col·legues consagrats, com Flying Lotus o Diplo. La participació de Marilyn Manson com a actor secundari també posa en relleu la importància de la música en aquesta obra.
Estrena. La pel·lícula ‘Wrong Cops’ ha passat pel Festival de Cinema de Sundance, el Festival de Locarno, el Festival Internacional de Cinema de Sitges, el Festival du Film Américain de Deauville i L’Etrange Festival de París. A partir del proper 9 de maig, la podrem veure als cinemes de Barcelona i de la resta de l’Estat, distribuïda per Zumzeig Distibución. Si al top dels vostres directors teniu en David Lynch o en John Carpenter, si no us heu perdut cap de les pel·lis de la saga ‘Police Academy’, si sempre heu volgut ser com els agents de ‘Starsky & Hutch’ o si heu reproduït més d’una vegada el viceoclip “Sabotage” que Spike Jonze va realitzar pels Beastie Boys, teniu una cita pendent amb ‘Wrong Cops’.
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.