Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Up&Coming: Raver Jewish
Què és el que fa un bon DJ?: Tenir un gust ampli pels gèneres musicals i un gran afany per les disfresses.
A dos minuts d’entrar al pis de Daniele Zonza (aka Raver Jewish), ja m’han ofert una cervesa i un plat de favada. Serà per la sang italiana que corre per les venes d’aquest Sardo que viu a mig camí entre Barcelona i Berlin, i que, durant l’últim any ha arribat a ser uno dels DJ’s més populars de la nit barcelonesa. Popular i reconeixible. Amb una barba que donaria enveja al propi Karl Marx i el seu cabell arrissat, s’ha convertit en un icona de la ciutat, darrera i davant dels plats. No li dic, però s’assembla a Animal dels ‘teleñecos’.
Però estem aquí per parlar de música, i el que trobo, apart d’un amfitrió collonut, és una mina de referències musicals que s’apassiona amb tots els gèneres. “Les primeres festes en les que vaig punxar a Barcelona van ser al Rainbow Warriors. Allà la música era Garage i Soul. Després vaig passar a l’Apocalypse Meow a la Sala Apolo, que era més electrònica. Però sempre m’han atret els sons més extranys, més eclèctics” diu. Avui en dia el que més li agrada és “la barreja de disco i funk amb tocs africans”, però tenir un ampli gust per la música li permet tenir sessions preparades per a tot tipus de públic. “On potser em sento més lliure és al Glove, que és la meva festa i on em sento com a casa. Si estic punxant a un esdeveniment, em fixo en la sala i en com em sento jo”.
Després d’anys punxant per amor a l’art, Daniele es troba en una situació en la que pot viure de la música, però admet que no li ha estat fàcil. En quan parla de les diferències entre Barcelona i Berlin senyala la falta de sales com a major impediment perquè més DI’s puguin viure d’això. “Aquí els que porten les discoteques saben el que tenen, i no paguen bé als DJ’s. Allà es respecta una mica més. Berlin també te una escena alternativa bastant divertida, però Barcelona ha perdut una mica aquell punt freak“.
Però això no ho notaràs a Glove, la festa bistmanal que organitza des de fa 8 mesos al Barts, on la bandera freak s’alça bastant amunt. Aquí la gent ve a ballar, però l’ambient està lluny de la festa estrenyida que es poden trobar a les nits tecno. “Intentem donar un toc extra” m’explica Daniele, fent referència a les enganxines, les disfresses i l’atrezo que es reparteix entre el públic que ho dona tot i que aporta un ambient infantil i de joc a la nit.
Tot i que la festa està vivint un bon moment, Daniele ja mira cap al futur. “La propera etapa seran les festes de dia, perquè se’n fan poques i enseguida s’omplen” em diu mentre ens acabem la cervesa. “Vui treure-ho del circuit de clubs de nit, i buscar altres espais. Masies, o llocs així”.
Amb Daniele al capdavant, l’estiu promet, i molt.
