Reivindicacions a pit descobert

L’any 2004, Barcelona es considerava ciutat nudista i l’ajuntament (llavors a càrrec del PSC) subvencionava les activitats d’associacions nudistes que ens convidaven a passejar com la nostra mare ens va portar al món pels carrers de la ciutat. No obstant això, el 2010, l’alcalde socialista Jordi Hereu va fer marxa enrere i, atenent les peticions del sector hoteler i els principals grups de l’oposició, va modificar l’ordenança prohibint el nudisme o seminudisme a Barcelona. En realitat es va tractar d’un intent més per reforçar una imatge de turisme de qualitat que es veia perjudicada pels turistes en banyador o bikini passejant per les Rambles o Passeig de Gràcia. Aquesta situació local no era molt diferent de la persecució que els cossos nus pateixen a les xarxes socials, societats virtuals que, com Barcelona, necessiten exercir un control perquè la seva imatge no es vegi danyada. Però, l’assumpte no és tan senzill.

Naturalitat, art i exhibicionisme

Facebook, com la xarxa social més popular, és qui acapara més polèmiques respecte a la nuesa. Quan la plataforma de Mark Zuckerberg va decidir regular-la, qualsevol forma de nu va ser considerada pornografia i bloquejada en conseqüència. La pressió de les mares lactants va dur a Facebook a modificar la seva política: “Creiem que la lactància és una cosa bonica i natural, i ens agrada saber que per a les mares és important compartir les seves experiències amb altres persones en Facebook”, assegura ara la companyia a les seves advertències sobre privacitat. Tots estem d’acord que no hi ha exhibicionisme (sexual) en la lactància. Altres matisos de la nuesa són més subjectius. Per exemple, quan s’intenta diferenciar entre nu artístic i pornografia tornen els problemes. Facebook i Instagram són molt restrictives al respecte (fins i tot el Terry Richardson ha de controlar en els seus perfils) però Pinterest és més laxa, permetent treballs fotogràfics que s’acosten al sexe però no des d’un punt de vista pornogràfic. L’ambigüitat, en aquest cas, juga a favor de la nuesa.

L’ambició artística és una sofisticada manera de mostrar nus en xarxes socials, però altres usuaris opten per tendències menys refinades com el “underboob“, una pràctica al límit del permès a Instagram que consisteix a mostrar la regió inferior dels pits, una mena com un escot invertit en el (cal reconèixer el mèrit) no hi ha wonderbra ni gat amagat. En qualsevol cas, si el teu és ensenyar carn a Internet, hi ha espai de sobres reservat al disbarat. Deixa’t de tonteries i passa’t a Fuckbook, Pinsex o Pornostagram, les versions XXX de les teves xarxes socials preferides!

Llibertat de mugró

De tornada al nudisme amb el qual començàvem, Barcelona s’emparenta una vegada més amb Nova York mitjançant el documental Free The Nipple (Allibereu El Mugró), un projecte amb el qual la directora Lina Escolar i el seu equip lluiten per la normalització del nu en públic . Fins i tot a Nova York, on el topless és legal des de 1992, les dones es veuen perseguides per la policia. La realitzadora contrasta aquesta persecució del nu femení al seu país, on és delicte a 35 estats, amb la permissivitat respecte a la violència en els mitjans. Recentment a Espanya hem comprovat aquesta permissivitat amb l’exemple d’una pàgina a Facebook, “Peleas de Gossos”, mantinguda a la xarxa social tot i la denúncia de milers d’usuaris. Com a forma de crítica, un usuari va crear amb notable èxit “Peleas de Tetas”, que va ser bloquejada a les poques hores juntament amb la pàgina sobre violència animal que, això sí, va tenir una vida més llarga. La violència venç el nu com denúncia Free The Nipple, que ha aconseguit adeptes d’allò més diverses en xarxes socials. Lena Dunham, creadora de la sèrie ‘Girls’, és clara defensora de la normalització del cos femení, encara que Miley Cyrus és també partidària del moviment i no sembla un bon exemple de feminisme. Per més que sigui decisió seva utilitzar la seva sexualitat com li vingui de gust, la seva “pornodisney” sembla als antípodes del feminisme més bel · ligerant, com el de l’organització feminista FEMEN, que també utilitza el nu com a forma de protesta, encara que en aquest cas el nu no reivindiqui a si mateix sinó que lluita pels drets de la dona enfront de la repressió masculina.

Nudisme davant exhibicionisme. Art davant pornografia. Normalització davant transgressió. Dualitats associades a dos elements de l’anatomia femenina que ens acompanyen, ens alimenten, ens donen calor des que naixem i amb els quals, però, la societat occidental no acaba de sentir-se còmoda. De sobte me’n recordo de ‘La Temptació del Doctor Antoni’, el migmetratge de Federico Fellini inclòs en la pel · lícula ‘Boccaccio 70′ (no confondre amb la llegendària discoteca Bocaccio on passava les nits la “Gauche Divine” barcelonina). A la pel·lícula el bon doctor, un home recte i purità, és llançat a la bogeria per un anunci de llet protagonitzat per la voluptuosa Anita Ekberg. Ningú com Fellini per representar la pertorbació que és capaç de provocar l’anatomia d’una dona lliure.