Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Racons recóndits 2
Aquest és un racó per imaginar com des de les seves balconades, havien d’admirar el Passeig de gràcia del segle XX, ple de tramvies i bicicletes.
El més destacat d’aquest racó, és la seva entrada i la seva façana, però si sucumbim als seus encants i ens decidim a entrar, es desvetlla tot l’encant d’aquest edifici, víctima de diferents estils, però classificat com neomedieval. Aquesta classificació no impedeix que tingui detalls modernistes i es per això últim que és l’edifici número 55 de la ruta modernista de Barcelona. Aquesta casa construïda a principis del segle XX es tota una obra de barreges, de superposicions i trets de diferents moments de l’arquitectura, probablement l’arquitecte volia transmetre tot el seu coneixement, en ella.
L’escalinata interior és digna d’una historia de ducs i duquesses, tot deixant volar la nostra imaginació, podem fantasiar sobre qui acostumava a baixar per elles. Qui entrava amb el carruatge en aquest ostentós patrimoni de la ciutat. Qui deixava caure la cua del vestit per aquells esglaons. Qui es dedicava a passejar pensativament per les galeries. Qui no podia evitar aixecar la vista cap a la cúpula interior. Qui acariciava d’amagat la fusta de la impressionant porta d’entrada. O qui sortia a les balconades per contemplar les vistes d’un altre Passeig de gràcia ple de tramvies i bicicletes.
Poc queda ja per desvetllar d’aquest palau, més que intenteu esbrinar-ho, arribeu i que la impressionant façana no us impedeixi pujar-hi, tafanejar o fantasiar com jo faig ara mateix des d’allà.
Una vegada més us animo a que deixeu el vostre comentari a sota, opineu i podem intercanviar pistes sobre aquest meravellós paratge.
