Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
El pas del temps, aquí i allà
Religió, Deus i naturalesa marquen la majoria dels calendaris del planeta en un festival de tradicions que originen diferents formes d’entendre la vida.
Tota la nostra vida gira entorn a un calendari que aporta ritme al pas del temps. El nostre, com en casi totes les cultures, ve marcat pel pas de les estacions i la religió. El calendari gregorià, el que utilitzem, mesura exactament la data en la que va néixer Crist, el fill de Déu. A partir d’aquell dia, els cicles s’han repetit una vegada i una altra fins arribar al l’any 2013. Però, què passa a l’altra banda del planeta? Què passa en els llocs on ni Déu ni el seu fill van existir, o on la religió es converteix en algo irrellevant davant la lluita per la supervivència?
A l’Índia, el nostre cicle de vida vindria marcat pel Pongal, el festival de la collita que celebra els cicles de la Naturalesa a mitjans de Gener. L’Hinduisme és una religió sorprenentment rica que explica que el Cosmos passa per un immens i infinit nombre de morts i renaixements. I les escales del temps, els cicles dels Deus, apareixen per aclaparar-nos amb els seus números deixant els nostres anys, segles i mil·lennis, com a autèntics sospirs.
El dia i la nit de Brahma fan acte de presència amb els seus 8.640.000.000 anys de duració (més gran que l’edat de la Terra o del Sol i més o menys la mitat del temps des de el Big Bang) per explicar-nos que l’univers no és més que el somni d’un Déu que després de 100 anys Brahma (311.040.000.000.000 anys) es dissolen en un somni sense somnis. I un segle després Brahma, es desperta i comença de nou a somiar en el gran somni còsmic.
Si viatges d’un lloc a un altre aquestes històries, amb els seus Deus i les seves xifres… canviaran a cada pas que donis. Per lo tant, en què creure? Com mesurar les nostres vides d’una manera real? És la naturalesa l’única capaç d’establir uns cicles, a través de les estacions, més enllà de tota religió? Però qui o què va establir els cicles?
Potser, al final, només són un munt de preguntes inútils, números, equacions i mites. Poder si haguéssim nascut a la Banya d’Àfrica, la nostra vida estaria marcada per la menor escala de temps: les hores i els dies. Quan no et queden opcions, quan sobreviure es converteix en una gesta i en algo que agrair a cada minut, les anys, la religió, els Deus… simplement deixen d’existir.
