Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Quan et conviden a la celebració del “dia nacional de”, abans de sortir de casa ja saps que et trobaràs amb la típica col·lecció de tòpics i clixés que normalment poc tenen a veure amb l’autèntica realitat d’aquell país. Si és el dia d’Alemanya, saps que irremeiablement hi haurà noies rosses amb les galtes vermelles servint salsitxes de Baviera embotides en els seus vestits regionals. Sembla inevitable. I incorregible.
La celebració el passat 11 de juny del Dia Nacional de Portugal, no obstant això, va servir per esborrar algunes etiquetes i descobrir el costat més modern i actual dels nostres veïns. Per tercer any consecutiu els organitzadors van triar la zona alta de Passeig de Gràcia, Els Jardinets de Salvador d’Espriu, per muntar una diada a l’aire lliure amb llocs per menjar, mostres de joves artesans i jocs infantils, que va acabar convertint-se en una gran festa amb actuacions en directe de DJ’s i grups portuguesos.
Sens dubte, el descobriment del dia va ser Deolinda, un grup jove de música tradicional portuguesa que s’ha proposat trencar amb tots els tòpics del fado. Lluny del fatalisme i del negre rigorós, les seves lletres alegres, melodies ballables i l’estil jovial i colorista dels seus quatre components, especialment de la seva solista Ana Bacalhau, van connectar amb un públic jove i amb ganes de divertir-se. Encara que la seva música està inspirada en la d’altres autors portuguesos com José Afonso, Sérgio Godinho, Madredeus o Amália *Rodrigues, el seu estil té marcades influències de la samba, la música hawaiana, la música grega, el jazz i el pop. Una alegria per les oïdes i un bon cop d’aire fresc per a la música made in Portugal.
[youtube Qxv9s3PTIzY]
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
Les inseguretats, la nul·la autoestima o fins i tot el menyspreu cap a un mateix catapulten a aquesta cerca compulsiva del que anomenem amor.
Passar d’una relació a una altra sense treva, encara que estigui plena de patiment, dolor, alts i baixos emocionals i sigui molt intens, no em sembla amor.
Una selecció d’algunes de les fotografies guanyadores del World Press Photo 2016.