Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Felip VI Celebra el Tricentenari
L'onze de setembre de 1714, Felip de Borbó va conquistar Barcelona posant fi a la Guerra de Successió. Tres-cents anys després, imaginem al seu descendent celebrant la victòria borbònica.
09:00. En Felip VI s’aixeca (ni molt aviat ni molt tard), es dutxa, un cafetó, s’enfunda en el seu impecable uniforme de Capità General de les Reals Forces Armades i, a través d’una declaració oficial televisada, convoca als tres exèrcits per celebrar la Diada de Catalunya… a l’estil borbònic.
09:15. Comença l’operació “Felip de Borbó, Episodi VI: La reconquesta de Barcelona”. El cap de l’Estat Major de la Defensa, l’almirall general Fernando García Sánchez, mobilitza a les seves tropes amb una missió: fer un improvisat desfilada militar que recorri les principals avingudes de la Ciutat Comtal a major glòria del tricentenari de la victòria de Felip V.
10:00. La iniciativa del monarca és acollida entre l’estupor i el riure fluix a Plaça Sant Jaume, on Artur Mas reitera que no podran frenar les legítimes aspiracions secessionistes del poble català. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, no pot contenir un “Mori el Borbó!” que portava anys aguantant.
10:30. La força naval de l’exèrcit espanyol pren posicions a la costa barcelonina. No digui “bloqueig marítim”, digui “forta abraçada militar”! La situació impossibilita l’accés de creuers a la ciutat, frustrant l’entrada de milers de turistes, i la Rambla torna al seu estat preolímpic de pau i tranquil·litat, el que desperta un inesperat sentiment monàrquic entre la ciutadania.
11:00. S’escolten veus crítiques amb Sarsuela al Congrés dels Diputats, però algú crida “INVIOLABLE!” i es fa el silenci. Ho diu l’article 56.3 de la Constitució: “La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Ell és inviolable. Tu, no.
12:00. Les Forces Armades desembarquen a la Barceloneta, on troben la resistència de joves ebris i nus de campen al seu aire pel barri. Els veïns creuen per un moment que per fi les autoritats van a posar-se serioses amb el turisme invasiu, el que provoca un altre inesperat sentiment monàrquic.
12:30. Mariano Rajoy compareix a través d’una pantalla de plasma per lloar la decisió del Cap d’Estat, que posarà fi a les intolerables aspiracions del poble català a manifestar pacífica i democràticament. El seu desig d’expressar a les urnes és contrari a la Constitució. Votar? Això és antidemocràtic!
13:00. La comunitat internacional roman impassible davant l’estranya maniobra militar desplegada a Barcelona. En un breu comunicat, el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, declara que ja tenen prou amb ser ignorats per Ucraïna, Rússia i Israel.
13:30. Un batalló mixt format per companyies dels tres Exèrcits, la Guàrdia Civil, la Guàrdia Reial i la cabra de la Legió desfila ja per la Diagonal. El govern central agraeix el suport incondicional de la majoria silenciosa de ciutadans que aplaudeix les tropes des de casa.
14:00. La reina donya Letizia fa la seva entrada triomfal en un Passeig de Gràcia lliure de creueristes russos. Les principals firmes de moda es rendeixen davant seu.
15:00. En declaracions a la Cadena COPE, Alícia Sánchez-Camacho afirma que “ja era hora que Catalunya deixés de commemorar una derrota i comencés a celebrar una victòria, perquè amb tot aquest rotllo” loser “s’assemblava a l’Atlètic de Madrid d’abans del Simeone”.
16:15. Se succeeixen els incidents en diferents barris de Barcelona, encara que pel que sembla es tracta de Mossos d’Esquadra desallotjant centres socials. Xavier Trias té més problemes per controlar la situació que Jordi Pujol manejant el programa PADRE.
17:14. L’exèrcit de l’aire s’albira una massiva concentració ciutadana formant una gran ‘V’, que es pot interpretar com “la ‘via’ per fer explícita la ‘voluntat’ a través de l’acció de ‘votar’”. El ministre de Defensa, Pedro Morenés, s’afanya a aclarir que no és una ‘V’ sinó “un cinco”, amb la consegüent rima castellana.
18:00. Finalment, Felip VI arriba a la ciutat que va ser sotmesa pel seu avantpassat francès. Ho fa a bord d’un helicòpter que pren terra en una gran plaça situada a pocs metres de les Fonts Màgiques de Montjuïc. En desembarcar, el rei es descobreix envoltat d’un conjunt arquitectònic representatiu de totes les cultures de l’Estat espanyol i, com el Charlton Heston al final de ‘El Planeta dels Simis’, cau de genolls amb els ulls perlats i exclama: “Déu meu , he tornat! Era la meva llar tot aquest temps!”.
