Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
La fascinació que provoca l’obra de Gaudí no coneix fronteres. La seva obra és cada cop més reconeguda internacionalment i ara ha arribat al continent asiàtic.
Un dels centres comercials més populars i gran de Hong Kong, Times Square Hong Kong, exhibeix fins l’1 de juny 14 de les obres del genial arquitecte.
Cinc d’elles de la cedit el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es tracta d’una llinda de porta de fusta tallada i amb elements metàl·lics; tres tiradors ergonòmics creats en el 1910 per la Casa Milà, i un conjunt de 10 rajoles del popular paviment hexagonal en les que hi podem veure les figures del pop, el cargol i l’estrella de mar que el taller de Escofet i Cia va crear entre 1904 i 1906 per l’arquitecte que les va utilitzar per la Casa Milà i que podem veure per tot Passeig de Gràcia.
La resta pretereixen a la Casa Museu Gaudí de la Sagrada Família: quatre cadires de la Casa Calvet, fotografies i un vídeo amb l’obra de l’arquitecte.
Però la part més atractiva per als milers de visitants que s’acosten cada dia a veure l’exposició és, sense dubte, la recreació d’una dotzena de xemeneies de Gaudí que conformen un sorprenent “Jardí de Xemeneies“. A més de la salamandra que rep als visitants (al igual que al Parc Güell) i una maqueta de 10 metres de la Sagrada Família creada en paper per un artista xinès.
Tot conforma l’exposició “Gaudi Architecture Exhibition”, que compta amb el suport del Consolat General d’Espanya a Hong Kong i la Cambra de Comerç d’Espanya en aquesta ciutat.
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.