Sobreviure, sempre sobreviure

És increïble que la societat nord-americana de la dècada dels 30 s’assemblés tant a la que vivim avui. Sembla que els anys no passen, que res no canvia, això sí, només quan parlem de coses dolentes. Perquè, les coses bones, sembla que ni tan sols has començat a assaborir-les i ja s’han esfumat.

“Vagin-se’n, aquesta terra ara és del banc”. Aquesta és la realitat en què neix “El raïm de la ira” i amb què la família Joad es troba mentre viuen els miserables dies de la Gran Depressió nord-americana, cap a la segona meitat dels anys 30.

Una pobra família de camperols que no té més propietats que la terra que han llaurat durant tota la seva vida, que ha heretat dels seus pares, dels seus avis… els és arrabassada sota l’extorsió dels bancs i sense que puguin fer res per evitar-ho.

La Gran Depressió és una cosa que en aquests dies no ens pot resultar indiferent o desconeguda. Ara es parla de crisi, atur, deute… A l’escenari en què s’instal·la “Els raïms de la ira”, el 25 % de la població activa es trobava a l’atur. I mentre la immensa majoria de gent vivia una situació traumàtica, els bancs seguien incrementant els seus guanys i grans magnats com els Rockfeller i els Kennedy sortien beneficiats de la situació.

La família Joad, incapaç de frenar el seu maleït destí, ha d’abandonar la seva llar perquè ja no ho és. Ara pertany al banc. Com ha de ser perdre de cop i volta casa teva? Com ha de ser comprar un vehicle —que cau a trossos—, posar-hi les poques coses que et queden i anar-te’n cap a un destí incert? Com ha de ser no saber què et t’està esperant en el futur, el demà o fins i tot aquesta mateixa nit?

“El raïm de la ira” és la història d’una família que emprèn un viatge per la carretera 66 des d’Oklahoma cap a l’oest, cap a Califòrnia, per buscar millors condicions de vida i treball. Això és el que diuen: “allà hi ha feina, allà podrem tornar a començar”. La promesa d’un paradís californià provoca que emprenguin un èxode rural que va fer que milions de persones emigressin a la recerca d’oportunitats. A la seva terra ja no els quedava res.

El camí que sembla conduir a l’alliberament es converteix en un ardu periple en contra de les penalitats de l’emigració —perquè de sobte són “fastigosos emigrants” dins del seu mateix país— i l’amenaça de la desintegració de la família.

És paradoxal recordar com la pròpia gent de l’oest els rep. Com a autèntics intrusos esparracats, usurpadors del poc treball que hi ha i portadors de problemes.

“—Okie? Què és això?
—Abans significava que venies d’Oklahoma. Ara vol dir que ets un porc fill de gossa, que ets una merda.”

En definitiva, “El raïm de la ira” és una història d’explotadors i explotats. D’una família que lluita per sobreviure, d’una mare d’una enteresa espectacular que vetlla dia i nit per tirar endavant la seva família… Una història que, malauradament, vivim avui tant com llavors.

I com acaba? Potser hauríeu de llegir-lo vosaltres mateixos. Si no, us estareu perdent un llibre i una història colossals.