Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Molt abans de l’aparició de la fotografia digital, dels mòbils amb càmera o d’Instagram, el fotògraf Francesc Roca-Català (Valls, 1922 – Barcelona, 1998) va establir a Espanya les normes de la fotografia “del quotidià”. El seu estil, a mig camí entre el costumisme i el reportatge periodístic, va renovar el panorama fotogràfic espanyol dels anys 50 i el va encastellar com un dels grans de la fotografia contemporània europea.
L’Obra Social de Catalunya Caixa ens proposa un recorregut per les seves instantànies en blanc i negre, algunes de les quals s’han convertit en part de la nostra memòria històrica. La mostra inclou tant la fotografia documental dels anys 50 i 60 com la fotografia arquitectònica, la seva faceta menys coneguda.
Per a més informació, consulta la web de l’exposició.
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.