Xavier Trias en té més ganes

Després de quatre anys al poder, en Xavier Trias es troba en una posició molt envejable. Malgrat la crisi i les retallades, el seu ajuntament ha aconseguit convertir una dèficit de 300 millons d’euros en el superàvit més gran de la història de la ciutat. Normal que es presenti a l’entrevista una mica tranquil. Però si el seu rècord econòmic és una cosa per la qual qualsevol dels altres candidats donaria un braç, el seu mandat no ha estat lliure de crítiques. A les portes de les eleccions municipals, ens vam asseure amb l’actual alcalde a l’Hotel Omm per parlar dels últims quatre anys, i del seu pla per als que vénen.

Hola Sr. Alcalde. Pensava deixar aquesta pregunta per al final, però te la faré ara. Acabes de completar 4 anys com a alcalde, amb tot el que comporta. Estàs segur que en vols ser quatre més?

Sí. Calen quatre anys més perquè hi ha moltes coses que només les hem començat. Moltes coses que costa posar-les en funcionament. Continuar tota la reforma de la Diagonal és molt important. Transformar una zona del port perquè es converteixi en ciutat i enllaci amb la Zona Franca. Tot això de la plaça de Glòries i de La Sagrera és molt important…

Quan vas arribar al poder vas fer 4 promeses. Per començar l’entrevista m’agradaria repassar-les una per una i veure com s’han complert.

Crec que les coses han anat bé en una situació econòmica molt difícil. El primer va ser quadrar els números a l’ajuntament. Això era molt important, acabar amb el dèficit, pagar a 30 dies, tenir diners per a invertir. També crear activitat econòmica, i jo crec que se n’està creant molta a la ciutat de Barcelona en aquests moments. Tenim una indústria que torna a anar bé, tenim un comerç que va fent, tenim el turisme que va molt fort, tenim els serveis i tenim inversions importants pel que fa a les noves tecnologies.

La segona tractava de cuidar els més vulnerables.

Aquí l’atur comença a baixar. Ara estem en 90.000 desocupats i un atur del 16%, quan a Catalunya és del 20% i a Espanya és del 23%. Però l’hem de seguir baixant perquè l’obsessió és crear activitat econòmica. Amb la inversió del propi ajuntament que ha estat d’uns 2mil milions d’euros aquests quatre anys, [s’ha generat] uns 17.000 llocs de treball directes i uns 10.000 d’indirectes.

Hem augmentat la inversió en serveis socials en un 43%. A Barcelona ara no hi ha cap nen que tingui problemes d’alimentacióa l’escola. Si algú té dificultats per pagar per exemple l’electricitat nosaltres l’ajudem. Quan hi ha gent que va a desallotjar nosaltres des de l’ajuntament intervenim.

El quart punt són els serveis. Estem complint en neteja, en seguretat que era un tema molt important… en mobilitat. Canviar els busos generava una mica de por però ha estat molt ben rebut per la gent. Crec que en general la ciutat funciona bé. Fins i tot quan fan enquestes, la valoració de la gent pel que fa a com funciona la ciutat és força alta.

I en seguretat?

Hem fet una cosa que ha estat una col·laboració molt propera entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, sobretot al metro. Per a mi, gran part de la gent reconeix que la seguretat ha millorat molt. Un cop dit, amb això no n’hi ha prou. Perquè, per exemple, per al WMC, a més de les 90.000 persones que vénen pel congrés, en vénen uns quants que són lladres professionals que estan distribuïts arreu del món i només vénen aquests dies…

Una de les coses per la que destaques és el teu afany pel diàleg. A mi em va sorprendre gratament, per exemple, la manera en què vas tractar de dialogar amb els inquilins de Can Vies després dels disturbis de l’any passat. No obstant això, has rebut crítiques perquè el model de democràcia més directa que proposaves quan vas arribar a l’ajuntament no s’ha realitzat.

Això ho fem molt. Fins i tot fem una cosa molt atrevida que és deixar la gestió dels centres cívics a les entitats o les associacions de veïns, per exemple. I moltes vegades a gent que no estan a favor meu. Em sembla que en són sis les entitats que estan gestionades d’aquesta manera. La majoria de canvis que fem a la ciutat els fem amb processos participatius. Crec que ens va millor així- asseure a la gent i que discuteixin per decidir el que cal fer. Els problemes no són A o B. S’ha de mirar els matisos.

Parlem dels grans projectes urbanístics, els quals són per a molta gent la cara visible del canvi.

Han estat passant a tots els barris i no solament al centre. Jo dic a la gent que si vostè vol veure una transformació de veritat, vagi-se’n a Trinitat Nova o la Casa de les Aigües i miri el que s’ha fet allà a la zona més pobra de la ciutat. El canvi no només s’ha produït al Passeig de Gràcia. A tota la ciutat estem fent una cosa bàsica que és millorar l’entorn. Ampliem les voreres, fer que els llocs siguin més transitables per a la gent, separar els carrils bici i generar més espai verd públic.

Javi: En aquest sentit, què tens pensat per a la propera legislatura?

Hem d’acabar la Diagonal, fer la Sagrera, la cobertura de les vies a Sants, i el desenvolupament del parc que hi va a sobre. Això serà espectacular. Després tenim la transformació del Port per empalmar el Morrot, baixar la ronda litoral a nivell de sòl, i convertir-lo en un passeig. Això no es produirà en un any, sinó en 15.

Javi: Hi ha hagut crítiques per la reforma del Port Vell.

No hi ha hagut confrontació. Abans el Port Vell era un lloc apartat amb les seves tanques, on no s’hi podia passar tranquil·lament. Això no ho vaig començar jo, però opino que és magnífic per a la ciutat que els iots més exclusius del món vinguin aquí. S’ha creat tot un conjunt de tallers de reparació de vaixells que és la més important de la mediterrània. És veritat que ara ens visita la gent més rica del món. Però això no està malament, oi? I hi ha una cosa que no es comenta que és que tot el projecte de la marina, des de l’hotel W Barcelona fins al’Ocaña, ha suposat la creació de més de 2.000 llocs de treball.

A la Barceloneta hi ha la preocupació que el turisme està fent que el preu de l’habitatge al barri es dispari.

Bé, això baixarà. Quan ens posem a perseguir als habitatges turístics il·legals això es resoldrà.

Perquè segons el que dius és important que la gent que està treballant per exemple a la marina, podria viure a aquest barri també…

És clar que necessitem que la gent visqui al barri. Però, quin problema tenen? Els pisos de 25 metres quadrats. Són històrics i no volen que això canviï. Peròla gent jove quan tenen un o dos fills se’n volen mudar. El que passa és que hi ha hagut especulació de gent que ha comprat pisos per fer-ne lloguer turístic. Acabarem amb el lloguer turístic il·legal i en breu per primera vegada en molt temps veuràs rètols on hi posa ‘Es Ven’.

Però també és cert que amb els sous estancats, hi ha molta gent que veu en plataformes com Airbnb una manera d’arribar a final de mes. Això no és especulació exactament…

A mi això no m’agrada. La solució per a la gent, des de l’ajuntament, és que no venguem els pisos d’habitatge social com feien abans. Nosaltres vam comprar, vam rehabilitar, i els lloguem a un terç del que guanya la gent. Això és el futur.

A totes les zones, o només a algunes?

A tota la ciutat, però es facilita a les zones on l’ajuntament hi té terrenys. Al carrer Robadors per exemple. El pitjor era que antigament les cases de protecció social les compraves i et trobaves amb la prostitució. Però no podies mudar-te perquè tenies la hipoteca. En canvi nosaltres vam comprar, els posem de lloguer, i a més intentarem apartar la prostitució d’allà.

Javi: Que tinguis sort amb això…

Però fixa’t, una de les coses que estem fent és comprar pisos que abans eren prostíbuls i els rehabilitem.

Ara m’agradaria passar a la seguretat cívica, i en concret a la proposta per augmentar la guàrdia urbana per combatre l’incivisme.

Atenció, perquè la prostitució no és incivisme. La prostitució són màfies i explotació. Això s’ha de prohibir i deixar clar que estem en contra de l’esclavitud del segle XXI. Jo no em fico amb la vida privada de la gent. Cadascú fa el que vol en privat. No és un actitud moralista, però sí és un actitud de persecució a gent que està explotant a persones d’una manera vergonyosa. Després tenim el problema de l’incivisme que n’és un altre.

Contra això, quina acció esteu prenent?

D’una banda és educar a la gent d’aquí, tenir cura amb els gossos, amb les bicicletes, etcètera. Això cal educar-ho de petits i així no haver de multar, perquè les multes no es poden posar a cada persona. Després hi ha l’incivisme de gent que organitzen viatges per fer coses tals com comiats de solters.

Javi: El turisme barat?

No és una qüestió de barat. Són gent que vénen a emborratxar-se, i aquesta gent no la vull. Jo he viscut fora i sé que aquí fan coses que al seu país no les fan.

Javi: Quelcom que aglutina tots aquests factors és el tema de Les Rambles.

Diguem la veritat. Les Rambles sempre han tingut aquest problema, i és que tothom que ve, hi vol passejar. I què hi farem? Treure unes coses que no tenen sentit. Alguns negocis. Les terrasses que ocupen tot l’espai, i després acabar amb la gent que estan fent negocis il·lícits. Una de les coses que hem intentat, que és difícil, és eradicar la venda de begudes alcohòliques dels llauners. Part del treball es pot fer als comerços, per exemple Mango ja fa cantonada, però per altra banda, Les Rambles són com Picadilly Circus. Això no es pots pas canviar.

Has parlat de Mango. A molta gent li preocupa que s’està potenciant les grans cadenes enprejudici dels negocis locals.

Però Mango és local.

Sí, però no exactament petit.

Això és molt important, empresaris que han començat petits fa poc temps poden acabar triomfant. Mango, Desigual, Macson, hi ha una sorpresa allà. Això és bo. Però ha d’anar ben lligat al fet que es mantinguin els artesans que fan el seva pròpia producció.

I què hi està fent per protegir-los? Amb la fi de la renda antiga, per exemple, moltes de les empreses petites i centenàries estan tancant.

Es pot buscar solucions financeres per a la gent que està començant. Però la veritat, és la gent que munta un negoci qui l’ha de fer sostenible. [A les antigues] podem conservar la façana, o protegir l’interior, fins i tot comprar i condicionar-lo. Ara, hi ha gent que ha intentat mantenir una situació com tenir una botiga de 4.000 metres quadrats a Rambla Catalunya pagant 1.500 euros… Cada cas és especial i cal buscar solucions. El cas més clar de tot això el mateix Passeig de Gràcia, el qual primer va reunir tots els costurers locals. Després als bancs, convertint-se en el carrer més trist de la ciutat. I ara és la més important en poder adquisitiu.

Veig que una gran part de l’èxit del teu pla depèn que el turisme i la gent local convisquin. Què esteu fent per promoure això?

Han de conviure. Hem d’aplicar les normatives, i hem de ser capaços que els diners que això genera s’inverteixin a la gent que hi viu, i que la gent ho entengui. Un exemple seria just la Barceloneta, on sense tenir l’obligació de fer-ho hem invertit en una escola i 30 milions a l’hospital del Mar.

Necessitem que aquesta explosió de turisme es reparteixi més per la ciutat i que els diners que es generen es quedin a la gent que viu aquí.

Es pot tenir les dues coses? Augmentar la quantitat de turistes i mantenir la tela de la ciutat?

Més enllà d’augmentar el nombre de turistes, que no crec que n’haguem de tenir molts més, el que hem de fer és augmentar la qualitat. Que no tot és capacitat econòmica. Turisme familiar. Turisme de congressos. Turisme cultural. Turisme esportiu. Normalment qui ve a córrer una marató no ve a fer tonteries.

Darrera pregunta. Coneixes la cantant Rihanna?

Ah sí, sí.

Has escoltatla seva última cançó?

No.

Doncs vaig estar pensant que et serviria per posar-la a la Generalitat.

Nosaltres tenim un problema i és que la Generalitat està arruïnada, i per tant jo sóc un creditor. Què intentes fer amb els creditors? Mirar com et paguen. I és una crítica fàcil dels altres partits els quals pregunten per què la Generalitat està en aquesta situació. I és perquè els que van manar anteriorment la van deixar així. Un tripartit que va gastar el que ells no tenien. Es va passar d’un deute de 10 mil milions, a un de 56 mil milions. La qual cosa és una bogeria. I aquests senyors critiquen el que jo faig, quan el meu treball és buscar acords per pagar aquest deute. Construir una escola i llogar-la a la Generalitat. I ho faig perquè jo crec que és bo.