Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
La música i el cinema van de la ma igual que la borratxera i la ressaca: no podem entendre un sense l’altre. Mentre això pot ser veritat per a les bandes sonores, per desgràcia, són pocs els que saben traduir l’almòsfera i l’energia d’un directe a una pel·lícula.
Amb motiu del festival Live Soundtracks, que a finals d’aquest mes reunirà pel·lícules clàssiques amb bandes sonores alternatives tocades en directe per grups actuals, hem perdut tota una tarda a youtube per presetar-nos els que són, dins la nostra humil opinió, els millors directes de grups traslladats a la gran pantalla.
Twin Peaks Fire Walk With Me: La habitación rosa
“Surrealista” és la paraula que més associem a David Lynch. Però dins la bojeria de les seves pel·lícules el que ressalta són els moments en els que retrata la realitat a dit. Aquesta escena és un clar exemple – Els personatges cridant per ser escoltats per sobre de la música a càrreg d’Angelo Badalamenti.
Blow up – The Yardbirds
Pot ser que Eric Clapton sigui un racista, i pot ser que la peli d’Antonioni estigui sobrevalorada, però el directe aquí, acabant amb Jeff Beck destrossant la seva guitarra captura perfectament la bojeria i l’energia de Swinging London.
The Runaways: Cherry Bomb
Sí, la que fa de Joan Jett és Kristen Stewart, i què?
The adventures of buckaroo banzai
Et pots riure de les seves melenes, vestits i solos de saxofon. Però si t’agrada el cinema freak dels anys 80 que ningú més ha vist, et quedaràs parat quan et digui que el grup tocant està format per científics premi nobel que han de salvar el món d’una amenaça d’extraterrestres que arriben a la terra des de la 8 dimensió a través d’una ruptura en la tela del temps i espai causat per un prototip del Delorean de ‘Regreso al futuro’. De veritat, d’això va la peli.
Quadrophenia my generation
Ok, no és un directe exactament, però si no et sents identificat amb aquesta festa, és que mai has estat adolescent.
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.