La mirada de l’autor
La quarta edició del D'A (Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona) és una excusa perfecta per reflexionar sobre la importància del realitzador en els nostres dies.
Potser el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona va començar fa quatre anys, però el seu concepte ve de lluny. Podríem remuntar-nos a Charles Chaplin, però entendrem millor el significat de “cinema d’autor” si viatgem en el temps fins a 1951, quan va néixer la revista francesa Cahiers du Cinéma. En ella, el seu editor Éric Rohmer i col·laboradors com Jean-Luc Godard, Claude Chabrol i François Truffaut (els pares de la Nouvelle Vague) van defensar a capa i espasa la mirada del realitzador per sobre d’un cinema massa literari, i van atacar el protagonisme del guió davant de la importància de la posada en escena. Argumentaven que la mirada d’un veritable autor s’havia de reconèixer fins i tot en una mala pel·lícula. Els postulats la Nouvelle Vague es fan sentir, per exemple, en una de les favorites de la passada edició del D’A, Frances Ha de Noah Baumbach.
De tornada a 2014 comprovem com la mirada del realitzador s’entela en els grans èxits de masses que dominen la indústria de l’entreteniment: d’una banda en els blockbusters, els directors acostumen a ser mercenaris al servei d’un estudi dominant i de l’obra d’autors d’altres mitjans que s’han d’adaptar a la gran pantalla; d’altra banda, també en les prestigioses sèries de televisió es dilueix la figura del director, aquí un simple tècnic al servei d’un guionista / productor executiu / showrunner com David Chase (Los Soprano) o Matthew Weiner (Mad Men). Dins de la indústria queden, però, autors amb majúscules emparentats amb els Hitchcock o Hawks adorats per Cahiers du Cinéma: serien els germans Cohen, Quentin Tarantino o Paul Thomas Anderson al costat de veterans amb molt a dir com Martin Scorsese o els no-tan-indies Spike Jonze o Wes Anderson. Ells són la prova de que l’autor pot domesticar la bèstia de Hollywood. Més enllà dels Estats Units i la seva indústria tenim també autors de renom, el talent dels quals s’ha deixat sentir en passades edicions del D’A: Michael Winterbottom, Claire Denis, Takeshi Kitano, Guillaume Canet o Cristian Mungiu, cadascú en la seva lliga particular, són exemples que la mirada de l’autor encara té molt a mostrar.
Ara tenim deu dies per gaudir de mirades úniques. La inauguració del D’A 2014 el dia 25 d’abril vindrà de la mà de la directora i actriu Valeria Bruni Tedeschi, que presentarà la seva tercera pel·lícula com a directora, Un castell a Itàlia, pel · lícula amb tocs autobiogràfics que va formar part de la competició oficial del últim festival de Cannes. Per a la clausura del 4 de maig gaudirem d’una de les últimes sorpreses del cinema català: 10.000 km de Carlos Marques-Marcet, que ha triomfat en festivals com el SXSW d’Austin o el de Màlaga, on ha guanyat la Biznaga d’Or a la millor pel·lícula i els premis a la millor actriu, millor direcció i guió debutant. Aquests i la resta d’autors ens oferiran mirades que comptarien amb el beneplàcit d’Éric Rohmer i el seu equip, mirades fresques i personals, mirades que volen ser el centre de totes les mirades.