El boicotejador

Recordem abans les característiques essencials d’aquest jutge personal que cada un porta: com l’Ull de Sauron (personatge d’El senyor dels anells), sembla estar atent a tots els nostres actes, gestos i paraules, els ha de comentar gairebé sempre tots en el sentit de jutjar, i el to dels seus judicis sempre va en la línia d’assenyalar com d’equivocats estem, com de malament fem les coses, què maldestres som. Ens provoca gran inseguretat i dubte.

El Boicotejador, per contra, és una figura més subtil i d’entrada més seductora. D’entrada, quedem-nos amb això.
Davant els dictàmens contundents del jutge, el Boicotejador es posa en el paper del indefens, la víctima de les circumstàncies, el desvalgut … total, si el que diu el jutge és Llei, si és veritat que sóc una maldestre, un inútil, un manasses, llavors, per a què esforçar-me? Per a què intentar-ho?
I aquí hi ha la trampa d’aquesta (seductora) veu: ens porta a tirar la tovallola.
És per això que és més complicat de detectar, perquè es presenta en un to més simpàtic i envoltant que el dictatorial jutge… però acaba sent igualment demolidor: ens du a prendre una actitud passiva i ens deixa en una posició conformista, com si estiguéssim lligats de peus i mans i no poguéssim fer res davant les circumstàncies.

Diu coses com:
“Ja ho diu el refrany: no per molt matinar, clareja més d’hora. Així que vaig a dormir mitja hora més”
“En fi, ja ho faré demà. Avui no tinc ni massa temps ni moltes ganes. Segur que demà estaré més concentrat i em sortirà tot millor”.
“Bé, si sóc així (o) les coses són així, què hi farem !, no?”.

Qui no ha estudiat el dia abans d’un examen quan en teoria cada dia s’hi anava a posar? Qui no s’ha trobat alguna vegada amb la situació incòmoda de la data límit? I ho ha fet a últim moment, amb estrès i angoixa, o s’ha donat per vençut, amb el conseqüent mal gust de boca. No conec a ningú que li agradi suspendre, ni tan sols als que habitualment suspenen; persones que potser s’han cregut això que no són vàlids.

Des del boicotejador: ens oblidem, arribem tard, ajornem, confonem, diem que no podem evitar-ho, que ens esforcem molt i que fracassem; o per què esforçar-me si no sé; per tant, per què insistir?, plorem per les cantonades buscant la compassió dels altres, etc.
Ens porta a no comprometre’ns.
S’especialitza en el desemparament i l’evasió en les formes de la víctima, el nen, l’estúpid, l’invàlid, el màrtir, etc.
Ens queixem, ens declarem impotents i abandonem. Llancem la tovallola.
I les conseqüències d’aquesta actitud recauen sobre nosaltres. Això és el que ens estem fent: boicotejar.

Això succeeix tant a nivell individual, com social. Per exemple, des d’aquesta perspectiva, i ara vaig a generalitzar, a l’estat espanyol tenim una actitud social, al meu entendre, boicotejadora: sempre estem criticant, no ens agrada el que passa, el que fan els altres… però no fem res per modificar-ho. Només ens quedem en la crítica, habitualment desqualificadora, i com “les coses són així” (creiem) sembla que no hi ha res a fer i que hem de acceptar-ho.

Més val boig conegut, que savi per conèixer, diu el refrany. Clar, conéixer requereix d’un esforç, d’una energia.
El boicotejador frena aquesta energia.

Agraïments: a Xavier Grau pel Naming de la secció i a la dissenyadora Mireia Luna per ilustrar l’article.