Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Diuen que l’olor és el sentit que més es vincula a les emocions viscudes; de fet, un alt percentatge més que la resta, i és que quan recordem una essència o una fragància, ràpidament l’associem a algú o algun lloc o a un determinat moment de la nostra infantesa. Si vols descobrir nous aromes i fer aquest viatge per la teva memòria, aquí tens el teu lloc secret.
Aquest racó està ple d’essències de la història i, amb aquesta pista, ja podríeu trobar-lo en cas que hi hàgiu anat alguna vegada. Està com sempre en el nostre estimat Passeig de Gràcia, però ens trasllada a moments insospitats de la història. És cert que existeixen a la nostra ciutat molts llocs de culte a objectes antics, art i història, però aquest és molt més singular i concret, i té darrere a un erudit en la matèria, que va voler transmetre tot el seu saber al públic per oferir-nos una gran col·lecció d’art.
Situat en un preciós edifici modernista, número 39 del passeig, aquest curiós lloc va ser inaugurat a mitjan 1961 i si ets amant de l’art i de la història, és un lloc que sens dubte et deixarà perplex i t’aguditzarà l’olfacte.
Si com jo, l’olfacte no és el teu sentit més desenvolupat, i ets més visual, igualment seràs recompensat molt gratament. Si no fos perquè es troba amagat en una rebotiga, aquest racó no seria secret, però tampoc seria tan enigmàtic i sorprenent.
Com que crec que ja us he donat moltes pistes, solament us queda jugar a detectius aquest estiu, i trobar aquest petit oasi en el centre de la nostra ciutat i com sempre en els meus racons recòndits, allunyat de les masses que passegen pels voltants.
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.