“Aquí els llibres tenen tots la mateixa oportunitat, i això les noves tecnologies ho han matat”

Visitem a Josep Cots i Èric del Arco a la nova seu de la llibreria Documenta per conèixer en primera persona que significa ser llibreter. L’espai és nou, però manté la personalitat i la identitat d’aquell que pels voltants de 1975 va fundar al cor del Gòtic, carrer Cardenal Cassanyes, 4.

De la mà de qui probablement és un dels individus més influents de la cultura de Barcelona i del seu successor, descobrim com s’ha transformat el sector els últims 40 anys. Les claus de l’èxit, si és que n’hi ha, o si existeix, la influència d’internet, de la nova llibreria i editorial, de nous talents, d’aparadors, booktubers i fins i tot vam tenir temps de comprar algun llibre per aquest estiu.

Perquè vas decidir obrir la documenta?
Josep Cots: Per ignorància i joventut. M’agrada llegir, i de què podia treballar? En Ramon Planes, el meu primer soci, em va dir, muntem una llibreria? La inconsciència provoca malalties.
La llibreria té els rètols en català perquè està a Barcelona, però el 80% dels llibres són en castellà. És una llibreria que reflecteix la ciutat, i de llibreries només en català a Barcelona n’hi ha molt poques.

Com van ser els primers anys de feina durant la transició?
Josep: Molt divertits. A aquells anys obrir una llibreria era normal, no com ara, se n’obrien moltes i a la vegada també se’n tancaven. Era una activitat antifranquista, a favor de la cultura i en reacció a la crisi dels governants. I jo vaig ser un més. En Ramon i jo ho vam fer sense diners i en serio, havia de durar, perquè era el nostre mitjà de vida. Tot es va fer a base de crèdits i de demanar diners a la gent, una cosa que mai hagués pensat que ho repetiria, però ho he tornat a fer, i és extraordinari.

Hi ha persones que et consideren part de la història de la cultura de la ciutat…
Josep: No, jo he fet la meva feina i res més, he treballat com una formiga a favor de la cultura, amb una llibreria i sempre amb uns mínims que no s’han de passar perquè creiem en el llibre com a portador de la cultura, i crec que això és el que m’ha salvat, perquè avui dia, o et diferencies o caus en mans de les grans cadenes. A vegades ve gent i em diu, teniu llibres que la Casa del Libro no té! Mentida, Fnac i la Casa del Libro els tenen tots, el fet està amb quins llibres posen al davant, jo en poso uns, i ells uns altres, i aquí està la diferència.

Com ha influenciat el canvi de local?
Josep: Hi ha una anècdota, fa cinc o sis anys, quan estava a les rambles, la Casa del Libro va obrir una botiga just davant de la meva, i jo em vaig acollonir, però no em va passar res. I aquesta vegada, quan he sigut jo qui buscava un altre lloc amb l’Èric, hem acabat davant de la Casa del Libro, i sabia que no tindria cap problema perquè tenim punts de vista diferents, i a més, fem barri. Demostra que si tens una línia clara et pots posar davant del teu competidor perquè no es competència, es confluència.

El finançament per la reobertura s’ha fet amb crowdfunding…
Èric del Arco: Sí però en aquest cas, com no teníem els diners des d’un principi no podíem buscar un local, i un cop hem tingut el finançament suficient, ens hem posat a buscar locals, i només hem trobat cinc, i que ens agradessin, un.

Com ha canviat el negoci dels llibres i el barri?
Josep: En 40 anys ha canviat moltíssim. Abans les Galeries Maldà i el carrer Portaferrissa era el centre de Barcelona, i era on estaven totes les botigues bones, i en 40 anys tot ha canviat. El factor turisme i la crisi també ha influenciat. Abans un negoci quan s’obria aguantava, però ara tot el que obra, tanca, i amb els llibres el mateix, ara la gent es pensa amb què es gasta els diners.

Creu que hi havia molt interès per la literatura en català quan va obrir la primera documenta? Com està ara?
Èric: Continua sent minoritària respecte al castellà. Els llibres en català un dia els deixes de veure, en canvi, en castellà sí que es reedita, el mercat és més gran, i hi ha més edicions. És un país de lectura en castellà per obligació, i perquè la gent ho prefereix.

Quins autors consideres que han esculpit la cultura des que va obrir la documenta?
Èric: Els contes de Quim Monzó, Empar Moliner… els autors de Els quaderns crema. Tots els autors que han format part del moment en què es va produir el canvi d’un català pompós, perfecte i de traducció, a l’aparició d’aquests autors de llengua viva.

Com ha canviat el gust per la literatura catalana?
Josep: Com les èpoques, els gustos canvien, i és que no hi ha millors ni pitjors èpoques, el que reflecteixen els gustos són els canvis a la societat. En els Premis Documenta, generalment hem guardonat a autors que en aquell moment eren desconeguts, però ara la meitat són grans noms.

Amb què consisteix el premi Documenta?
Josep: És un premi en metàl·lic i l’edició del llibre. Ara editem amb L’Altra. Nosaltres sempre hem apostat per autors joves, i així poder donar esperança, amb els anys hem anat canviant d’editorials amb l’objectiu de mantenir la línia jove, primer editorial Empúries, i ara amb L’Altra, perquè amb 65 anys és molt difícil apropar-se a algú de 25.

Quina influència ha tingut la ciutat a la teva feina?
Josep: Jo faig la meva feina, llibreter, el que passa és que no n’hi ha gaires. Enric: ara ha aparegut una nova generació de llibreters,  però per a nosaltres, el llibreter té una mida, el que permet abastar tota la feina estant sols, en contraposició a allò global i a les grans cadenes estem nosaltres, el negoci de proximitat.

Creus que amb aquest nou corrent independentista hi ha una nova oportunitat per a la literatura catalana?
Èric: Hi ha gent que edita perquè vol editar amb català, Males herbes té una línia molt clara, però les editorials creixen o desapareixen, i quan són una mica grans, apareix Planeta i te la compra, i la gent les ven, però torna a fer una altra editorial perquè no saben fer una altra cosa, és la seva vida. Amb les petites editorials es creen petits nuclis, reduïts, fins i tot endogàmics, però amb un públic fidel. Existeix aquest amor per la feina que despunta per sobre dels grans grups, i de tant en tant, a la llista d’autors més venuts o llegits, trobem un autor desconegut publicat per una editorial petita.

Has canviat per la ciutat. Què recuperaries del passat? I què t’emportaries del present?
Josep: O t’adaptes o acabes tancant. Has de defensar lo teu però a la vegada ser flexible. No sóc nostàlgic, la gent quan ve aquí em diu: quina pena, abans estaves allà a baix… pena no, és una etapa, és una llibreria nova, fantàstica, si hagués renunciat a alguna cosa llavors sí que estaria nostàlgic. Si no m’haguessin obligat a marxar, igualment en un parell d’anys ja no hi estaria, perquè els barcelonins ja no van per aquella zona, hauria de fer com la Boqueria, vendre sucs perquè no puc vendre bistecs.

Josep no para, atenent als seus clients, ens demostra que el seu consell és clau i això és el que fa diferent a aquesta llibreria. Eric atén a la seva dona i a la seva criatura abans de tornar-nos a asseure, un plaer passejar per aquest magnífic espai durant l’espera.

Què penses de la influència d’internet en el món de la literatura?
Josep: Per culpa d’internet la gent es creu que ho saben tot, perquè estan informats, i han perdut una cosa preciosa, que era perdre’s dues hores a una llibreria a descobrir. Amb internet ha tornat l’antic rotllo grec, i per això existeixen els cercadors, però també tenen moltes limitacions, perquè les recerques es fan d’acord als teus gustos i la teva geolocalització. Aquí els llibres tenen tots la mateixa oportunitat, i això les noves tecnologies ho han matat. La gent entra, pregunta i se’n va.

I com un canal per a nous creadors literaris?
Josep: No, no em crec res, es donaran a conèixer si venen, una cosa és el comerç i l’altra la qualitat. L’editor és un sensor, però si és intel·ligent, és un mestre que orienta, però a la vegada són figures prescriptores, i a internet no hi ha prescripció, internet està ple de merda. On és la realitat? Potser no existeix, estem tots al núvol.

3 títols que recomanes per llegir aquest estiu?
Èric: El principi d’incertesa, Martí Sales. Males herbes. Aquella tarde oronda, Peter Cameron. Libros del asteroide. Lejos del mundanal ruido, Tomas Hardy.
Josep: El seductor, Jan Kjaestard. Memòria por correspondència, Emma Reyes.

Si voleu conèixer-los una mica més, gens millor que un dels vídeos que estan penjant en el seu perfil d’internet. Emulant als Booktubers, Eric i Josep gaudeixen amb la seva feina i ens ho transmeten, a més ens hem deixat portar pels seus consells i un parell de títols ja estan en la borsa per aquest agost.