“Jo enderrocaria el cinema IMAX”

Aquesta setmana ens reunim amb Alberto Fernández Díaz, tot un expert en la política municipal barcelonesa, candidat del PP a l’alcaldia que ha jugat entre dues aigües: pactant amb tots els alcaldes en allò que semblava convenient per a Barcelona, i negant-se a abaixar el cap davant el que s’entén com abusos, de partits aliens o del seu propi. Honestedat brutal en aquesta entrevista, que com totes les altres va ser a l’Hotel Omm de Barcelona.

Juan Soto Ivars: Quins són els teus passejos preferits de Barcelona?

Alberto Fernández Diaz: Tinc una tendència sempre cap al mar, a la ciutat busco conciliar la meva vida política, de recórrer barris, amb el mar. M’agrada caminar per espais oberts.

Quins són els problemes més apressants de la ciutat?

Primer estan els derivats de la crisi econòmica, el paro, la falta de reforç d’assistència social a aquelles persones a les que la crisi ha colpejat amb crueltat. Hi ha molta desigualtat entre barris i en els últims quatre anys s’han accentuat. També em preocupa molta la inseguretat ciutadana.

No serveix de res la campanya de civisme de l’alcalde Trias?

Bona part de l’import de multes per incivisme no es cobren, així que a Barcelona ser incívic et surt casi gratis.

Què falla, en la seva opinió?

Falta més pedagogia.

Però pedagogia són cartells com els que hi ha ara penjats a les faroles demanant que no vomitem en els portals?

(Alberto riu) No, home. A veure, això sempre, a vomitar a casa teva. Pedagogia significa que tots els barcelonesos i tots els que ens visiten ens conscienciem de respectar la ciutat i la seva gent. I després, ma dura en el cas de que la pedagogia falli. Hem trobat de l’estiu passat episodis que no haurien de ser. L’equivocada gestió de Trias ha convertit el turisme, que és una oportunitat per a Barcelona, en un problema.

Hi hauria un turisme Champions i un de tercera regional?

Hi ha un turisme de qualitat i un turisme lowcost, un turisme de borratxera, com les festes convocades per internet del Proyecto X, que són barra lliure d’alcohol i drogues, i que són una amenaça per a la convivència ciutadana. No hem de renunciar a tenir més turistes, però sí hem d’intentar tenir-ne de millors. Ens interessa el turista cultural, familiar i de negocis que deixa diners a la restauració, els comerços, als taxis.

El turista jove és incívic per definició?

No, en absolut, està aquell turisme jove i que viatja per Europa amb poder adquisitiu molt relatiu, però que respecta els llocs que visita i te interès per conèixer.

Javier Pereda: Però també s’ha afavorit des de l’ajuntament un turisme de luxe, què opines d’aquell turisme de Marina Port Vell i els vaixells de luxe a la Barceloneta?

El projecte de Marina Port Vell ha contat amb el meu suport perquè reordenava el que estava desordenat. Hi havia una proliferació de vaixells d’envergadura important i sense cap ordre. El Port Vell tenia gent allí vivint en vaixells com si estiguessin al Passeig de Gràcia amb una tenda de campanya sense cap mena de regulació. S’ha ordenat el port, crec que això sempre és positiu. S’ha de potenciar també la investigació marina a la ciutat de Barcelona.

No sobra res?

Jo enderrocaria el Cinema Imax. És un impacte visual que no ens podem permetre a la Barcelona del segle XXI. Això ens permetria guanyar nous usos sense afectar a la façana marítima i al seu impacte paisatgístic. El Port Vell ha de ser la prolongació del Passeig de Gràcia i la Rambla de Cataluña.

En quant a l’impacte sobre el paisatge marítim, no te ganes de enderrocar l’Hotel Vela?

Bueno, l’hotel Vela es va tirar endavant amb una concessió que està vigent per molts anys. Es va minimitzar l’impacte inicial, que ja era de per si important. A mi ni em desagrada.

I en quant al Moll del Rellotge?

Doncs tot allò s’ha de redefinir. Redefinir la nau del sacat de xarxes, aquells pegots amb càmera frigorífica, per combinar la vida laboral del port de pescadors amb un ambient passejable. I després també enforcar la part professional més a la preservació del medi ambient, a l’educació ambient i les ciències del mar.

No creus que si el port i tota la zona comença a adecentar-se podrien pujar els lloguers de la gent que hi porta vivint des de que era una cosa molt més cutre i barata?

Ara és fàcil parlar d’això, però el desembre de 2013 jo vaig presentar una proposta en la que reclamava l’aprovació d’un pla especial urbanístic que regula els habitatges turístics de Barcelona, que reclamava també un pla d’inspecció de xoc. I era partidari, i segueix sent, d’un mecanisme de resposta eficaç de l’Ajuntament davant les denúncies dels veïns per les molèsties. Que hi hagués un protocol amb el col·legi d’advocats per què assessorin als veïns dels drets que els assisteixen per impedir la proliferació d’apartament turístics a les seves escales. Davant la passivitat de l’alcalde Trias, un mes abans de que estellés la Barceloneta, a l’estiu del 2014, torno a portar el projecte a l’alcaldia. Però no s’ha fet res. Sóc partidari de que, si s’ha de regular l’habitatge turístic a Barcelona, es faci a edificis sencers. Amb consergeria i serveis integrats. I rebutjo que hi hagi apartament individuals.

Llavors, per exemple, pàgines com AirBnb, què li semblen?

Ja se que internet és posar-li portes al camp. Però és evident que tots aquests operadors, que poden ser bons, requereixen un control. El que es publiciti aquí ha de tenir la seva pertinent llicència municipal. Però lamentablement no sempre ha estat així. S’ofereixen pisos sense la més mínima autorització, i davant una falta d’inspecció municipal que rossa l’escàndol. En només un any, els habitatges turístics de l’Eixample van augmentar un 100%. Imagina les irregulars. I a la Barceloneta, arrel de l’esclat social, en unes setmanes es van fer més inspeccions municipals que en els últims set anys. Això demostra que hi havia una deixadesa municipal absoluta.

Ha passejat vostè pel Forat de la Vergonya? Perquè he llegit bastantes declaracions seves contra el moviment okupa, i crec que el cas del Forat de la Vergonya te algunes particularitats que permeten matisar. Aquell hort comunitari, per exemple, és positiu?

Si algú vol posar un hort sota de casa seva ha de seguir els tràmits normals i presentar la seva iniciativa, i si li donen permís, ho fan. Però de fer-ho a la brava, no en sóc partidari. El que més em traslladen de la zona de Sant Pere i Santa Caterina és que estan contents pels eixos peatonals i de comerços que han obert, amb el meu suport, per cert. A mi em preocupa a Ciutat Vella i altres barris el tema de la seguretat ciutadana, i que alguns punts s’acabin convertint en ghettos per un flux migratori desordenat.

Com per exemple el Raval?

Si. Jo crec que s’han de fer unes polítiques de immigració sense complexos, molt exigents en quant al compliment de les nostres normes i el respecte als nostres costums. Exigir que es compleixi la llei i no acceptar cap tipus de discriminació. Si hi ha algun col·lectiu que promogui la discriminació, s’ha de frenar.

Creu que la criminalitat està relacionada amb la immigració?

El crim no te nacionalitat. Una altra cosa és que cada cop hi ha més persones estrangeres que ingressen a la presó, i això és una dada. La mitat dels ingressos a la Model són persones de nacionalitat estrangera. Apart d’això, també és cert que hi ha activitats al carrer, com els “lateros” o el “top manta”, que fan competència deslleial al comerç legal, que paga els seus impostos, i que no ho podem permetre.

Has vist algun cop un burka a Barcelona?

Si, i l’he fotografiat. I en el meu vídeo de campanya surt una imatge que vam fer a Ciutat Vella amb un burka. N’he vist un parell. És més, per Sant Jaume, a la concentració que va haver-hi per l’atemptat a Tunísia, vaig veure una dona que només se li veien els ulls perquè anava totalment tapada.

I estava allí per mostrar la seva repulsa a l’atemptat islamista?

No ho se, estava gravant amb el mòbil, no vaig preguntar però em va cridar l’atenció. Jo no jutjo, però si crec que el burka és una esclavitud de la dona i és intolerable.

Creu que a Barcelona hi ha perill yihadista?

Crec que no hi ha cap país d’Europa segur. Sí que hi ha països més segur que altres i ciutat més segures que d’altres. El problema és la interpretació que alguns donen de l’islam.

Vaig llegir que vostè es va oposar a la construcció d’una gran mesquita, però, no li sembla que aquell perill de les males interpretacions de l’Islam és més evident en petits oratoris instal·lats a garatges?

A Barcelona hi ha diversos així, oratoris sense llicència que provoquen molèsties als veïns, en comptes de tancar-los ens hi han donat una subvenció. El cas de la gran mesquita de Barcelona és diferent. M’hi oposo perquè requereix una inversió multimilionària que només pot provenir de col·lectius arraïmats en determinats països els valors dels quals són contraris i hostils als nostres valors de convivència.

I si un d’aquests països compra l’Espanyol, com ha comprat el Màlaga, vostè tiraria el carnet de soci a les escombraries?

Doncs m’agradaria saber quines polítiques ens obliguen a seguir. Si per exemple m’obliguen a acceptar determinades condicions per ser socis, trencaria el carnet immediatament.

Està d’acord amb mesures que retallen els drets dels immigrants?

Estic en contra de que un immigrant, pel simple fet de censar-se, ja pugui optar a un habitatge protegit. Això genera molta desigualtat. I també estic en contra de les mesures que generen efecte trucada. Crec que un immigrant hauria d’estar aquí com a mínim 10 anys per poder accedir a un habitatge protegit. Demostri la seva voluntat d’integració, pagui impostos, i llocs sí, tots els drets.

Em crida l’atenció que, en aquesta estona, no hagi sortit el tema de l’independentisme.

Perquè no m’has preguntat. Però sí que ha sortit quan he parlat de Barcelona como una ciutat cosmopolita. Jo vull que Barcelona sigui cosmopolita i no arrastri la marca de l’estelada. Barcelona és capital mundial de l’edició en castellà i una gran metròpoli del Món. Jo vull aquella Barcelona oberta, de acollida i d’integració, i per això no proposo el bilingüisme sinó trilinguïsme. Hem de ser trilingües.

Hi haurà gent que, en aquest moment de l’entrevista, pensi que la seva visió del cosmopolitisme és contradictòria a la seva visió de la immigració.

No, perquè quan jo parlo d’immigració em refereixo a aquelles persones que venen de manera irregular i que no sempre s’integren i que no respecten el nostre sistema de valors.

Però, no forma part d’això el cosmopolitisme?

Sempre i quant es compleixin les regles que ens exigim a nosaltres mateixos. Tothom és benvingut amb una premissa bàsica: que es compleixi la llei. Per tant, entri al país per la porta, no per la finestra. I respecti les normes. I si vostè vol que siguem una ciutat d’acollida, entengui que també hem de ser exigents.

Javier: Com pensa combatre vostè els sentiments nacionalistes tan arraigats que hi ha ara mateix?

La millor recepta és la pròpia Barcelona. Barcelona és la fórmula, és l’antídot de l’independentisme. Siguis espanyol o independentista, si algo ens uneix a tots els barcelonesos és la nostra ciutat. Si vas a l’estranger, comencen dient que ets de Barcelona, i a partir d’aquí ja introduiràs altres matisos. Si alguna cosa uneix, és Barcelona. I si algo separa, és la independència.

Com juga vostè el seu paper d’oposició ara i amb Maragall?

Doncs Maragall, tot i ser un partir contrari, va tenir el meu suport per desbloquejar el projecte de Barcelona Olímpica, per exemple. I amb Trias, tot i la nostra distància ideològica, sempre he mostrat suport quan una proposta era positiva per Barcelona. Per suposat que em nego a donar suport a Trias quan vol posar Barcelona dins aquesta deriva independentista, però jo faig una oposició constructiva. Per Barcelona sobren sigles de partits i falten esforços comuns.

Quins són els models que revitalitzaran a l’alcaldia? Quines Barcelones tenim per escollir els votants?

Tres models. La Barcelona sensata que jo vull llençar, la Barcelona de l’Estelada de Xavier Trias, i la Barcelona d’Esquerres Radical de Coláu.

Ciutadans forma part de la Barcelona Sensata? Perquè fan servir les mateixes paraules.

Ells ja s’han presentat tres cops. I les altres dues ja tenien representació al Parlament i no van tenir accés a l’ajuntament. El meu adversari no és Ciutadans, és l’estelada de Trias i el radicalisme de Coláu.

Llavors, inclouria vostè a Ciutadans a la Barcelona Sensata?

Jo defineixo el meu model. En aquests nous any de defensat el trilingüisme, aquella Barcelona per sobre de les sigles, aquella visió cosmopolita, recolzada en els emprenedors… i estic en condicions d’accedir a l’alcaldia. Trias te 14 consellers, el PSC en te 11 i jo en tinc 9. Jo em veig guanyador de l’alcaldia, la veritat.